Resultats de la cerca
Es mostren 39 resultats
Pere Antoni Beuter
Historiografia
Cristianisme
Literatura catalana
Historiador i exegeta.
Vida i obra Descendent d’una família de mercaders eslaus o germànics installats a València al segle XV, es dedicà a la carrera eclesiàstica amb la finalitat d’ascendir socialment, tal com indiquen el seu viatge a Itàlia —el 1540 anà a Roma, on aconseguí càrrecs per designació pontifícia protonotari i predicador apostòlic—, o les dedicatòries dels seus llibres als arquebisbes de València Fou beneficiat de la seu valenciana des del 1528 i capellà de l’arquebisbe Erhard de la Marche, a qui dedicà el tractat Caerimoniae ad Missam València 1527 i un Iudicium in confessiones sacerdotum 1532 Des…
, ,
Els inicis de la fotografia
Màquina daguerreotípica, 1839 RACAB / RM La primera càmera de fotografiar va arribar a Barcelona provinent de França, de la mà del gravador Ramon Alabem i Casas, que havia après els secrets de la tècnica de la daguerreotípia directament del seu creador Louis-Jacques Mandé Daguerre, a París El 10 d’octubre de 1839 va tenir lloc l’obtenció de la primera imatge fotogràfica a la Península Ibèrica, al Pla de Palau de Barcelona, gràcies al suport de la Reial Acadèmia de Ciències d’aquesta ciutat, que aleshores s’anomenava Reial Acadèmia de Ciències Naturals i Arts Alguns mesos més tard, el dentista…
Sergej Vasil’evic Rakhmaninov
Música
Pianista, compositor i director d’orquestra rus naturalitzat nord-americà.
Vida Nascut en una família d’amants de la música, des de molt petit tocava el piano a quatre mans amb el seu avi, que era qui li donava lliçons També el seu pare era pianista i fins compongué una polca que Rakhmaninov reelaborà posteriorment El pare, abans d’abandonar la família, encomanà a l’avi de buscar-li una bona professora, i així fou com conegué Anna D Ornatzkaja, la persona que l’inicià realment en els estudis musicals El 1882 entrà al Conservatori de Sant Petersburg, però tres anys després el seu cosí, el també pianista A Ziloti, aconsellà de fer-lo estudiar a Moscou amb N Zver’ov, i…
població
Sociologia
Col·lectiu d’éssers humans d’una certa magnitud i geogràficament determinat.
Una població és un subsistema dintre els ecosistemes, un complex nivell tròfic de consumidors pel fet de compondre's d’individus dotats d’un variable bagatge tecnicocultural amb el qual manipulen profundament l’ecosistema i els seus propis mecanismes de reproducció i supervivència Aquestes especificitats fan que les poblacions humanes gaudeixin d’unes propietats exclusives la ubiqüitat, el creixement sostingut i el metabolisme cultural Un cop una població té resolt l’abastament de matèria i energia, funciona demogràficament com un sistema autoalimentat anomenat demosistema…
Sant Tirs d’Oliola
Art romànic
Situació Capçalera de l’església amb un absis molt destacat, ornamentat amb decoració llombarda de factura molt evolucionada ECSA - E Pablo L’església parroquial de Sant Tirs es troba a pocs metres de les ruïnes del castell És situada al primer replà del turó on s’assenta el poble, presidit pel seu castell L’itinerari per a arribar-hi és el mateix que s’ha descrit en la monografia precedent JAA-MLIC Mapa 34-13329 Situació 31TCG487379 Història La primera referència documental d’aquesta església es remunta al 7 de juliol de l’any 1061, data en què Pere Miró, en el seu testament, donà la meitat…
Benet Ignasi de Salazar, bisbe de Barcelona (1689-1692)
El 22 de juliol de l’any 1689, dia de santa Magdalena, foren extrets els següents diputats i oïdors diputat eclesiàstic Benet Ignasi de Salazar Baños de Río Tobía 1615 – Barcelona 1692, bisbe de Barcelona, benedictí diputat militar Joan de Lanuza-Montbui-Vilarig i d’Oms, quart comte de Plasència, vescomte de Roda i de Perellós diputat reial Jaume Narcís Camps i Amat, ciutadà honrat de Barcelona i Girona oïdor eclesiàstic Miquel Joan Bosc, canonge de Vic oïdor militar Joan de Vivet i de Rasset, donzell de Girona oïdor reial Antoni Francesc de Berenguer i de Novell, ciutadà de Lleida Benet…
Dermatitis atòpica
Patologia humana
Definició La dermatitis atòpica és un trastorn inflamatori crònic de la pell que ocasiona una pruïja molt intensa i que, de vegades, es manifesta amb l’aparició de lesions cutànies com vesícules, pàpules o crostes L’alteració es presenta sobretot en l’època de la lactància, la infantesa i l’adolescència En general, les persones afectades presenten antecedents personals o familiars de malalties allèrgiques, com ara febre del fenc, rinitis allèrgica o asma bronquial Aquesta malaltia també ha estat anomenada èczema atòpic , bé que actualment es tendeix a prescindir d’aquest nom, perquè el terme…
Vila medieval d’Igualada
Art romànic
La vila El repoblament del centre de la conca d’Odena Vista aèria del nucli antic de la ciutat, on s’evidencia la seva formació al llarg d’un antic i històric camí ral parallel al riu Anoia ECSA - J Todó Les primeres notícies sobre el repoblament de la plana central de la conca d’Òdena, en el lloc on posteriorment sorgí Igualada, daten de la segona meitat del segle X, tot i que no pot descartar-se la presència a la zona d’un poblament anterior, de caràcter més o menys inestable El topònim Aqualata apareix citat per primera vegada l’any 976, i sembla fer menció al curs del riu Anoia que servia…
Canet de Mar
© Arxiu Fototeca.cat
Municipi
Municipi del Maresme que s’estén pel sector costaner situat entre Arenys de Mar i Sant Pol.
Situació i presentació Limita també amb Arenys de Munt W, Sant Iscle de Vallalta N i Sant Cebrià de Vallalta E Situat als vessants marítims dels darrers contraforts del massís de Montnegre, la serra de Pedracastell, de 312 m d’altitud, separa el territori de la Vallalta terme de Sant Iscle, del qual Canet formà part fins al segle XVI Alguns petits torrents solquen el territori de Valldemaria, al límit amb Arenys de Mar, d’en Misser i de Martra, el qual limita amb Sant Pol La platja és llarga i sorrenca El municipi comprèn la vila de Canet, cap administratiu, barris d’estiueig, l’antiga casa…
Acta de les consultes a mestres d’obra sobre la continuació de la catedral de Girona
Art gòtic
Data del 23 de febrer al 15 de desembre de 1386 Els obrers i el capítol de la catedral i el vicari del bisbe de Girona demanen a diversos mestres d’obra la seva opinió sobre la millor manera de continuar la fàbrica de la catedral, amb una nau o bé amb tres Les consultes van ser convocades perquè alguns mestres van posar en dubte, en una reunió en què hi era present Pere el Cerimoniós, la viabilitat de construir l’església amb una sola nau Sàpiga tothom que els venerables barons, senyors Galceran de Vilanova, ardiaca de Besalú, i Pere de Carrera, prevere del capítol de l’església de Girona,…