Resultats de la cerca
Es mostren 272 resultats
Neil Jordan
Cinematografia
Escriptor i director cinematogràfic irlandès.
Després d’una etapa dedicada a exercir de novellista, faceta en què aconseguí notables èxits, debutà en el cinema amb Danny Boy 1982 i arribà a ser reconegut per The Company of Wolves 1984 i Mona Lisa 1986 Entrà al cinema nord-americà amb una versió de We're no Angels que s’anomenà High spirits 1989 Tornà a Irlanda i hi rodà The Miracle 1991 i The Crying Game 1992, nominada a l’Oscar Novament als EUA, dirigí Interview with the Vampire 1994 i, de retorn al seu país, Michael Collins 1996, biografia del líder independentista irlandès, que obtingué el Lleó d’Or a Venècia…
Johannes Nucius
Música
Teòric de la música i compositor alemany.
Es formà com a compositor amb Johannes Winckler Cap al 1586 ingressà a l’abadia cistercenca de Randau L’any 1591 fou elegit abat del monestir de Himmelwitz Escriví i publicà el tractat Musices poeticae sive compositionis cantus praeceptiones Neisse, 1613, un dels mètodes de composició més importants del principi del segle XVII Fou el primer a utilitzar la terminologia de la retòrica per a explicar procediments de composició musical El seu pensament exercí una gran influència sobre M Praetorius i J Mattheson La seva faceta com a compositor és també molt important Publicà algunes…
Nikita Mikhalkov
Cinematografia
Nom amb el qual és conegut el realitzador cinematogràfic rus Nikita
Sergejevič Mikhalkov-Končalovskij.
De família de pintors, escriptors —com el seu pare, Sergej Vladimirovič Mikhalkov — i cineastes —com el seu germà Andrej Mikhalkov-Končalovskij —, treballà inicialment com a actor, faceta que ha continuat conreant al llarg de la seva carrera interpretant, sovint, pellícules dirigides per ell mateix, entre d'altres, Raba l’ubvi ' ‘L’esclava de l’amor’, 1975, Mekhaničeskoje Pianino ‘La pianola mecànica’, 1977, P'at Večerov ‘Cinc vetllades’, 1978, Neskolko dnej iz Žizni Oblomova ‘Alguns dies en la vida d’Oblomov’, 1978-79, Occi Ciorni ‘Ulls negres’, 1987, Urga 1991, Otomlionnye…
Lluís Masriera i Rosés
Literatura catalana
Comediògraf, director teatral i escenògraf.
Vida i obra Conegut sobretot com a pintor, terreny en el qual pot ser considerat un dels representants més característics de l’estètica de l’Art Nouveau Publicà les revistes “La Veu Punxeguda” 1922-28 i “Esplai” 1927-28 La seva faceta de director teatral es veié ratificada el 1921 amb la creació de la Companyia Belluguet, la qual representà algunes de les seves principals obres de creació pròpia, com El retaule de la flor 1921, Els tapissos de Maria Cristina 1923, musicada per Eduard Toldrà, o Els vitralls de Santa Rita 1926, entre d’altres Una vegada finalitzada la Guerra Civil…
Pierre-Lukas Graf
Música
Flautista suís.
Fou deixeble d’André Jaunet a Zuric i de Marcel Moyse flauta i Eugène Bigot direcció d’orquestra al Conservatori de Música de París, on fou distingit amb un segon premi de flauta A vint-i-un anys substituí Aurèle Nicolet com a solista de flauta de l’Orquestra de Winterthur Entre el 1960 i el 1967 fou director musical del Teatre Municipal de Lucerna, encara que la seva faceta més destacada és la de flautista Collabora habitualment amb orquestres com l’Academy of Saint Martin-in-the-Fields i l’English Chamber Orchestra Ha fet gires de concerts per Europa, l’Amèrica del Sud,…
Ian Partridge
Música
Tenor anglès.
Estudià al Royal College of Music de Londres del 1956 al 1958 i fou membre del cor de la catedral de Westminster Posteriorment amplià la seva formació a la Guildhall School of Music and Drama, on s’especialitzà com a cantant d’oratoris, faceta en què destacà a partir del 1958 i sobretot en el repertori barroc Ha format part de conjunts de música antiga com el Purcell Consort of Voices 1963-71 i ha actuat en solitari acompanyat al clavicèmbal per la seva germana Jennifer Ocasionalment ha interpretat obres del repertori romàntic -com ara H Berlioz- o del segle XX -per exemple R…
Antonio Francesco Tenaglia
Música
Compositor i instrumentista italià.
Cap a l’any 1644 es desplaçà a Roma, on estigué al servei de Donna Olimpia Aldobran dini com a clavicembalista i llaütista Poc temps després entrà al servei del cardenal Antonio Barberini Vers el 1648 abandonà la ciutat, marxà a l’estranger, possiblement a Alemanya, i tornà a Roma el 1654 En algun moment de la seva trajectòria professional també exercí d’organista a l’església de Sant Joan del Laterà Obtingué un gran reconeixement com a instrumentista Pel que fa a la seva faceta compositiva, destaquen les cantates, gènere en què mostrà un llenguatge ple d’expressivitat La major…
Andreu Mayayo i Artal
Historiografia
Historiador.
És catedràtic d’història contemporània a la Universitat de Barcelona i vicedirector del Centre d’Estudis Històrics Internacionals-Pavelló de la República CEHI Dirigeix la revista Segle XX Revista Catalana d’Història Ha enfocat les seves investigacions a l’estudi del món rural, els moviments polítics i la Transició a l’Estat espanyol Algunes de les seves obres més importants són La Conca de Barberà, 1980-1939 de la crisi agrària a la Guerra Civil 1986 De pagesos a ciutadans cent anys de sindicalisme i cooperativisme agraris a Catalunya, 1893-1994 1995, La ruptura catalana les eleccions del 15…
Jon Vickers
© Warner Classics
Música
Nom amb el qual és conegut el tenor canadenc Jonathan Stewart Vickers.
Estudià al conservatori de Toronto i el 1957, després de diverses actuacions al Canadà, debutà al Covent Garden de Londres amb Un ballo in maschera Un any després cantà en la cèlebre producció de Don Carlo dirigida per Luchino Visconti al mateix teatre, i també en Medea , amb Maria Callas, i actuà a Bayreuth, iniciant així la seva faceta d'intèrpret wagnerià, camp en el qual destacà El 1960 fou Canio I Pagliacci al Metropolitan de Nova York, paper que interpretà molt sovint al llarg dels vint-i-cinc anys següents També fou un gran intèrpret de les òperes de Benjamin Britten,…
,
Stanley Weiner
Música
Violinista i compositor nord-americà d’origen rus.
El 1947 es convertí en el concertino més jove de l’Orquestra Filharmònica de Nova York, llavors sota la direcció de L Bernstein Més tard fou primer violí en l’Orquestra d’Indianapolis amb el director Fabian Sevitzky La seva faceta més destacable fou, però, la de solista Fou catedràtic de violí al Conservatori d’Hamburg El 1953 s’establí a Brusselles Compongué 213 obres, que, segons el mateix Weiner, s’aparten conscientment de l’avantguarda de l’època Fou un dels millors compositors per a fagot del segle XX, amb obres com Concert , opus 21 1969, Sonata , opus 32 1970, i Suite ,…