Resultats de la cerca
Es mostren 15 resultats
tos ferina
Patologia humana
Malaltia aguda infectivocontagiosa de les vies respiratòries altes, causada pel bacil Bordetella pertussis, caracteritzada per l’aparició de tos típica convulsiva; és una malaltia de predomini hivernal que afecta els nens de 2 a 5 anys principalment i que es transmet per contagi directe.
L’agent arriba a la tràquea i als bronquis per via aèria, i després de fixar-se i d’un període d’incubació d’uns deu dies, inicia l’alliberament d’endotoxines, responsables del quadre clínic La malaltia es manifesta inicialment per un període catarral inespecífic, amb febre i tos irritativa, i progressivament comença l’afectació del sistema nerviós quinta de predomini nocturn, vòmits, dels pulmons hiperplàsia del teixit intersticial i del teixit limfoide, causa de les adenopaties parahilars, dels capillars edemes i hemorràgies subconjuntivals, de la medulla òssia, etc La diagnosi es basa en…
morell cap-roig
Ornitologia
Avicultura
Ànec cabussador, de colors grisos, amb el cap bru i el pit blanc.
La femella té una franja blava entorn el bec Viu vora els mars i llacunes, rarament al mar N'hi ha que hivernen als Països Catalans
bromoform
Farmàcia
Química
Líquid obtingut per acció de l’hipobromit de sodi sobre l’acetona.
Bull a 151°C, amb una lleugera descomposició Bé que bastant tòxic, és emprat com a antiespasmòdic i sedant, sobretot per a calmar la tos ferina o catarro
bordetel·la
Biologia
Gènere de coccobacils, de la família de les brucel·làcies, hemolítics i gramnegatius.
Són paràsits i patògens per a diversos animals i per a l’home Foren descrits pel metge bacteriòleg i fisiòleg belga Jules Bordet 1870-1961 La B pertussis antigament anomenada Hemophilus pertussis és l’agent causant de la tos ferina i fou descoberta, conjuntament amb J Bordet, pel bacteriòleg francès Octave Gengou 1875-1957
Jules Bordet
Biologia
Medicina
Metge i microbiòleg belga, deixeble de Metchnikoff a París, iniciador i director, durant quaranta anys, de l’Institut Pasteur de Brussel·les i professor de bacteriologia a la Universitat de Brussel·les (1907-35).
És autor de treballs bàsics sobre la immunitat i les hemòlisis bacterianes, així com d’una descripció dels bacils causants de la diftèria de l’aviram i de la tos ferina humana, i descobridor de la reacció de fixació de complement, juntament amb Octave Gengou Li fou atorgat el premi Nobel de Medicina l’any 1919 entre les seves obres destaca Traité de l’immunité dans les maladies infectieuses 1920
laringitis
Patologia humana
Inflamació de la laringe.
La laringitis aguda és generalment d’etiologia vírica, i va acompanyada d’afonia o ronquera, pessigolleig i tos seca la laringitis crònica sol ésser evolució d’una laringitis aguda mal resolta en la seva aparició intervenen diversos factors, com ara tabac, alcohol, abús de la veu, carnots nasals, etc la laringitis estridulosa és una afecció especial dels infants, caracteritzada per accessos de dispnea, tos ronca i respiració sibilant, que sobrevenen de nit Altres vegades, la laringitis pot anar associada a diverses malalties com l’angina de Vincent, la bronquitis, la pneumònia, el xarampió,…
vacuna trivalent
Medicina
Vacuna que immunitza contra la diftèria, el tètan i la tos ferina.
vacuna
Preparat que estimula la formació d’anticossos, amb la qual cosa hom aconsegueix una immunització específica, activa i duradora contra diverses infeccions.
Les vacunes anomenades així en record del procediment de Jenner, que fou el primer a utilitzar limfa d’animal afectat de vaccí per a prevenir la verola són elaborades amb gèrmens vius, atenuats o morts, o bé amb secrecions microbianes o amb les albúmines derivades de llur desintegració antivirus Els preparats amb gèrmens vius i virulents, malgrat posseir un fort poder immunitzant, han estat rebutjats pel risc que comporten Les vacunes amb gèrmens atenuats són preparades sotmetent aquells bacteris o virus a unes condicions de vida inadequades pas per la sang d’animals refractaris, conreu en…
bronquitis aguda
Patologia humana
Bronquitis que, en la forma simple, es manifesta amb tos, inicialment seca i després productiva amb un esput mucós o mucopurulent
, hipertèrmia lleu, i, a vegades, sibilants i raneres humides.
Sovint va precedida de rinitis, faringitis, laringitis i traqueïtis a voltes amb sensació urent retrosternal L’epiteli dels bronquis s’enrogeix, es descama i s’omple de moc per la hipersecreció que s’esdevé a partir del segon o del quart dia La malaltia és deguda a agents infecciosos com adenovirus, virus del grip, Mycoplasma pneumoniae , pneumococ, estreptococ, estafilococ, etc, davant de situacions i agents predisposants com els canvis de temperatura refredats, substàncies irritants tabac, vapors de clor, d’àcid nítric, etc, pols i estats d’allèrgia Habitualment, entre els adults sans, el…