Resultats de la cerca

S'incorporà a la marina 1806-11 i viatjà per Europa 1826-33 Es féu conèixer amb la novella The Spy ‘L’espia’, 1821 i sobretot amb The Pioneers 1823, amb la qual inicià la sèrie Leather-Stocking Tales ‘Contes de mitges de cuir’ The last of the Mohicans ‘El darrer dels mohicans’, 1826, The Pathfinder ‘L’explorador’, 1840, etc Romàntic, la seva obra tipifica els ideals de l’Amèrica naixent i la lluita de l’home enfront de la natura salvatge i encara desconeguda Conreà també la novella històrica i és autor d’una història de la marina

Escriví la seva primera novella  Crazy in Berlin 1924, una obra mestra de la ironia, a partir de la seva experiència com a soldat durant l'ocupació d'aquesta ciutat Després de graduar-se en literatura a la Universitat de Cincinnati 1948, es dedicà a feines editorials i collaboracions fins que pogué dedicar-se exclusivament a escriure Autor d'un ampli registre, la seva obra inclou gairebé tots els subgèneres novella històrica, policíaca, de terror, ciència-ficció o aventures, i també, relats realistes de les classes mitjanes Alguns dels títols més destacats són Reinhart in love 1961, Little…

Cresqué en la comunitat jueva novaiorquesa i estudià a la Universitat de Chicago, on obtingué un màster en literatura anglesa 1957 Posteriorment serví a l’exèrcit fins el 1959, any que publicà la seva primera obra Ha estat professor d’escriptura creativa en diverses universitats dels EUA  La seva obra explora les contradiccions i els dilemes de l’individu en el context de la societat nord-americana actual, alternant registres que van de la sàtira a la tragèdia i gairebé sempre dins d’un entorn històric i social fàcilment reconeixedor La identitat jueva i la tensió que comporta la inclusió en…

Sense paper no hi ha arts gràfiques i sense arts gràfiques no hi ha negoci editorial El món dels paperers és un, però les arts gràfiques i l’edició són mons que estan normalment entrelligats Tots els industrials d’arts gràfiques són editors i tots els editors d’origen acostumen a incorporar les arts gràfiques en un moment o altre de la seva carrera L’editor estrictament, no és un industrial, ja que la seva feina és fer encàrrecs als impressors i comercialitzar l’obra així realitzada, però —repeteixo—, durant el segle XIX no hi ha editors purs, sinó empreses que combinen les dues…

Durant un segle i mig fou una literatura eminentment colonial, escrita per anglesos, de la mateixa manera que el país era un conjunt de colònies Al s XVII els temes literaris són bàsicament descriptius, de temes econòmics, de polèmica religiosa i, bé que foren adoptades formes poètiques, en definitiva la temàtica no s’apartà de discussions entre puritans, anabaptistes i calvinistes, i l’únic poeta líric fou Edward Taylor 1644-1729 El s XVIII, bé que aparegueren llibres d’erudició i de filosofia, hom pot dir que és un segle dominat per la política, dins la qual tenen un paper de relleu…

La literatura entre els segles XIX i XX De vegades es dóna el cas que una data concreta adquireix un significat especial, encara que, òbviament, l’evolució literària no s’esdevingui abruptament, d’un dia per l’altre Amb tot, el fet que el mateix any, el 1857, i al mateix país, França, s’editessin dues obres mestres com són Les fleurs du mal , de Charles Baudelaire 1821-1867, i Madame Bovary, de Gustave Flaubert 1821-1880, és una casualitat que anuncia el canvi d’una època D’una banda, l’obra de Flaubert apareix com la primera novella que se separa veritablement de la fantasia per afrontar…