Resultats de la cerca
Es mostren 12 resultats
Freyja
Mitologia
Divinitat escandinava de la fecunditat.
És filla de Njörd i germana de Freyr Hom n'associa el culte als fenòmens de la vegetació Sovint ha estat confosa amb Frigg
nàiada
Religions de Grècia i Roma
Mitologia
Qualsevol de les nimfes que, segons la mitologia antiga, habitaven les aigües (fonts, rius, llacs).
Segons Homer, eren filles de Zeus, afavorien la fecunditat de la terra i protegien el matrimoni
Tanit
Mitologia
Deessa púnica, el nom de la qual sembla d’origen líbic.
Divinitat lunar, assimilada, a l’època romana, a la verge Caelestis , era, alhora, una deessa mare o de la fecunditat tenia com a atributs la magrana, els coloms, l’espiga, etc Ella i Ba'al Ḥammon, amb el qual comparteix el signe dit de Tanit, eren les divinitats més importants de Cartago
les Hespèrides
Mitologia
Mítiques donzelles.
Habitaven l’"illa dels benaurats” localitzada al peu del mont Atles i amb l’ajut d’un drac custodiaven, en un jardí admirable, l’arbre de les pomes d’or, símbol de la fecunditat i de l’amor Segons Hesíode, són filles de la Nit, però hom les considera també filles de Zeus o d’Atlant i les anomena Egle, Erítia i Hespera
Afrodita
© Corel Professional Photos
Mitologia
Deessa grega de la bellesa, de l’amor i de la fecunditat.
D’origen oriental, pot ésser relacionada amb l’Astarte fenícia i l’Ištar assíria Una tradició, recollida a la Ilíada, la presentava com la filla de Zeus i de Dione una altra, recollida per Hesíode, la feia néixer de l’escuma marina Fou esposa d’Hefaistos Li foren atribuïts nombrosos amors amb d’altres divinitats o amb herois o simples mortals De la seva unió amb Ares nasqueren Eros i Anteros, i de la seva relació amb Hermes sorgí l’Hermafrodita Eneas fou fill d’Afrodita i del troià Anquises El mite dels seus amors amb Adonis és d’origen oriental Afrodita fou una de les divinitats gregues més…
Varuna
Mitologia
Divinitat d’origen indoeuropeu, personificació del cel, coneguda pels antics grecs com a Urà, que apareix ja en una inscripció de Mitanni, a Mesopotàmia (s XV aC).
Correspon al Júpiter romà i al Tyr germànic Sostenidor de l’univers, és el déu suprem dels Vedes que presideix l’ordre còsmic ṛita i és considerat cap dels Āditya associat a Mitra Mitravaruṇa Segons Dumézil, aquesta associació representa el conjunt d’aspectes magicoreligiosos que caracteritzaven la primera funció govern de la societat indoeuropea Aviat, però, fou desbancat per Indra , déu de la guerra dins la tradició índia constitueix un indici prou clar de la profunda transformació social operada en les tribus àries del període vèdic, i la seva funció restà reservada a la regulació de…
Astarte
Mitologia
Nom hel·lenitzat d’Ištar, deessa semítica de Mesopotàmia i de Fenícia, una de les divinitats femenines més importants dels panteons respectius.
És representada nua, sovint amb les mans als pits, dreta o asseguda, i en són conegudes sobretot figuretes de terra cuita i de bronze Associada a la lluna i al planeta Venus, aquests n'esdevingueren la representació abstracta Deessa de la fecunditat i de l’amor, tot i els matisos segons les ciutats on fou adorada, mai no perdé, però, el sentit originari, possiblement d’arrel neolítica, i relacionat amb la prostitució sagrada en alguns dels seus temples Un dels més importants coneguts és el de Babilònia A través de l’expansió fenícia cap a la Mediterrània occidental, el culte s’…
Faune
Mitologia
Semideu romà, net de Saturn.
Assimilat a Pan o als sàtirs grecs, fou una divinitat dels boscs, favorable als homes L’ Eneida en presenta una genealogia que el relaciona amb els antics cultes itàlics i amb l’origen de Roma Alguns autors el relacionen amb els ritus de la Bona Dea , que potser fou la seva muller o filla, la qual, convertida en serp, ell posseí Era celebrat a les lupercals festes molt lligades a ritus de la fecunditat, el 15 de febrer, i a les faunals, el 5 de desembre En art ha estat representat barbut i amb el cos cobert amb una pell de cabra Entre les representacions més famoses hom troba el…
Àrtemis
© Shakko
Mitologia
Deessa grega de la natura i de la caça.
Germana bessona d’ Apollo , filla de Zeus i Leto , identificada també amb la deessa de la lluna, Hècate Deessa de la castedat, restà verge i eternament jove Era de caràcter cruel i venjatiu i li eren atribuïdes les morts sobtades La iconografia clàssica la presenta amb túnica llarga i cabellera solta Àrtemis de Delos, al Museu Nacional d’Atenes el model clàssic des del segle IV aC amb arc i sagetes, túnica curta i formant grup amb un cérvol o uns gossos és de tipus praxitelià és cèlebre l' Àrtemis de Versailles , dita també Diana caçadora , al Musée du Louvre, París, escultura…
Príap
Mitologia
Divinitat grega, símbol de l’instint sexual i de la força generativa masculina i també de la fecunditat de la natura.
Considerat com a fill de Dionís i d’Afrodita, el seu culte, originari probablement de la Tròade, es difongué per l’Hellespont i per Itàlia a l’època hellenística i romana