Resultats de la cerca
Es mostren 28 resultats
sèrie filètica
Biologia
Conjunt d’organismes existents i extingits que deriven d’una única forma fonamental.
filètic | filètica
cladogènesi
Biologia
Fase d’evolució progressiva, dins un llinatge d’organismes, en la qual s’intensifica la formació de branques filètiques.
Sovint comença per una gran expansió de les formes, es desenvolupa, després, lentament, dins una fase d’especialització, en un nombre restringit de branques, i acaba en la fase filètica de sobrespecialització
John Hughlings Jackson
Neuròleg anglès.
Estudià parallelament l’evolució de l’anatomia del sistema nerviós i la progressió filètica de les activitats psíquiques Distingí nivells de consciència que corresponen a nivells anatòmics també diferents, i descriví paràlisis d’origen bulbar síndrome de Jackson , crisis tòniques causades per lesions pedunculars, afàsies i l’epilèpsia parcial anomenada de Bravais-Jackson
pal·li
Anatomia animal
Escorça cerebral i substància blanca subjacent.
Aquesta part dels hemisferis cerebrals va adquirint importància a mesura que es progressa en l’escala filètica En els peixos la substància grisa es troba solament a les parets interiors, però en els grups superiors hi ha una tendència migratòria de les cèllules de la capa grisa interna cap a la perifèria En els amfibis el palli es divideix en arquipalli dorsomedial i paleopalli lateral En alguns rèptils apareix una nova part, el neopalli, de posició anterodorsal, que en els mamífers adquireix un volum gran i forma el còrtex cerebral
pòngids
Mastologia
Família de mamífers de l’ordre dels primats que recorda en molts caràcters anatòmics i fisiològics la dels homínids, bé que no hi ha una relació filètica directa.
Els exemplars més grans de tots els primats es troben dins aquesta família Es caracteritzen per la total absència de cua, tronc curt i extremitats anteriors proporcionalment molt llargues També el grau de cefalització és el més gran de tots els primats, a excepció del dels homínids Actualment presenten dues àrees de repartició completament aïllades d’una banda, la selva equatorial africana ximpanzé, gorilla, i de l’altra, l’asiàtica orangutan
cenogènesi
Biologia
Procés ontogènic a través del qual apareixen en l’individu formacions transitòries causades per modificacions adaptatives que no tenen significació filètica i no es manifesten en l’estat adult.
masterometria
Paleontologia
Mètode biomètric que, a partir de l’estudi de les variacions anatòmiques en les peces dentàries de diferents famílies fòssils de carnívors fissípedes, permet de treure conclusions sobre l’evolució d’aquesta línia filètica.
Fou utilitzat per primera vegada el 1953 pels paleontòlegs Crusafont i Trullols, que el donaren a conèixer en les revistes Evolution i Nature
Els hexàpodes hipogeus dels Països Catalans
Descens a un avenc per a la recollida de mostres d’organismes hipogeus La bioespeleologia requereix l’ús de tècniques de progressió vertical i no està exempta de certs riscos M Teresa Escoll Els organismes hipogeus dels Països Catalans són bàsicament invertebrats Hi són representats bona part dels grups turbellaris, gastròpodes, oligoquets, aràcnids, crustacis, diplòpodes, quilòpodes i símfils, però el conjunt de tàxons més nombrós pertany als hexàpodes, entre els quals destaquen els collèmbols, els diplurs, els ortòpters i, sobretot, els coleòpters Uns altres grups presenten espècies que…
Els verms pseudocelomats
Sota el concepte de pseudocelomat hom inclou els antics asquihelmints, organismes vermiformes que, internament, no tenen un celoma ben desenvolupat Hi ha, però, moltes diferències externes entre tots els fílums que hom agrupa en aquest collectiu L’exemplar de la fotografia, un rotífer de l’espècie Keratella tropica , no té pas un aspecte vermiforme, ja que externament és proveït d’una lloriga Jordi de Manuel La major part dels fílums que hom reuneix en aquest segon bloc de verms han estat considerats durant molt de temps classes diferents de l’ara desaparegut fílum dels asquihelmints…