Resultats de la cerca

Estudià a Karlsruhe i a Leipzig i residí un quant temps a la Gran Bretanya finalment se n'anà als EUA, on fou professor de diverses universitats Participà en la construcció de la bomba atòmica i en la d’hidrogen

Enunciat primitivament per Maupertuis, de qui pren el nom, fou establert en forma matemàtica per Euler i Lagrange finalment, Jacobi el posà en la forma , on m és la massa de la partícula, E l’energia total, U l’energia potencial, quan la partícula és sotmesa a forces conservadores, i dl un element de longitud de la trajectòria

Estudià a la Universitat de Heildeberg i a la Universitat Tècnica de Munic Especialitzat en física teòrica, les seves primeres recerques es relacionaren amb l’estudi de traces en semiconductors Es traslladà al Massachusetts Tecnological Institute MIT, on començà l’estudi de la condensació de Bose-Einstein Finalment obtingué un condensat d’àtoms de sodi a temperatures molt properes a 0 K Per aquest descobriment rebé el premi Nobel de física el 2001, juntament amb EACornell i CEWieman

Una font puntual i monocromàtica és perfectament coherent una font extensa i pràcticament totes les fonts reals ho són consta de molts punts emissors els oscilladors atòmics que emeten trens d’ona independents i no monocromàtics, els quals se superposen a l’espai però no presenten una diferència de fase constant en cada punt i no són, doncs, coherents La coherència s’assoleix, generalment, en dividir un front d’ona en dues parts, fer-los recórrer camins òptics diferents i, finalment, superposar-les Els làsers són fonts lluminoses altament coherents

Es doctorà en física pura a Frankfurt del Main 1928 i fou professor a diverses universitats alemanyes Anà al Regne Unit 1933 i finalment als EUA 1935, on fou professor a la Universitat de Cornell 1937-75 Fou director de la secció de física teòrica del projecte de la bomba atòmica a Los Alamos 1943-46 Treballà en electrodinàmica quàntica, física atòmica i nuclear, teoria de la difusió i de l’estat sòlid El 1938 determinà, simultàniament però independentment de CF von Weizsäcker, el cicle del carboni o de Bethe, treball que li valgué el premi Nobel de física el 1967

S'especialitzà en l’estudi dels neutrins que provenen del Sol i tingué un paper important en el projecte del satèllit espacial Hubble A la dècada de 1960 desenvolupà, juntament amb Raymond Davis Jr, un model del Sol que predeia el flux de neutrins que ha d’arribar a la Terra segons l’edat, la temperatura, etc Les primeres observacions experimentals, tanmateix, no estaven d’acord amb el seu model l’anomenat “problema dels neutrins solars”, discrepància que costà trenta anys de resoldre Finalment, però, les dades experimentals obtingudes permeteren confirmar el model, fet pel qual…

Hom acostuma a representar gràficament, en eixos B i H , el procés cíclic que segueix el material en ésser sotmès successivament a un camp magnètic que primerament creix en un sentit, a continuació disminueix, passa a créixer en sentit contrari, i finalment torna a disminuir fins a anullar-se Durant aquest procés, la imantació M del material i la inducció B varien en funció del valor de camp H , segons una corba la forma de la qual depèn del material les més corrents són la del ferro i la de les ferrites Aquesta representació gràfica és anomenada cicle d’histèresi L’àrea inclosa…

Hom la calcula sumant primerament, l’altura pròpiament dita del punt considerat sobre un nivell de referència representada per z , que equival a l’energia potencial de posició dins el camp de gravitació segonament, l’altura piezomètrica, representada pel quocient p /γ, on p representa la pressió mesurada amb un manòmetre, i γ el pes específic del líquid considerat que equival a l’energia de pressió i finalment, l’altura corresponent a l’energia cinètica, representada pel quocient c 2 /2g, on c és la velocitat del corrent al punt considerat, i g l’acceleració de la gravetat En un…

L’objectiu ha de comprendre una esfera tallada segons un pla que passi pels volts del seu punt estigmàtic real A, ja que és en aquest punt on cal situar l’objecte observat, i, tot seguit, un menisc convergent la cara anterior del qual té precisament per centre de curvatura l’altre punt estigmàtic A’ de l’esfera, intersecció del raig divergent donat per l’esfera anterior amb l’eix del sistema, de manera que el raig en arribar a la segona cara del menisc, construïda de forma que A’ en sigui punt aplanètic real, en surti com si procedís de l’altre punt aplanètic corresponent A’ així hom redueix…

Graduat el 1943 a la Universitat de Los Angeles, Califòrnia, s’incorporà a l’exèrcit i fou destinat al Massachusetts Institute of Technology, on amplià la seva formació, i posteriorment fou incorporat al projecte Manhattan, per a la creació de la primera bomba atòmica , i calculà la densitat dels neutrons de la bomba de Nagasaki Després de la Segona Guerra Mundial s’incorporà a la institució RAND Corporation, on desenvolupà quasi tota la seva activitat professional L’any 1958 dissenyà pel seu compte la bomba de neutrons , de la qual esdevingué un aferrissat defensor, argumentant que el seu…