Resultats de la cerca
Es mostren 11 resultats
Sant Martí de Castigaleu
Art romànic
Situació Les ruïnes de l’església de Sant Martí són, en part, ocupades per la capella de Sant Josep, als afores de Castigaleu, a ponent, sota el tossal de Sant Isidre Mapa 32-11 251 Situació 31TBG996756 S’hi arriba a peu des del poble passant pel mig dels camps JAA Història Aquesta església fou la primitiva parròquia del terme de Castigaleu Fou segurament en el seu origen la capella del castell de Castigaleu, puix que encara a l’edat moderna els comtes de Ribagorça conservaven el patronat de la rectoria Les rendes que hi tenia l’ardiaca de Ribagorça foren taxades el 1493 en vuit …
Sant Donat de Puigverd (Benavarri)
Art romànic
Situació Vista del sector nord de l'església, amb l’absis romànic primitiu esdevingut paret de tanca del cementiri ECSA - JA Adell Les ruïnes de l’església de Sant Donat són al costat del gran casal de Puigverd, situat entre el barranc del seu nom i el de la Figuera En una part de la nau de l’església enrunada es bastí el temple actual, sota la mateixa advocació Mapa 31-12 288 Situació 31TBG865673 Per a arribar-hi cal agafar la carretera N-1311 de Benavarri a Barbastre Un cop passat Aler s’ha d’agafar un camí a mà dreta que surt de l’altra banda del pont que creua el barranc de Puigverd JBP…
Sant Esteve de Viacamp, abans Sant Miquel
Art romànic
Situació Antiga església parroquial, avui desafectada i en ruïnes ECSA - JA Adell L’abandonada i ruïnosa església de Sant Esteve és a la part alta del poble de Viacamp, a l’entrada del recinte del castell Mapa 32-12 289 Situació 31TCG029670 El poble de Viacamp és damunt el quilòmetre 78 de la carretera N-230 Per a pujar al castell s’ha d’arribar en cotxe fins al Cap de la Vila i després cal fer un breu trajecte a peu pel camí medieval que porta a l’entrada del recinte murallat, flanquejada per la torre campanar de l’església parroquial de Sant Esteve JBP Història Segons reporta la…
Mare de Déu de les Roques (Graus)
Art romànic
Situació Vista del santuari de la Mare de Déu de les Roques, primitiva parròquia de Güel, encimbellada als primers replans de la serra de Güel ECSA - F Parra L’actual santuari de la Mare de Déu de les Roques troba encimbellat als primers replans de la serra de Güel, i al peu dels penya-segats del Morró de Güel Mapa 32-11 251 Situació 31TBG926838 Per a arribar-hi cal seguir la carretera de l’Isàvena al quilòmetre 19 i a l’esquerra, tal com s’indica, surt una pista asfaltada que s’enfila per la serra vers Güel, petit agrupament on hi ha l’edifici que feia de casa del comú i l’església…
Ocupació i organització del territori de Lleida als segles XII-XIII
Art romànic
Introducció Antic castell del Rei, bastit damunt la primitiva suda sarraïna, al cim del puig del castell de Lleida ECSA-X Goñi Des de la segona meitat del segle VIII fins a mitjan segle XII, a Catalunya hi hagué un procés constant de conquesta, de reorganització del territori i sovint de repoblació Les característiques d’aquest procés variaren al llarg d’aquests quatre segles, al mateix temps que es transformava la societat i l’organització política i administrativa dels diversos territoris afectats Evidentment no podem considerar iguals els processos de conquesta i repoblació del segle VIII…
Santa Cecília de Fontova (Graus)
Art romànic
Situació Bonica vista de la torre del castell i de l’església de Santa Cecília, amb un absis sobreaixecat a manera de bestorre campanar a la part de ponent ECSA - JA Adell L’església de Santa Cecília és situada al costat del castell de Fontova, just a ponent de la torre mestra Mapa 31-11 250 Situació 31TBG893838 L’itinerari per a arribar-hi és el mateix que s’ha indicat en la monografia precedent JBP Història L’església de Santa Cecília era la capella castellera de la fortalesa de Fontova Tingué consideració de parròquia del terme de Fontova Una de les primeres mencions documentals data de l’…
La plaga de la fil·loxera
Vacunació de ceps, “L’Esquella de la Torratxa”, Barcelona, 15-11-1890 BC Claudi Ametlla, amb la seva prosa incisiva i concisa, va descriure sintèticament l’episodi, rememorant la seva vivència a Sarral “de primer els pàmpols es tornaven grocs sobre els sarments més curts els raïms eren menys i més petits després, el cep ja no brostava” L’impacte era tant més fort pel fet que “els tres o quatre anys darrers el vi s’havia pagat a preus meravellosos , perquè morta la vinya a França pel mateix estrall, abans que morís a Catalunya, els negociants pagaren alt el preu del producte destinat a l’…
Santa Maria de Queixigar (Monesma i Queixigar)
Art romànic
Situació Vista de l’església des del sud-est, amb l’absis i el campanar tardà aixecat sobre una capella lateral oberta al mur de migdia ECSA - F Tur L’església parroquial de Santa Maria presideix el nucli del petit poble de Queixigar Mapa 32-11 251 Situació 31TCG019816 S’hi accedeix per la carretera local que des de l’Isàvena passa per Lasquarri, puja a Castigaleu i a Monesma i arriba fins a Queixigar, on mor L’església destaca en primer terme, a l’entrada JAA-JBP Història La història d’aquesta església i en general la de la població són incertes Sembla haver estat un lloc de poblament recent…
Sant Cristòfol de Lluçars (Tolba)
Art romànic
Situació Capçalera de l’església, d’estructura basilical, amb el magnífic desplegament dels absis ECSA - F Tur L’església parroquial de Sant Cristòfol és a la Plaça Major del poble de Lluçars Mapa 32-12 289 Situació 31TBG999701 Per a accedir-hi cal prendre l’itinerari indicat en la monografia anterior JAA Història Tot i la importància d’aquesta església, les referències documentals són exigües Malauradament l’arxiu i alguns objectes de Sant Cristòfol van ésser cremats durant l’última guerra civil L’església de Lluçars no figura a les collectes de Terra Santa del segle XIII potser per ser-ne…
blat
Bioimages (cc-by-nc-sa-3.0)
Alimentació
Botànica
Agronomia
Gènere de plantes herbàcies anuals o més rarament biennals, de la família de les gramínies, de fulles linears, tija erecta, fistulosa o plena, que pot atènyer 1 m d’alçada o més, arrels fasciculades i flors agrupades en espigues terminals.
Aquestes, d’eix articulat i fràgil o continu i resistent, segons les espècies, porten a cada nus una espigueta de 2 a 5 flors, amb 1 o 2 flors completes les inferiors i les altres només masculines o bé estèrils les glumes són ovades, ben sovint acabades en aresta El fruit, anomenat blat com la planta mateixa, en cariopsi, se sol despendre lliurement de la pellofa boll quan madura, però hi ha espècies blats ‘vestits’ en què hi resta unit Origen, evolució i diferenciació en espècies Hom reconeix 14 espècies de blat, totes conreades, cap d’espontània, en gran part originades en el curs d’una…