Resultats de la cerca
Es mostren 171 resultats
Biblioteca Filològica
Col·lecció especialitzada en filologia catalana, editada per la Secció Filològica de l’Institut d’Estudis Catalans del 1913 al 1932 (16 volums).
Hom hi publicà, entre altres obres, el Diccionari Aguiló 1914-31, el Diccionari ortogràfic 1917 i la Gramàtica Catalana 1918 de Pompeu Fabra
L’IEC presenta una nova gramàtica
L'Institut d'Estudis Catalans presenta la Gramàtica essencial de la llengua catalana Es tracta d’una gramàtica simplificada i més accessible que la normativa publicada el 2016, sobre la qual es basa Té la particularitat que és concebuda per ser consultada en línia, i no en paper La presentació ha estat a càrrec de Joandomènec Ros, president de l’IEC Teresa Cabré, presidenta de la Secció Filològica de l’IEC i Maria Josep Cuenca, membre de la Secció Filològica i directora del projecte
atles
Cartografia
Col·lecció sistemàtica de mapes o esquemes cartogràfics.
Segons llur abast els atles poden ésser generals o universals, nacionals, regionals Segons llur temàtica poden ésser estrictament geogràfics geografia física i política, històrics, econòmics, etc El 1999, l’Institut Cartogràfic de Catalunya ICC i Enciclopèdia Catalana presentaren la primera edició de l' Atles Universal , que és una obra d’informació cartogràfica i temàtica d’àmbit mundial i per als Països Catalans, a escales de representació homogènies, que suposà, en l’última dècada del segle XX, un projecte cartogràfic totalment innovador La forma normativa del terme atles En els Documents…
Bibliografia
Gramàtiques B ADIA I M ARGARIT , Antoni M 1994 Gramàtica de la llengua catalana Barcelona Enciclopèdia Catalana “Biblioteca Universitària”, 22 Documents de la Secció Filològica 1990 Vol I Barcelona Institut d’Estudis Catalans Documents de la Secció Filològica 1992 Vol II Barcelona Institut d’Estudis Catalans Documents de la Secció Filològica 1996 Vol III Barcelona Institut d’Estudis Catalans Documents de la Secció Filològica 2003 Vol IV Barcelona Institut d’Estudis Catalans Documents normatius 1962-1996 1997 Barcelona Institut d’Estudis…
Edicions dels Quaderns Crema
Editorial
Editorial fundada el 1979 per J. Vallcorba i Plana, el qual en fou el director.
Publica diverses colleccions “Poesia dels Quaderns Crema” 1979, de poetes catalans contemporanis i traduccions, “Biblioteca Mínima” 1981 i “Mínima de Butxaca” 1979, de narrativa contemporània, la “Sèrie Gran” 1979, de literatura catalana antiga o moderna, “Assaig” 1984 i “Assaig Minor” 1987, “Biblioteca Filològica” 1984, “In Amicorum Numero” 1992, bàsicament de poesia i, “Àlbums” 1990, sobre figures del món cultural Té una secció editorial en castellà, Sirmio, fundada el 1987 Cal destacar la publicació de les edicions crítiques de l' Obra Poètica de J V Foix i l' Obra Catalana d’…
Reorganització de l’Institut d’Estudis Catalans
Es reorganitza l’Institut d’Estudis Catalans i la seva biblioteca S’hi crea la Secció Filològica
Gonzalo Correas
Lingüística i sociolingüística
Filòleg.
Catedràtic de grec i d’hebreu a Salamanca Continuador de l’obra de Nebrija, és autor de Trilingüe de tres artes de las lenguas castellana, latina y griega 1627, Ortografía castellana, nueva y perfecta 1630 i Arte de la lengua española castellana , inèdita fins el 1903, obra didàctica i d’erudició filològica
Max-Jacob Friedländer
Art
Teòric i historiador alemany de l’art.
Important pels seus estudis sobre la pintura neerlandesa dels s XV, XVI i XVII i per la seva aportació metodològica, la seva postura enfront del problema del concepte d’obra d’art resta dins la línia filològica i té com a fonament l’objecte artístic, però no s’atura en una descripció formalista d’aquest Von Eyck bis Bruegel ‘D’Eyck a Bruegel’, 1921, Altniederländische Malerei ‘La pintura antiga neerlandesa’, 1924-37
Institut d’Estudis Valencians
Institució fundada el 1937 a València pel Consell Provincial per a crear i potenciar una infraestructura cultural autòctona.
Era presidit per Josep Puche i Álvarez i n'era secretari general Carles Salvador i Gimeno Constava de les seccions historicoarqueològica, filològica, d’estudis econòmics i de ciències i hom hi incorporà el Museu de Prehistòria i el Centre d’Estudis Econòmics Valencians disposà la creació d’una Biblioteca del País Valencià Mantingué relacions amb l’Institut d’Estudis Catalans Molt condicionades les seves activitats per la guerra civil, desaparegué el 1939
Albert Bastardas i Boada
Lingüística i sociolingüística
Sociolingüísta.
Catedràtic del Departament de Lingüística General de la Universitat de Barcelona i professor de sociolingüista De formació filològica, es doctorà a la Universitat Laval Quebec Fou membre fundador i primer director del Centre Universitari de Sociolingüística i Comunicació de la Universitat de Barcelona CUSC 1998-2010 Ha estat reconegut pel desenvolupament dels conceptes d’ecologia de les llengües, subsidiarietat lingüística i sostenibilitat lingüística en l’estudi dels efectes de la globalització en la supervivència de les llengües
Paginació
- 1
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina