Resultats de la cerca

N'hi ha antecedents als teatres grec i romà, però com a gènere es desenvolupà a partir de les actuacions dels joglars durant el s XIII, i es consolidà a França al s XV Le garçon et l’aveugle 1276, d’autor anònim, i el Jeu de Robin et Marion 1283, d’Adam de la Halle, en són els primers exemples coneguts però la mostra més important i divulgada sorgí amb la Farce de maître Pathelin ~1464, anònima A Itàlia entroncà amb la Commedia dell’Arte i trobà expressió, al Vèneto, amb les obres d’Angelo Beolco, dit Ruzzante s XVI, i prengué elements barrocs en l’obra del seu seguidor, Andrea Calmo A Nàpols…

També en aquesta època, el terme s’aplicava a l’òpera de caràcter còmic i durada breu que, a manera de divertiment, s’interpretava entre els actes d’una altra de més llarga i important o com a epíleg d’aquesta Al començament del segle XIX aquest terme designà una òpera igualment còmica i en un acte, però interpretada ja de manera completament autònoma

Fou conreada a Anglaterra ballad farse , a França i, sobretot, a Itàlia als s XVIII i XIX Entre les millors es destaquen les de Rossini com La cambiale di matrimonio, 1810, i Il signor Bruschino, 1813 i de Donizetti Il campanello di notte, 1836

L’obra 843 versos és, en conjunt, poc dinàmica La llengua, però, hi és força pura i rica, amb nombrosos elements del llenguatge popular Ha estat publicada per Josep Romeu 1962

Abdó Terradas i Pulí publica la farsa El Rey Micomicó

Conreà la farsa cavaiola , gèrere satíric en el qual barrejava la paròdia del llenguatge culte amb les formes populars És autor de La maestra 1929

Influït per la narrativa espanyola i la francesa, escriví farses populars, De klucht van de koe ‘La farsa de la vaca’, 1612, i comèdies, Het moortje ‘El moret’, 1615, sobre L’eunuc de Terenci