Resultats de la cerca

La variació lingüística en els usos d’un mateix subjecte en circumstàncies diverses ha estat observada conscientment des de molt antic en els estudis lingüístics, retòrics, estilístics o literaris D’aquí les distincions tradicionals entre la llengua corrent, familiar o colloquial i el llenguatge elevat, científic o literari Amb tot, aquestes distincions no coincideixen terminològicament d’una llengua a una altra, tant per la diferència entre els respectius contextos sociolingüístics com per l’existència d’estudis i enfocaments independents entre si Així, en algunes escoles lingüístiques, els…

És conseqüència de factors naturals o històrics La frontera entre llengües sol comprendre isoglosses superposades o molt acostades per exemple, la que separa el català i l’occità sovint, però, hi ha zones de transició com la del Capcir Les fronteres entre dialectes presenten més interferències per exemple, entre valencià i català nord-occidental

La teoria del registre ha posat en relleu la inadequació d’aquest terme, procedent de la lingüística francesa, pel fet que presenta com en una mateixa gradació unidimensional varietats que són dialectes socials propis d’un grup —com és el cas del xava— i varietats de caràcter funcional o diatípic, fruit de la influència de factors situacionals diversos

Catedràtic de dialectologia a l’École des Hautes Études de París 1883-1926, fundà amb J-PRousselot la Revue des patois gallo-romans 1887-92 i dugué a terme l' Atlas linguistique de la France , amb EEdmont Segons ell, els factors que regulen la dinàmica de la llengua són l' homonímia i l' etimologia popular Fou l’iniciador de la geografia lingüística

La síllaba és la combinació fonemàtica més elemental Cada llengua es caracteritza, entre molts factors, per la natura i la posició estructural de les seves combinacions fonemàtiques En català, és molt freqüent la combinació de consonant + vocal, que hom anomena síllaba oberta i que es dóna en la majoria de mots casa, ferro , etc En canvi, és impossible de trobar una combinació sillàbica de tipus consonant + consonant

Producte de diversos elements i sobre una base alt-alemanya, hi intervenen factors eslaus, fràncics i romànics, tot plegat mediatitzat per l’hebreu, que, entre d’altres coses, hi ha aportat l’alefat Té dos dialectes l’occidental, parlat antigament als Països Baixos, a la meitat occidental del que actualment és Alemanya i a Alsàcia-Lorena i l’oriental, de la Bàltica a la mar Negra i, sobretot d’ençà del genocidi dut a terme pels nazis, transportat als EUA

Consisteix a cartografiar sobre mapes de fons, en localitats prèviament seleccionades, les respostes a un qüestionari per tal d’estudiar la distribució geogràfica de sons, fonemes, formes, funcions i mots d’una llengua o d’unes quantes Als qüestionaris, l’ordre alfabètic ha estat substituït pel de grups lògics també han estat aplicats àlbums de dibuixos per evitar la influència de la llengua de l’investigador Hom basa la tria de punts en criteris geogràfics i històrics, i la realització de les enquestes, sobre el terreny, va a càrrec d’un lingüista o d’uns quants, que escullen informadors…

Fins al s XIX els estudis lingüístics tenien una orientació predominantment diacrònica, car el coneixement de l’evolució de la llengua constituïa una part de la història d’un poble A més, hom cercava en els factors històrics substrat, superstrat, colonitzacions, etc les causes de les vicissituds d’un domini lingüístic Els iniciadors de la distinció entre diacronia i sincronia foren Gaberenz i, especialment, Saussure, però hom en troba precedents, al s XVIII, en l’obra de Thurot Saussure donà la prioritat a la sincronia, car la dimensió sincrònica és la coneguda pels parlants Cal…

Aquestes són delimitades per diverses isoglosses isoglossa, els parlants d’una de les quals modalitats no tenen gaires dificultats de comprensió amb els parlants de les altres, tot i que tenen consciència de certes diferències entre elles En el món grec, el terme διάλεκτος significava ‘conversa’, ‘discussió’ o ‘parlar local d’importància literària’, i, així, hom troba que el dòric hi servia per a la lírica coral, el jònic, per a l’èpica, etc Són dialectes del català el rossellonès, el català central, el balear, l’alguerès, el català nord-occidental i el valencià Sovint un dels dialectes d’un…

Es doctorà en lletres per la Universitat Autònoma de Barcelona amb la tesi Aspectes de la subordinació en català actual per una sintaxi abstracta 1975 Inicià la docència universitària el 1971 al Collegi Universitari de Girona, dependent de la UAB, del qual fou vicedirector, i fou un dels principals promotors de la transformació de l’Estudi General de Girona, el Collegi i altres centres en la Universitat de Girona , d’on fou professor des de la fundació fins a la jubilació 1991-2019 i catedràtic, i en l’administració de la qual ocupà els càrrecs de rector 1993-2002 i director del Departament…