Resultats de la cerca
Es mostren 281 resultats
fang
© Fototeca.cat
Etnografia
Individu d’un poble melanoderm africà que constitueix un complex racial d’elements sudànids i congolesos amb trets etiòpids.
Els fangs, en nombre d’uns dos milions d’individus escampats pel nord del Camerun, el sud del Gabon i la Guinea Equatorial, parlen una llengua de la família lingüística bantú Llur cultura ofereix molts elements congolesos, com l’explotació forestal, els mètodes de caça, la religió, etc Els fangs són experts artesans forja de llances, puntes de fletxa, ganivets, cistelleria, instruments de música, però són les talles de fusta allò que fa que hom els consideri uns artistes excellents Les figuretes representen llurs avantpassats Són també conegudes les màscares que utilitzen per a les danses…
art popular
© Fototeca.cat
Art
Denominació aplicada a determinats objectes realitzats, en general anònimament, per estaments no dominants d’una societat, amb finalitats principalment decoratives, magicoreligioses o utilitàries, i sovint amb materials simples.
Hom sol delimitar l’aplicació d’aquesta expressió als objectes produïts en les societats preindustrials, especialment en el marc de la cultura camperola europea La qualitat artística dels objectes no prové de la intencionalitat dels seus autors, com és el cas en l’art convencional, sinó de la qualificació a posteriori per part de determinats sectors —intellectuals, artistes, etc— que en són aliens Les seves variants solen estar associades a un poble i a una delimitació geogràfica, però no a un període històric no té èpoques, i la continuïtat de formes, colors, temes i procediments en són…
natzarenisme
© Fototeca.cat
Art
Moviment estètic romàntic d’origen germànic (Overbeck, Cornelius, Schnorr von Carolsfeld, Rethel, Schwind), però format a Roma el segon decenni del segle XIX.
Aspirava a conciliar el neoclassicisme paganitzant amb un renovat esperit cristià és a dir, volia omplir del sentimentalisme catòlic italià el rigor lineal de David, identificable en aquest sentit amb Perugino i Rafael Anhelava com a resultat l’espiritualitat més pura, encara que el tema no fos sempre religiós, puix que hom també conreava temes històrics Els fundadors foren anomenats natzarens —tot i que preferien d’ésser anomenats puristes purisme— pel fet d’haver-se installat en un convent abandonat, el de San Isidoro, i pel seu aspecte, descurat i amb llargues cabelleres Els artistes…
frontennis
Esport
Modalitat masculina i femenina de pilota que es disputa en frontó curt de 30 m en partits per parelles i a 30 punts.
S'utilitza una pilota de goma de 48 a 55 g de pes i de 47 a 54 mm de diàmetre, plena d’un compost gasós, i una raqueta de 70 cm de longitud màxima i de 28 cm d’amplada màxima, formada per un enreixat de cordes molt tibants dins un marc ovalat de fusta, de fibra o metall, i proveïda d’un mànec Als Jocs de Barcelona formà part d’un dels esports de demostració pilota basca i els guanyadors foren els mexicans, tant a la categoria masculina com a la femenina
lesbianisme
Psicologia
Homosexualitat femenina.
És anomenada també safisme o tribadisme El nom ve de Lesbos, on a l’època clàssica hi havia una comunitat de dones que practicaven aquesta classe d’amor o afecció
trinitària
Cristianisme
Religiosa de la branca femenina de l’orde de la Santíssima Trinitat fundat a Vinganya de Seròs (Segrià), en el primitiu convent de trinitaris fundat el 1201.
El ministre general de l’orde el 1236 cedí el convent a la princesa Constança, filla de Pere I el Catòlic i muller de Ramon Guillem de Montcada, la qual hi establí una comunitat de monges vers el 1250 i és considerada, així, com la fundadora de la branca femenina de l’orde Fins el 1500 fou l’únic convent de l’orde Més tard se'n crearen d’altres a la resta de la península Ibèrica El convent de Vinganya fou retornat als frares el 1529
blat de moro
© Fototeca.cat
Botànica
Agronomia
Gran planta herbàcia anual, de la família de les gramínies, monoica, d’1 a 4 m d’alçària.
La tija o canya és dreta, nuosa, acabada en un plomall anomenat cima o fletxa , format per panícules d’espiguetes constituïdes, cadascuna, per dues flors masculines aquesta tija és plena d’una medulla esponjosa que posseeix un elevat contingut de sucre quan la planta és jove Les fulles són alternes, lanceolades, d’un verd intens, aspres, una mica ondulades al marge, i fan aproximadament 50 cm per 4 o 5 Les flors femenines s’agrupen en espiguetes biflores en les quals la flor inferior és estèril, mentre que la superior consta d’un ovari i dos llargs estils aquestes espiguetes s’ordenen en un…
sexisme
Psicologia
Ideologia que sosté la divisió de les persones per raó de la diferència dels sexes i la creació de tres identitats (masculina, femenina i homosexual) i unes normes de comportament que corresponen a aquestes.
El sexisme codifica com a norma ideal les pràctiques sexuals pròpiament dites la manera de fer l’amor, els comportaments afectius la manera de sentir-se home o dona i les normes culturals la manera de manifestar-se com a home o com a dona La jerarquització d’aquestes identitats, hom l’anomena masclisme quan tracta de la identitat masculina per damunt de la femenina, i heterosexisme quan tracta de la relació heterosexual per damunt de l’homosexual
boga
© MC
Botànica
Gènere de plantes herbàcies perennes, de la família de les tifàcies, de rizoma horitzontal, tija sense nusos, fulles molt llargues, coriàcies, erectes, totes radicals, i espigues grosses i terminals, cilíndriques; l’espiga superior, masculina, és caduca, i la femenina és formada per ovaris estèrils i ovaris fèrtils, amb aquenis diminuts.
Viuen en estanys, bassals permanents i vores de corrents lents d’aigua i també en els arrossars, com a mala herba Hom en distingeix dues espècies, la boga de fulla ampla T latifolia , amb l’espiga masculina en contacte amb la femenina, que és de color castany fosc i de fulles amples 1,5-2,5 cm, i la boga de fulla estreta T angustifolia , amb l’espiga masculina separada per un espai de 2-4 cm de la femenina, que és d’un bru més clar i de fulles més estretes 1-8 mm Cadires amb seient de boga © CIC - Moià Ambdues plantes són conreades també com a ornamentals, en…
Paginació
- 1
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina