Resultats de la cerca
Es mostren 16 resultats
fal·lus
Història
Símbol de l’òrgan masculí de la generació.
Les representacions del fallus van íntimament vinculades amb els cultes fàllics fàllic 2 i han estat sovint usades com a amulets per diversos pobles Els romans divinitzaren el fallus com a Fascinus Deus
fal·lus
Micologia
Gènere de bolets, de la família de les fal·làcies, l’espècie més característica del qual és l’ou del diable (P. impudicus).
cultes fàl·lics
Religió
Conjunt de creences i expressions simbòliques, cristal·litzades en ritus.
Aquestes, a través de representacions més o menys estilitzades del fallus, expressen d’una manera religiosa o màgica el poder de creació de la vida, la formació còsmica a partir del caos primordial, concebut com a femení Assíria i Babilònia entre els semites, el língam de Xiva a l’Índia, i fins i tot la possible superació de la mort budisme tàntric Les concrecions d’aquests cultes depenen de llocs i èpoques, però pràcticament sempre formen part dels anomenats cultes de la vida , de la fecunditat i de la fertilitat Entre els grecs cal destacar les anomenades fallofòries , festes del culte a…
yantra
Hinduisme
Budisme
Mot que en sànscrit significa ‘instrument’ i que designa diversos diagrames emprats en el culte i la meditació tàntrics, tant hindú com budista.
En la seva forma més elaborada s’anomena mandala i és ple de simbolismes Cada yantra és associat a una divinitat Un dels més famosos és el śrīyantra , que representa simbòlicament la ´Sakti o Potència Divina i en el qual hi ha els diagrames místics del yoni òrgan sexual femení i el linga fallus, dels santuaris divins, etc, tot encerclat per pètals de lotus
Pan
Música
Mitologia
Personatge de la mitologia grega.
Divinitat procedent d’Arcàdia Peloponès, era protector dels ramats i propiciador de la fertilitat del bestiar És representat en forma d’home amb banyes i potes de boc en lloc de cames, i sovint un gran fallus A l’igual d’altres figures mitològiques similars, com ara Dionís entre els romans, Bacus, els silens, els sàtirs o els faunes, és un dels més vinculats a la música per raó dels seus atributs eròtics en la iconografia sovint apareix acompanyant les muses i tocant l’aulos o la siringa -anomenada també flauta de Pan-, instrument que rep aquest nom perquè, segons la llegenda, la nimfa…
sàtir
Religions de Grècia i Roma
En el món grecoromà, semideu silvestre que, generalment, habitava en els boscs, juntament amb les nimfes.
Molt semblants als silens silè i sovint anomenats amb aquest nom, els sàtirs grecs —d’aspecte semianimalesc, amb banyes i cames de boc i amb unglots— eren sensuals, agressius i, fins i tot, vils, i pertanyen a aquell conjunt d’éssers que, en les més diverses mitologies, són considerats com a “dimonis dels boscs” Relacionats amb el culte de Dionís, durant el s V aC, participaven en els seguicis bàquics, i posteriorment foren assimilats, en llur aspecte exterior, al déu Pan L’art grec arcaic els representà barbats, exhibint un fallus enorme, amb fesomia caricatural, tors nu i pilós i potes i…
complex d’Èdip
Psicologia
Segons la psicoanàlisi, conjunt inconscient i organitzat dels impulsos amorosos i hostils que l’infant experimenta enfront dels seus pares o substituts.
En la forma positiva es presenta semblantment al mite d’Èdip desig de la mort del progenitor del mateix sexe i desig sexual envers el progenitor de sexe oposat en la forma negativa és a la inversa Normalment, ambdues formes van integrades en la forma completa del complex, el qual comença a dos o tres anys, és viscut intensament entre tres i cinc anys durant l’estadi fàllic i fineix a cinc o sis anys en entrar l’infant en el període de latència En el nen la situació afectiva creada pel complex a l’últim desapareix, car l’infant tem d’ésser castigat amb la castració a causa dels impulsos i de…
Les històries naturals
Literatura catalana
Novel·la de Joan Perucho publicada el 1960.
Desenvolupament enciclopèdic Dividida en quatre parts, narra el viatge que emprèn el paladí liberal Antoni de Montpalau a través de l’Espanya convulsa del principi del s XIX, immersa el 1837 en l’agonia de la primera guerra Carlina al Maestrat, «terra estranya i sorprenent», comissionat per la tertúlia científica d’escèptics illustrats—una mica tardans—, que es reuneix a casa del marquès de La Gralla, a la recerca del dip, o molt singular vampir, Onofre de Dip, cosí germà del comte Arnau, per eliminar-lo i proporcionar tranquillitat al poble de Pratdip i, després, a l’inoculat general…
olisbe
Aparell, vulgarment conegut amb el nom de consolador, en forma de fal·lus, emprat com a substitutiu d’aquest en un coit o en la masturbació.
comèdia
Teatre
Gènere dramàtic fonamental de la preceptiva clàssica, caracteritzat pel desenllaç feliç i per la seva intenció generalment crítica, moralitzadora o satírica.
Aristòtil atribueix l’origen de la comèdia als cants fàllics populars, precedents del culte a Dionís Cal esmentar també les escenes breus de tipus grotesc, representades per actors amb màscares i amb els atributs ventre i anques exagerats, fallus, etc que passaren a la comèdia dòrica, precedent de l’àtica El culte a Dionís consistia en processons de coreutes, que foren l’origen del cor i de les quals restà, com a reminiscència, la paràbasi intervenció del cor, sense els actors, durant la representació La comèdia àtica, iniciada vers el 470 aC, té una primera fase, la comèdia antiga , dominada…