Resultats de la cerca
Es mostren 5 resultats
desaspiració
Lingüística i sociolingüística
Procés que determina la pèrdua del caràcter normalment aspirat d’una articulació en unes circumstàncies determinables.
En català, la manca d’articulacions aspirades en fa impossible una exemplificació
Diccionari català-valencià-balear
Diccionari català-valencià-balear (1926-62), promogut per A.M. Alcover i redactat, especialment, per Francesc de B. Moll
© Fototeca.cat
Inventari lexical de la llengua catalana, en 10 volums, promogut per Antoni Maria Alcover i Sureda i redactat per ell i, especialment, per Francesc de Borja Moll i Casasnovas amb la col·laboració de Manuel Sanchis i Guarner i d’Aina Moll i Marquès (del 1943 al 1959).
Alcover exposà el seu projecte en una Lletra de convit 1901, i per mitjà del Bolletí del Diccionari de la Llengua Catalana 1901 assegurà la connexió amb els collaboradors Després del trencament amb l’Institut d’Estudis Catalans, per a captar-se l’adhesió de certs sectors del País Valencià i de Mallorca, canvià el títol primitiu de l’obra Diccionari de la llengua catalana i hi continuà treballant, primerament sol, i des del 1920, amb l’ajut de Francesc de B Moll La redacció començà el 1924 El 1926 en sortí el primer volum el…
tipus
Biologia
Individu, grup, etc, que és l’exemplificació més perfecta d’una espècie, d’un gènere, etc.
Hom l’anomena també indistintament prototip i arquetip
Cap al tard
Literatura catalana
Llibre de poemes de Joan Alcover publicat el 1909.
És el primer que publicà en llengua catalana, i el consagrà com a poeta Alguns dels textos havien anat apareixent des del 1877 en publicacions periòdiques del Principat i de Mallorca El llibre assoleix un alt nivell estilístic i idiomàtic Conté 35 composicions poètiques distribuïdes en quatre seccions “Juvenils”, poesies d’adolescència “Cançons de la serra”, basades en cançons populars mallorquines sobretot La Balanguera i La serra , i on el poeta aportà una visió personal de la natura “Elegies”, peces majors d’un to intimista molt reeixit, i “Endreces”, poemes, la majoria dels quals són…
,
català
Dominis dialectals del català
© Fototeca.cat
Lingüística i sociolingüística
Llengua romànica del grup de la Romània occidental, amb trets comuns a les llengües iberoromàniques, com la morfologia (especialment les flexions nominal i verbal), i a les llengües gal·loromàniques (el fonetisme i, en part, el lèxic), molt afí a l’occità; pròpia dels Països Catalans.
Parlants i domini Parlada actualment als Països Catalans, inclosa la ciutat de l’Alguer, a Sardenya, i la regió del Carxe, dins la província de Múrcia, no ho és, tanmateix, com a primera llengua a les comarques de llengua occitana de la Vall d’Aran i de la Fenolleda ni a les de llengua castellana de l’W i del S dels País Valencià Alt Millars, Alt Palància, Serrans, Racó, Foia de Bunyol, Canal de Navarrés, Vall de Cofrents, Plana d’Utiel, Alt Vinalopó, Vinalopó Mitjà —llevat del poble del Pou Blanc, de parla catalana— i Baix Segura i als pobles d’Olocau del Rei Ports, de Veo Plana Alta i de…