Resultats de la cerca
Es mostren 24 resultats
exotèrmic | exotèrmica
melamina
Química
Substància cristal·lina incolora que cristal·litza en el sistema monoclínic i és poc soluble en aigua i en dissolvents orgànics.
Hom l’obté a partir de la dicianamida, a 200°C, segons la reacció exotèrmica i és molt important el control de la temperatura de la reacció Hom l’empra principalment en l’obtenció, per combinació amb el formaldehid, de les resines amíniques amínic
autocombustió
Química
Combustió espontània d’una substància.
Es una reacció exotèrmica d’oxidació en la qual la calor es perd més lentament que no es produeix, tot augmentant la temperatura fins a arribar a encendre la substància Algunes matèries com el carbó i el cotó, emmagatzemades en grans quantitats, i amb defecte d’aireig, poden presentar aquest fenomen
explosòfor
Militar
Química
Agrupació atòmica molt inestable que per descomposició o reordenació allibera una gran quantitat de calor.
Hom distingeix els grups de formació endotèrmica, que en descompondre's alliberen una quantitat de calor igual a llur entalpia de formació com és ara el grup azida, -N=N≡N, que es descompon produint nitrogen, dels grups de formació exotèrmica, en els quals la calor generada és deguda a reaccions entre els elements del grup
carbur de calci
© Fototeca.cat
Farmàcia
Química
Sòlid cristal·lí i incolor quan és pur.
El producte industrial, la riquesa del qual no sol depassar el 80%, es presenta en masses irregulars, de fractura concoidal, de color gris més o menys clar segons les impureses que porta, que solen ésser principalment de carbó i de sulfur, nitrur i fosfur de calci És obtingut segons la reacció exotèrmica CaO + 3C → CaC 2 + CO,∇ H = - 121 150 cal, la qual és duta a terme en forns elèctrics Químicament, el carbur càlcic ha d’ésser considerat una sal càlcica de l’acetilè, de tipus iònic, que és descomposta fàcilment per l’aigua segons una reacció hidrolítica en la qual es desprèn…
explosiu
Militar
Substància o mescla de substàncies capaces de produir una explosió
(reacció química fortament exotèrmica).
La reacció explosiva pot ésser d'oxidoreducció o bé produïda per un grup explosòfor Del primer tipus és la reacció que experimenten els explosius més emprats, els quals poden posseir els radicals oxidants i reductors dins una mateixa molècula redox intern o bé en molècules distintes mescles redox Al segon tipus pertanyen gairebé tots els explosius emprats com a detonadors Els xinesos foren els primers a emprar un explosiu la pólvora negra Malgrat que certs autors en situen la invenció al voltant de l’any 1000 aC i d’altres durant el segle III aC, la primera allusió escrita a la pólvora…
termoquímica
Química
Denominació clàssica de la part de la termodinàmica que tracta de la mesura i de la interpretació dels canvis calorífics que acompanyen canvis d’estat o reaccions químiques.
Essencialment, consisteix en l’aplicació als sistemes químics del principi de la conservació de l’energia primer principi de la termodinàmica Des del punt de vista termoquímic, una reacció és exotèrmica quan té lloc amb alliberament de calor, i endotèrmica quan cal fornir-li calor perquè evolucioni Atès que l’energia interna d’un sistema és una funció d’estat, la mesura de les calors de reacció serà, sempre que no s’exerceixi cap treball positiu o negatiu, una mesura de la variació energètica del procés considerat Aquesta condició s’acompleix en els processos desenvolupats a…
llumí
© Yuriy Chaban | Dreamstime.com
Química
Petita tija de fusta, de paper o d’una altra matèria combustible, que porta en un cap una mixtura inflamable per fregament sobre una superfície rugosa.
La fabricació de llumins s’inicià a París, el 1805 els primers llumins eren formats per un petit tros de fusta, un dels extrems del qual era cobert de sofre i d’una barreja de sucre i clorat potàssic L’encesa tenia lloc per immersió en àcid sulfúric, que provocava una reacció exotèrmica amb el clorat potàssic No fou fins el 1840 que hom utilitzà els llumins inflamables per fregament El cap era format per una mescla de clorat potàssic i trisulfur d’antimoni lligada amb midó Aviat el trisulfur fou substituït per fòsfor blanc, més fàcilment inflamable, i aquest, a causa de la seva…
clorur de calç
Química
Essencialment, hidrat de la sal doble d’hipoclorit i clorur de calci, CaCl(ClO).
Cal creure que és un compost molt més complex Anomenat també pólvores de gas o de blanqueig , el clorur de calç industrial és un material granulós, d’un blanc grisenc, que quan és humit fa olor de clor i que és obtingut per reacció entre calç apagada i clor gasós, a temperatures per dessota 40°C La reacció és exotèrmica, i hom procura de dissipar una part de la calor despresa barrejant el clor amb una bona proporció d’aire El clorur de calç brut és emprat com a oxidant, blanquejant i desinfectant Serveix també per a preparar solucions relativament diluïdes d’hipoclorit de sodi La…