Resultats de la cerca
Es mostren 238 resultats
cantus coronatus
Música
Locució utilitzada cap al final de l’Edat Mitjana, per a designar el cant coronat, amb la qual hom es refereix a dues categories diferents de la música vocal medieval.
En primer lloc, en la chanson couronnée del repertori dels trouvères francesos, es tracta d’una composició que, per una raó o altra, meresqué un reconeixement especial, un premi o corona Les especificitats d’aquestes cançons no són del tot clares i res no es pot deduir de la dotzena d’exemples que han perviscut amb aquesta denominació en els manuscrits La descripció que en fa Johannes de Grocheo en el seu tractat, com també els exemples que dona, tampoc no ajuden a l’aclariment D’altra banda, el terme també es refereix a la pràctica interpretativa consistent en la improvisació d’ornaments i…
Sant Privat (Gavet de la Conca)
Art romànic
Monestir o casa monàstica situada entre Sant Martí de Barcedana i el Montsec, dintre de l’antic terme de Llimiana Dos falsos de Gerri del 930 i del 953, que es creu que foren redactats al final del segle XI, l’anomenen Sant Privat de Marevalle La butlla del 1164 del papa Alexandre III de confirmació dels béns de Gerri, s’hi refereix simplement com a “ ecclesiam Sancti Privati iuxta Limignanam ” Segons la notícia d’un regest, el 1229 el monjo Bernat, que tenia cura de Sant Privat, va adquirir a favor d’aquesta església un alou situat al terme del Castelló Sobirà deu anys més tard…
cronicó
Historiografia
Denominació aplicada sovint per influència del erudits dels s. XVII-XIX, des de Pèire de Marca a Jaume Villanueva.
Va ésser aplicada als annals o, més pròpiament almenys per als cronicons catalans, a aquells texts que tenen una estructura semblant als annals, però amb text corresponent a cada data més detallat que una simple nota annalística i menys extens que una anotació de dietari Exemples d’aquest tipus mitjà i intermedi són la Chronica de Joan de Bíclarum que historia del 567 al 592 i la Crònica del Racional , del municipi barceloní amb anotacions des del 1311 fins al 1417, ambdues en llatí En realitat, hi ha texts com el Cronicó valencià i el Barcinonense IV o de Mascaró que presenten, en els…
Molière
Jebulon / Wikimedia Commons / CC0
Teatre
Nom amb el qual és conegut Jean-Baptiste Poquelin, dramaturg francès.
Després de fer estudis de dret, es dedicà al teatre —com a actor, dramaturg, etc— en companyies ambulants, i fundà L’Illustre Théâtre amb la família Béjart Fracassà en l’intent d’imposar-se a París, aleshores dominat per la companyia de l’Hôtel de Bourgogne i pels còmics italians Durant dotze anys recorregué Bretanya i Occitània aquest període de la seva vida no és gaire conegut i hom només pot intuir-lo a través de les poques obres seves que la companyia representava, que són farses en la línia de la Commedia dell’Arte L’Étourdi , Le dépit amoureux El 1656 representà la seva…
Final de la comissió sobre l’"operació Catalunya" al Congrés dels Diputats
La comissió d’investigació sobre l’"operació Catalunya" del Congrés dels Diputats posa fi a la seva tasca després que, el 5 de juliol, PP, PSOE i Ciutadans hagin votat en contra d’allargar-ne els terminis per permetre noves compareixences com les de l’excomissari Villarejo Durant els mesos en què ha estat vigent la comissió, molts dels testimonis no s’han presentat a declarar En les conclusions, amb el vot en contra del PP i a favor de la resta de grups, es constata l’existència d’una policia politicopatriòtica a les ordres de l’exministre Fernández Díaz, que va actuar de manera illegal per…
aglutinina
Biologia
Anticòs del plasma sanguini que actua davant determinats antígens o davant les cèl·lules que els contenen (eritròcits, bacteris, etc) provocant-ne l’aglutinació.
Per una banda cal considerar les aglutinines que són constituents normals del plasma, les quals tenen un important paper en els mecanismes immunitaris i de compatibilitat o incompatibilitat sanguínia entre sang d’individus diferents grups sanguinis, AB0, Rh, i les aglutinines presents al plasma com a conseqüència d’un procés d’immunització Entre aquestes darreres hi ha les presents al plasma per causa d’una transfusió mal practicada falta d’atenció al grup Rh o falsos donadors zero, segons el sistema AB0 l’aglutinina anti-Gallus, anticòs que aglutina els eritròctis del pollastre…
James Turrell
Art
Artista nord-americà.
Treballa a partir de les possibilitats de la llum, tant artificial com natural, com una realitat física amb una entitat pròpia, corpòria La seva obra fa que l’espectador prengui consciència de la seva percepció, a través del desplaçament per l’espai illuminat Els seus treballs es desenvolupen en espais tancats, com els mateixos espais expositius, o bé a la mateixa natura Les seves primeres installacions, com Afrum-proto 1966, creaven falsos cubs de llum allògena suspesos en l’espai Desenvolupà projectes a gran escala com Roden Crater 1976 a Arizona Posteriorment en construí d’…
Sant Miquel de la Vall (Gavet de la Conca)
Art romànic
És l’antiga església del Castelló Jussà, el qual, juntament amb el Castelló Sobirà, figura en els falsos de Gerri dels anys 930 i 953 amb la denominació de ipsos castellonos Aquesta designació es repeteix en un document totalment fiable del 1086 pel qual el comte Ermengol IV d’Urgell dóna als comtes de Pallars Jussà Ramon V i Valença la vila de Llimiana, amb els seus castells, i en particular els Castellons En una butlla del papa Alexandre III de confirmació dels béns de Gerri figura un Sant Miquel de Casis , que IM Puig identifica amb Sant Miquel del Castelló Jussà o de la Vall…
Trobes de mossèn Jaume Febrer
Literatura catalana
Llarg poema heràldic apòcrif, que descriu els escuts d’armes dels cavallers de la conquesta de València, pretesament escrit al segle XIII.
Per raons lingüístiques i mètriques, entre d’altres, és fàcilment perceptible que es tracta d’una falsificació feta molt posteriorment Ja fou denunciada com a tal al segle XVIII, quan aparegué, per bé que fou considerada autèntica pels erudits valencians d’aleshores i encara per posteriors Se’n feren diverses edicions entre el 1791 i el 1848 No en tenim cap notícia anterior a la de Vicent Ximeno Escritores del Reino de Valencia , quan afirma que Onofre Esquerdo les traduí en prosa castellana al final del XVII i en feu una còpia La falsificació ha estat atribuïda a Esquerdo, tot i que també s…
Francisco de Rioja
Historiografia catalana
Poeta castellà.
Lleial servidor del comte duc d’Olivares, de qui fou advocat i bibliotecari A ell degué els càrrecs que ocupà –inquisidor de Sevilla, cronista reial i bibliotecari del rei– i l’acompanyà fins al desterrament A mitjan 1641 publicà, anònimament –tot i que un aviso de J Pellicer en revela l’autoria–, una apologia de l’actuació del valido de Felip IV en la crisi catalana titulada Aristarco, o censura de la Proclamación Católica que escribieron los catalanes el año pasado , que formà part de la campanya propagandística que inclogué J Adam de la Parra i J Pellicer Plantejada com una rèplica puntual…