Resultats de la cerca

Les cançons de treball, sovint anomenades "tonades de" seguit del nom de la feina, s’entonaven en les tres principals labors del conreu dels cereals abans de la mecanització llaurar, segar i batre, però també en altres activitats del camp Eren interpretades per un solista amb una veu plena, potent i al límit agut de la veu de pit, amb un timbre punxant i una actitud tensa, i es caracteritzaven per la realització de melismes dins d’un tempo no mesurat o flexible Eren molt habituals a les Illes Balears, al País Valencià i a bona part de Catalunya, sobretot a la meitat occidental De fet, és un…

Estudià a la Royal Academy of Music i debutà com a pianista a dotze anys Un cop acabats els estudis, trobà diverses feines com a director d’orquestra i pianista Sempre se sentí fascinat per Edgar Allan Poe, com es palesa en el poema simfònic The Raven , opus 25 1900, un dels seus primers èxits Les seves obres foren molt interpretades a la primeria del segle XX, però posteriorment caigueren en l’oblit La seva producció, molt nombrosa, és qualitativament molt desigual S’hi detecta la influència de R Wagner, especialment de L’anell del Nibelung , i de les obres primerenques de R…

Començà a estudiar orgue al Royal College of Music el 1899 Després de fer unes quantes feines a Londres, anà a la catedral de Lichfield com a organista auxiliar i, el 1919, al New College d’Oxford Del 1923 al 1953 fou professor d’orgue i harmonia al Royal College of Music RCM El 1933 fou nomenat organista de la St George’s Chapel de Windsor Rebé el títol de cavaller el 1954 Fou director d’estudis musicals a l’RCM des del 1956 fins al 1961, any en què es jubilà tant de l’RCM com del càrrec de Windsor Com a compositor de música d’església fou conservador i competent, i treballà…

Rebé la seva primera formació musical a la Kreuzschule de Dresden Més tard compaginà els estudis a la universitat amb els de música i se sap que el 1718 era alumne del compositor i violinista JG Pisendel El 1723 anà a Praga, on s’estigué sis mesos i rebé lliçons de G Tartini El 1726 fou nomenat mestre de concerts a Merseburg, i fou durant aquest període que JS Bach li confià com a alumne el seu fill gran, Wilhelm Friedemann Després de diverses feines de curta durada en diferents ciutats alemanyes, el 1740 es traslladà a Berlín com a director musical de la capella reial, càrrec…

Nét de Richard Wagner i fill de Siegfried Wagner, cresqué amb els Festivals de Bayreuth, en els quals tingué ocasió de conèixer escenògrafs tan cèlebres com Emil Preetorius i Alfred Roller S’inicià professionalment al final dels anys trenta, i una de les primeres feines com a professional foren els dissenys per a una producció de Parsifal 1937 El 1951, juntament amb el seu germà Wolfgang, reprengué les activitats dels Festivals, interromputs durant la Segona Guerra Mundial Durant els anys que es mantingué en el càrrec de codirector 1951-66, les representacions operístiques a…

Cursà estudis de dibuix i pintura a Llotja, i feu l’aprenentatge d’escenògraf a l’estudi de M Carreras Posteriorment collaborà amb J Ballester i V Ayguals d’Izco, amb qui repintà la decoració de repertori del Teatre de Mataró i la del Teatre Principal de la vila de Gràcia El 1856 anaren a França, Bèlgica i Anglaterra i, a les acaballes d’aquest any, Soler i Rovirosa s’installà a París amb el propòsit d’estudiar a fons l’art escenogràfic A la fi del 1868 tornà de París i s’associà amb F Pla i Vila Soler feu una infinitat d’escenografies per a tots els teatres, inclòs el Liceu, i també moltes…

La vida religiosa d’aquesta ciutat fou molt intensa el 1573 s’hi establí un collegi de jesuïtes i abans de la Revolució Francesa hi havia prop de quaranta esglésies Malgrat això, la vida artística de la ciutat experimentà un progressiu esllanguiment i, segons afirma la "Revue et Gazette Musicale de Paris" del 1839, alguns refugiats polonesos que s’hi installaren el 1830 amb prou feines aconseguiren promoure-hi alguna mena d’activitat musical El Romanticisme significà un desvetllament de l’interès per la música popular El 1889, els intèrprets de viola de roda i cornamusa de…

Passà la infantesa a Califòrnia, i del 1900 al 1902 visqué a Leipzig Tocà la viola amb l’Orquestra Simfònica de Los Angeles entre el 1909 i el 1919, activitat que compaginava, a San Francisco, amb feines en sales de cinema, teatres de vodevil i cabarets, i amb conjunts de ragtime El 1917, i fins l’any 1933, fou contractat per Paul Whiteman com a arranjador, la qual cosa el convertí en una de les figures capdavanteres del jazz simfònic de l’època per la seva capacitat de barrejar la complexitat de la música clàssica amb els ritmes sincopats de les orquestres negres Es feu cèlebre…

Estudià dret i ciències de la comunicació, però finalment orientà la seva carrera cap a la música Una de les seves primeres feines fou la d’assistent del director del Festival de Flandes Del 1973 al 1980 treballà com a director artístic a les òperes de Düsseldorf, Frankfurt i Hamburg i, abans d’assumir el càrrec de director del Théâtre de la Monnaie de Brusselles 1981-92, fou conseller tècnic de programació de l’Òpera de París A partir del 1992 ostentà la direcció artística del Festival de Salzburg 1992-2001 Sota la seva direcció, el Festival experimentà una transformació radical…

Bàsicament autodidacte, començà aprenent trompeta i després la canvià pel saxòfon Encara adolescent treballà, entre altres bandes, a la d’Earl Hines Des del anys vint tocà en orquestres de Harlem i es donà a conèixer a l’orquestra de James Fletcher Henderson, on també aportava arranjaments Amb J Hodges, fou el principal exponent de l’època swing del saxòfon contralt, instrument que des del 1933 compaginà amb la trompeta El 1932 fundà la seva orquestra, que inclogué destacats instrumentistes, com ara, T Wilson, i després d’un parèntesi a Europa 1935-38, moltes de les primeres figures del bop…