Resultats de la cerca

Enginyer, es dedicà a les arts plàstiques a partir del 1925 i féu viatges de formació a França i Rússia Professor a Berlín a partir del 1950, decorà la façana de l’Opernhaus de la mateixa ciutat i féu altres treballs a la Beethovenhalle de Bonn, a la Universitat de Friburg de Brisgòvia, etc En les seves escultures de metall dominen les figuracions constructivistes d’animals, plantes i objectes

Collaborador i continuador d’Aby Warburg, dirigí la seva famosa biblioteca i centre d’estudis d’Hamburg, i quan el nazisme pujà al poder la traslladà a Londres 1933, on convertí el Warburg Institut en un dels centres d’estudis artístics més renovadors i importants del món Seguint les idees de Warburg sobre la persistència i la migració de les imatges, comparà la iconografia pagana amb la cristiana Rinascita dell’Antichità 1922, Letture recull del 1957, i, sobretot, s’ocupà de figuracions astrològiques La fede astrologica di Agostino Chigi 1934

Doctor en història i teoria de l’art per la Universitat Autònoma de Barcelona La seva activitat se centra en la investigació i la docència a la universitat i en escoles d’art i de disseny de Barcelona o d’àmbit internacional Entre el 1994 i el 1995 realitzà una estada com a visiting scholar a l’Art Institute de Chicago Entre el gener del 1995 i el gener de 1998 dirigí el Museu d’Art Contemporani de Barcelona Pel que fa a la seva tasca com a curador independent, destaquen el cicle Figuracions de l’Espai , a l’Espai 13 de la Fundació Miró 1989 i 1990, i Formes de la Dissensió , en…

Es formà musicalment a la catedral d’Elvas i a la de Badajoz, en la qual serví com a organista en 1573-77 Posteriorment tornà a Elvas i el 1602 era capellà del rei i organista a la cort de Lisboa Es retirà el 1633 Rodrigues Coelho és conegut principalment per la seva collecció Flores de musica pera o instrumento de tecla & harpa 1620, la primera obra que es conserva de música impresa per a tecla a Portugal En aquest recull destaquen els vint-i-quatre tentos -basats en un tractament imitatiu d’un o més temes en notes de llarga durada realitzats per successions d’escales i figuracions…

Estudià amb Mátyás Seiber 1944-48 Ensenyà al Morley College 1946-62, al Royal College of Music 1961-89, al King’s College de Londres 1966-71 i al Goldsmith’s College de la Universitat de Londres 1974-80 Del 1954 al 1965 fou director i clavecinista del London Cantata Ensemble La inspiració religiosa és la base de moltes de les seves obres, sobretot les escrites per a cor També compongué obres per a orquestra Variations , 1958 i per a grups de cambra El seu coneixement profund de la història de la música escriví un llibre sobre l’ensenyament de l’harmonia i diversos escrits sobre el segle XVI…

La seva principal contribució a la música alemanya del segle XVII fou la revitalització del coral protestant Estudià teologia a la Universitat de Wittenberg Saxònia, i el 1622 esdevingué cantor a Sant Nicolau, a Berlín, plaça que mantingué fins a la seva mort, i també professor al Grauen Kloster Gymnasium de la capital alemanya Com a teòric exercí una notable influència, però encara fou més important la seva contribució a la música religiosa alemanya Compilà, arranjà i també compongué melodies de corals, moltes dels quals, com Nur danket alle Gott 'Doneu gràcies al Senyor', Jesu meine Freude…

Com a escriptor, s’ha distingit per la cura en la construcció d’un estil molt personal En el seu cas, ha estat la recerca d’un llenguatge concís i precís, amb fins matisos d’ironia i altament expressiu Ha publicat tres reculls de contes, Sumari d’homicida 1978, premi Víctor Català 1977, Llibre de figuracions 1982, i La pedra a la sabata 2004, premi Mercè Rodoreda 2003 i premi Crítica Serra d’Or 2005, i contes esparsos en els reculls del collectiu Ofèlia Dracs Ha conreat la novella a La cavalleria impossible 1992, El llegat del príncep de Larsa 1992, El barber violador 1997,…

Rebé les primeres classes de música del seu pare L’any 1675 era organista a Stade, prop d’Hamburg El 1702, i gràcies a la seva sòlida reputació, fou nomenat organista de Sant Nicolau, a Hamburg, càrrec que ocupà fins a la seva mort Fou un expert coneixedor de l’art de l’orgueneria i el seu assessorament sobre la matèria fou requerit en diverses ocasions Així, per exemple, examinà el nou orgue de la Jakobikirche, a Hamburg, i també el de la catedral de Bremen Fou un reputat professor que donà classes als seus fills, el més petit dels quals, Vincent, competí amb JS Bach per la plaça de mestre…

Estudià medicina i periodisme, i ha exercit aquesta professió en diversos mitjans Ha estat director de l'Escola d'escriptura de l'Ateneu barcelonès L'any 1982 rebé el Premi Ciutat de Barcelona de periodisme Com a narrador l’ha preocupat fonamentalment l’evolució de l’estil, sempre a la recerca d’un llenguatge de descripció i colors rics, amb fins matisos d’ironia i una veritable emotivitat Els seus temes van del relat costumista a frec de l’esperpent a la nota breu amb solucions properes al realisme màgic Ha publicat els reculls Sumari d’homicida 1978, premi Víctor Català 1977, Llibre de…

Estudià filosofia i lletres i es llicencià en filologia catalana Dedicat a l’ensenyament fins el 2004, any que es jubilà, fou també mestre de català per a adults a Manresa de les primeres promocions formades des d’Òmnium Cultural a l’inici dels anys seixanta, i mestre de català i de literatura catalana al projecte d’escola universitària de magisteri a Manresa dependent de la Universitat Autònoma de Barcelona al final dels anys setanta Director teatral de la companyia interdisciplinària Art Viu 1964-68, posteriorment 1996 impulsà i dirigí el grup Faig Teatre 1996 Fou també promotor de l’…