Resultats de la cerca
Es mostren 31 resultats
herba fetgera
Herba fetgera
Jos Mara Escolano (cc-by-nc-sa)
Botànica
Planta herbàcia perenne, de la família de les ranunculàcies, acaule, d’arrels fibroses, de fulles trilobulades i cordades a la base i de flors llargament pedunculades, amb sis tèpals blavosos o blancs.
Creix en obagues, boscs i boixedes de muntanya Ha estat aplicada contra afeccions del fetge
fetgera blanca
Botànica
Planta herbàcia, de la família de les saxifragàcies, alta de 10 a 30 cm, de fulles cordiformes, de flors terminals solitàries de color blanc i de fruits capsulars.
És comuna als prats humits i als aiguamolls dels Pirineus
ranunculàcies
Botànica
Família de ranals constituïda per plantes generalment herbàcies i perennes, de fulles alternes, sense estípules, sovint dividides, de flors acolorides, hermafrodites, generalment actinomorfes, poliandres i de gineceu súper apocàrpic, i de fruits en fol·licle, en núcula o en baia.
Consta d’unes 1 500 espècies, pròpies quasi exclusivament de l’hemisferi nord Ranunculàcies més destacades Aconitum sp acònit Aconitum anthora herba tora , tora Aconitum lycoctonum escanyallops , matallops Aconitum napellus matallops , acònit, escanyallops, herba tora, tora Actaea spicata herba de Sant Cristòfol Adonis aestivalis ull de perdiu Adonis annua ull d’àngel Anemone alpina anemone alpina, viola blanca Anemone coronaria anemone coronària, castanyola Anemone hepatica herba fetgera , fetgera, viola de galàpet, viola de llop, viola de pastor Anemone japonica …
saxifragàcies
Botànica
Família de rosals constituïda per plantes herbàcies perennes o rarament llenyoses, amb fulles alternes, enteres o dividides, amb flors actinomorfes, hermafrodites i generalment pentàmeres, i amb fruits en càpsula, en fol·licle o en baia.
Comprèn aproximadament 1 300 espècies, sobretot dels països temperats de l’hemisferi nord i de l’Amèrica del Sud Saxifragàcies més destacades Bergenia crassifolia hortènsia d'hivern Chrysosplenium sp crisospleni Hydrangea opuloides hortènsia Parnassia palustris fetgera blanca Philadelphus coronarius xeringuilla Ribes sp riber , grosella Ribes alpinum cirerola , riber alpí Ribes petraeum riber petri Ribes rubrum riber vermell Ribes uva-crispa agrassó , riber espinós Saxifraga sp saxífraga , trencapedra Saxifraga paniculata onosma borda , herba de tall Saxifraga catalaunica corona…
Les saxifragàcies
Saxifragàcies 1-3 i grossulariàcies 4-6 1 Saxifraga tridactylites a planta sencera, menuda i feble i de fulletes trilobades x 0,5 b flor x 3 2 Corona de reina S paniculata a aspecte general, amb diverses rosetes de fulles a la base i una tija ben florida x 0,5 b detall d’una fulla, voretada de petites dents calcificades x 2 c petita porció d’un pedicel floral, cobert de pèls glandulars x 9 d flor x 3 e i e’ fruit capsular, encara immatur i ja obert, respectivament x 3 3 Fetgera blanca Parnassia palustris a planta sencera, de fulles basals i flor solitària x 0,5 b flor ben oberta, amb…
anemone
Anemone coronària
© Fototeca.cat
Botànica
Jardineria
Gènere de plantes herbàcies perennes, de la família de les ranunculàcies, de flors apètales i sèpals petaloides de diversos colors (vermell, rosa, violaci, blanc) segons l’espècie, i un involucre de bràctees, i fulles totes radicals.
Hi ha espècies espontànies, sobretot a muntanya, com l’anemone alpina, el buixol o l’herba fetgera d’altres, com l’anemone del Japó i l’anemone coronària, són cultivades en massissos i tests, i emprades en la decoració d’interiors, per llur aspecte vistent i fàcil conreu volen llocs amb sol i ombra, i terra fresca L’ anemone alpina o viola blanca Anemone alpina té la tija pilosa, fulles grans i dividides en segments estrets i flors blanques o grogues, solitàries Viu als prats alpins de l’alta muntanya d’Europa i d’Amèrica del Nord És freqüent als Pirineus L’ anemone coronària o…
El circ de la Safor
Les parets i els vessants del circ de la Safor dibuixen una mena d’elevat i gegantí amfiteatre que domina la comarca Rafael Paulo El circ de la Safor 24, entre els principals espais naturals del Sistema Bètic La curiosa morfologia d’amfiteatre d’aquesta serra, que justifica el nom de «circ» amb el qual és coneguda popularment, fou causada per un gran enfonsament de les dolomies cretàcies, molt carstificades, que la formen Aquest enfonsament, afavorit pels nivells margosos subjacents i per l’erosió del riu d’Alcoi, va donar origen al relleu en graderia que actualment presenta la zona, amb…
Les ranunculàcies
Ranunculàcies 1 Ranunculus repens a aspecte general x 0,5 b flor un cop extretes algunes peces x 1,5 c fruit en aqueni x 3 2 Ranunculus aquatilis a brot florit i fruitat que duu dos tipus de fulles, palmatisectes i laciniades x 0,5 b fruit x 4 3 Vidiella Clematis flammula a brot en flor, amb les típiques fulles de raquis i peciols prènsils x 0,5 b fruits corresponents a una flor, cadascun dels quals és un aqueni terminat en una llarga aresta plumosa x 0,5 4 Aspecte general de la fetgera Hepatica nobilis x 0,5 5 Aspecte general del marxívol Helleborus foetidus , amb fulles…
Les grossulariàcies
Saxifragàcies 1-3 i grossulariàcies 4-6 1 Saxifraga tridactylites a planta sencera, menuda i feble i de fulletes trilobades x 0,5 b flor x 3 2 Corona de reina S paniculata a aspecte general, amb diverses rosetes de fulles a la base i una tija ben florida x 0,5 b detall d’una fulla, voretada de petites dents calcificades x 2 c petita porció d’un pedicel floral, cobert de pèls glandulars x 9 d flor x 3 e i e’ fruit capsular, encara immatur i ja obert, respectivament x 3 3 Fetgera blanca Parnassia palustris a planta sencera, de fulles basals i flor solitària x 0,5 b flor ben…