Resultats de la cerca

És típic del nord i el centre d’Àfrica i és accidental a la península Ibèrica durant l’estiu Habita en boscs molt frondosos i s’alimenta d’insectes, larves i ous d’altres ocells Quan han de pondre, les femelles parasiten els nius d’altres espècies dels còrvids, sobretot de les garses, de forma semblant a les femelles del cucut comú

A l’època de reproducció primavera, els mascles adquireixen un bell plomatge, amb un gran collar de plomes erèctils i dues tofes de plomes auriculars, de colors molt variables individualment Fan unes parades nupcials molt complexes Els territoris que delimiten els diversos mascles són contigus, la qual cosa dóna peu a moltes baralles quan un d’ells envaeix el del veí Quan una femella entra al territori, el mascle es lliura a diverses danses i corregudes, actitud que incita la femella a l’acoblament, que té lloc immediatament La femella fa el niu i té cura dels pollets Els caràcters sexuals…

Les parts negres són tot l’any d’un color terrós en les femelles, i en els mascles només a l’hivern Habita al centre i al NE de la península Ibèrica i a Europa és comú als Països Catalans

Les plomes centrals de la cua són llarguíssimes més d’1 m El plomatge té un paper molt important a les parades nupcials que efectuen els mascles Les femelles són més petites i no tan vistoses Viu als boscs d’Indoxina, Sumatra, Malàisia i Borneo

Les femelles són grisenques, sense marques distintives És granívor, comensal de l’home i l’ocell més conegut És originari d’Euràsia i el nord d’Àfrica, però la civilització europea l’ha introduït i s’ha aclimatat a gairebé tot el món A Mallorca i a Eivissa reb el nom de gorrió

Són gregaris i promiscus El mascle fa el niu, que consisteix en un sot a terra recobert d’herba, i les diverses femelles hi ponen de 10 a 30 ous en total, que ell cova Els polls són nidífugs Habiten a les pampes de l’Argentina, de l’Uruguai, del Paraguai, del Perú i del sud del Brasil

Són bàsicament frugívors, llur veu és semblant a la dels còrvids i les parades nupcials dels mascles són molt espectaculars Els mascles de l' ocell del paradís gros Paradisaea apoda , que és el més conegut, presenten uns grans ventalls de plomes vermelles a cada flanc, mentre que el plomatge de les femelles no té cap particularitat

Els peus tenen quatre dits, lliures, o bé els tres anteriors units per una menbrana El bec és llarg, cònic i completament dur El color del plomatge és igual en els mascles i en les femelles, excepte en l’època de zel La gran majoria dels individus de l’ordre són ocells d’aiguamoll Són migradors i s’alimenten de diverses preses i també de cadàvers Llur distribució geogràfica és molt àmplia

El dimorfisme sexual hi és bastant acusat els mascles són més grossos que les femelles i tenen un plomatge més vistós Polígams o monògams, granívors o omnívors, nien al sòl i les cries són nidícoles Són repartits per tots els països temperats i tropicals, excepte a la Polinèsia, i és a l’Àsia on n'hi ha en major nombre Inclou, entre altres ocells, les perdius, els faisans, les guatlles , els galls i els paons

Es caracteritzen per tenir dos dits dirigits cap endavant i dos cap endarrere Tenen la cua llarga i les ales força afilades el bec és lleugerament corbat a l’extrem Són ocells típics de les regions càlides de tot el món, bé que poc abundants a Amèrica Són espècies majoritàriament arbòries, i és corrent que les femelles parasitin nius d’altres ocells Els principals representants son el cucut i el cucut reial