Resultats de la cerca
Es mostren 12 resultats
Santa Maria de Fenal (Castell i Platja d'Aro)
Art romànic
Situació Vista exterior de l’església des del sud-est A despit de les importants mutilacions que ha sofert l’edifici original és perfectament visible l’estructura del temple, del segle XI, amb la capçalera ornamentada a la manera llombarda F Tur L’antiga església de Santa Maria de Fenals també coneguda per Sant Marc es troba a l’indret de Fenals d’Amunt, de poblament dispers, al cim d’una carena de les Gavarres Al costat de l’església hi ha només el Mas dels Monjos o Mas Castelló, avui deshabitat Mapa 334M781 Situació 31TEG014319 Per la carretera local de Calonge a Romanyà de la Selva, a uns…
fenàs de marge
Botànica
Planta herbàcia perenne de rizoma serpentejant, de la família de les gramínies, de tija de 30 a 80 cm, dreta, amb fulles linears llargues i amb una espiga de 6 a 12 espícules grosses.
És l’herba dominant de la major part dels prats secs de Catalunya
albellatge
© Fototeca.cat
Botànica
Planta herbàcia perenne, de la família de les gramínies, força alta, de fulles estretes i espigues peludes.
Fa prats als solells dels països d’hivern temperat
llistó
Botànica
Planta herbàcia perenne, de la família de les gramínies, de 10 a 50 cm d’alçària, de rizoma reptant, de fulles estretes i divaricades i d’espigues de dues a cinc espícules pròximes.
Es fa en brolles, pinedes clares, timonedes, prats secs i, en general, terrenys secs i calcaris
gramínies
© Xevi Varela
Botànica
Família de glumiflores constituïda per plantes típicament herbàcies, anemòfiles, de tiges fistuloses, dites canyes.
Les fulles consten de limbe , generalment llarg i estret, de beina , que envolta la tija, i de lígula petita expansió laminar situada a la zona d’unió del limbe amb la beina, de vegades absent o substituïda per un rengle de pèls Les flors són quasi sempre hermafrodites, constituïdes normalment per tres estams, un ovari unilocular amb un sol primordi seminal, dos estils amb estigmes plomosos i dues esquames diminutes, anomenades lodícules o glumèllules Les flors són protegides per dues bràctees, anomenades glumelles la glumella inferior o lemma és membranosa o coriàcia, i la glumella…
ports de Beseit
© Fototeca.cat
Conjunt orogràfic, el més important de les muntanyes de la regió de Tortosa, format pels grups de la serra de l’Espina (1.181 m), el Montcaro (o el Caro) (1.442 m), la serra d’Encanader (1.393 m) i el pic de Cervera (1.347 m).
Limitat a l’est per la depressió d’Ulldecona i al sud-est per la vall de Tortosa, s’eleva de manera brusca sobre la depressió de l’Ebre L’estructura alpina de les Serralades Costaneres Catalanes es manifesta clarament per l’orientació sud-oest - nord-est dels plecs Aquesta estructura és tallada per falles verticals i cavalcaments Així, entre el bloc de Godall 400 m i el Montcaro s’obre la depressió de la Sénia, emplenada per dipòsits detrítics del Quaternari Els materials són, sobretot, calcàries del Juràssic, però hom troba, també, els nivells característics del Triàsic i del Cretaci L’…
els Ports
Comarca del País Valencià, a l’extrem NW de la regió de Castelló.
La geografia Cap de comarca, Morella A ponent, limita amb Aragó per les comes de Fontarella i els barrancs de Cantavella i de Sant Joan Pel nord, limita amb la comarca del Matarranya, que constitueix la seva sortida geogràfica natural La serra de la Mola i el Turmell la separen del Baix Maestrat, i, pel sud, la serra de la Llàcua i la mola d’Ares constitueixen els seus límits amb l’Alt Maestrat Aquest territori constitueix el nucli principal del conjunt orogràfic conegut amb el nom de ports de Morella Excepte el racó de Vallibona —format per la capçalera del riu Cérvol, i definit per les…
el Priorat
Comarca
Comarca de Catalunya.
La geografia Cap de comarca, Falset Forma un gran amfiteatre al nod-est de la fossa tectònica de Móra d’Ebre, oberta a l’extrem de ponent de la Serralada Prelitoral Catalana La Serralada es divideix enllà de les muntanyes de Prades i, al mig, deixa al descobert les llicorelles paleozoiques que hi ha al subsol, mentre que en un dels costats de la gran cicatriu s’alcen uns enormes blocs calcaris i, a l’altre, els encara més potents de conglomerats els primers voregen el miler de metres d’altitud i els segons l’ultrapassen Aquests blocs perifèrics de capçaleres aplanades, enèrgicament retallats…