Resultats de la cerca

Interessat per l’antiga literatura provençal, escriví Über die Minnehöfe ‘Sobre les corts d’amor’, 1825, Die Poesie der Troubadours ‘La poesia dels trobadors’, 1826 i Leben und Werke der Troubadours ‘Vida i obres dels trobadors’, 1829 Estudià també els antics romanços castellans i en traduí uns quants a l’alemany Considerat el fundador de la filologia romànica, escriví dues grans obres Grammatik der romanischen Sprachen ‘Gramàtica de les llengües romàniques’, 1836-42, amb la qual posà les bases de la gramàtica comparada de les llengües neollatines, i Etymologisches…

Estudià romanística a Bonn i Munic, on fou deixeble de Karl Vossler i de Heinrich Wölfflin Ensenyà a Königsberg, Frankfurt del Main i Heidelberg El 1935 hagué d’abandonar l’Alemanya nazi i s’exilià als EUA, on fou professor de la Universitat Catòlica de Washington Té una immensa obra de crítica i interpretació de les literatures romàniques, especialment del barroc Don Quijote als Wortkunstwerk 1927, Estudios literarios de mística española 1955, The Influence of Ramon Llull and Jan van Ruysbroek on the Language of the Spanish Mystics 1946 És fonamental la seva bibliografia de l’estilística…

Estudià el sard L’intacco latino della gutturale di CE, CI, 1897, el parlar alguerès Il dialetto catalano di Alghero , 1886 Brevi aggiunte al lessico algherese , 1908 i en general les llengües llatines Fonologia romanza, 1918 És autor també de Contributo agli studi lulliani De la doctrina dels infants 1908 i Catalogna si sveglia 1906

Ingressà en la Companyia de Jesús 1799, i treballà a la Biblioteca Ambrosiana, fins que fou nomenat prefecte de la Biblioteca Apostòlica Vaticana 1819 El 1838 fou creat cardenal Excellí en la publicació de texts i en l’estudi dels palimpsests, que li proporcionaren grans descobriments el tractat De republica de Ciceró, obres de Frontó, Plaute, etc, celebrats per Leopardi en la seva oda Ad Angelo Mai 1820 Entre les seves publicacions es destaquen Scriptorum veterum nova collectio en deu volums, 1825-38, Classicorum auctorum e vaticanis codicibus editorum series en deu volums, 1828-38 i Nova…

Professor a la Universitat de Nàpols, on organitzà un centre d’estudis hispànics, poc temps abans de morir Fugint de la persecució antisemita, es traslladà als EUA, on fou professor al Wellesley College Autor de nombrosos treballs de romanística, iniciats amb La leggenda di Don Carlos nel teatro spagnuolo del seicento 1913, s’especialitzà en temes hispànics i escriví diverses monografies sobre les relacions culturals italocatalanes, algunes de les quals recollí a Motivos hispánicos 1934, primer volum d’una collecció Biblioteca Hispano-Italiana que dirigí Collaborà en els Estudis Universitaris…

A més de traduir al bretó una sèrie d’escrits religiosos i la Bíblia, publicà una Grammaire celto-bretonne 1807, seguida d’un Dictionnaire français-breton 1847

Catedràtic de lingüística comparada de la Universitat de Tübingen Treballà en el camp de l’indoeuropeu, que identificà sobretot en la toponímia Propugnà una fase “europea antiga”, anterior a la fragmentació de la llengua i documentada en una sèrie de topònims, bàsicament hidronímics, presents en tota l’Europa indoeuropea Publicà un gran nombre d’articles a la revista Beiträge zur Namenforschung , fundada per ell mateix, i diverses monografies Sprache und Vorzeit ‘Llengua i passat’, 1954, Die Struktur der alteuropäischen Hydronymie ‘L’estructura de l’antiga hidronímia europea’,…

Director i professor del Gymnasium de Novi Sad i, posteriorment, bibliotecari de la Universitat de Praga, és considerat un dels pares de l’eslavística La seva obra principal és Slovanské starotžitnosti ‘L’antiguitat eslava’, 1836-37, estudi sobre els orígens de la cultura eslava Cal esmentar, també, Geschichte der slavischen Sprache und Literatur nach allen Mundarten ‘Història de la literatura i la llengua eslaves segons tots els dialectes’, 1826 i Geschichte der südslawischen Literatur ‘Història de la literatura sud-eslava’ 1864 Publicà també alguns reculls de poemes, entre els quals…

Estudià a l’École Pratique des Hautes Études i a l’École des Langues Orientales Vivantes, de les quals fou després professor, així com del Collège de France i de la facultat de lletres de la Universitat de París Deixeble de Gaston Paris i d’Antoine Thomas i collaborador de Jules Gilliéron, estudià, ultra el llatí vulgar, des del francès i l’occità al romanès, al rètic i a l’albanès Autor de centenars de treballs, amb erudició de primera mà, i d’edició de texts medievals, com els occitans Rotlan a Saragossa i Ronsavals Dirigí la collecció de “Classiques français du moyen âge”, la revista…

Catedràtic de romanística de la Universitat de Bonn, s’interessà sobretot per temes de lexicografia i etimologia de tot l’àmbit romànic Die Onomasiologie der Dummheit 1972, Primäre und sekundäre Onomatopöien 1975, Lateinisch-romanische Etymologien 1981, amb una més gran insistència sobre temes hispànics Iberromanische Etymologien 1968, O problema de acusativo preposicional no catalão 1947 Tingué una important activitat com a crític de la mateixa disciplina Fou membre corresponent de l’Acadèmia de Bones Lletres