Resultats de la cerca
Es mostren 72 resultats
aritmètica finita
Matemàtiques
Estudi de les aproximacions dels nombres reals, mitjançant nombres racionals amb un nombre determinat de decimals, i de les operacions d’addició, subtracció, multiplicació, divisió, potenciació, extracció d’arrels, etc.
Cal controlar la manera amb què s’aproxima procés d’aproximació l’error en fer l’aproximació i, finalment, la propagació de l’error control i anàlisi de l’error
finit | finita
Matemàtiques
Dit d’un objecte matemàtic (nombre, figura, regió, etc) fitat, que no és infinit.
finit | finita
base d’un espai vectorial
Matemàtiques
Conjunt de vectors linealment independents que generen l’ espai vectorial
mitjançant combinacions lineals, és a dir, tals que qualsevol vector v
de l’espai pot ésser expressat d’una manera unívoca com a combinació lineal dels vectors de la base:
Les coordenades a 1 ,, a n de v en la base e 1 ,, e n són úniques Tot espai vectorial té una base és una conseqüència de l’axioma de Zermelo Si l’espai E té una base formada per un nombre finit d’elements base finita l’espai és de dimensió finita aleshores totes les bases tenen el mateix nombre d’elements, nombre que s’anomena la dimensió de l’espai , dim E Un espai vectorial de dimensió finita té infinites bases Dues bases de E , B = e 1 ,, e n i B' = e ' 1 ,, e ' n es relacionen mitjançant una matriu de canvi de base essent és a dir, les…
matriu de Jordan
Matemàtiques
Matriu quadrada de la forma
.
Tot endomorfisme d’un espai vectorial sobre un cos K de dimensió finita admet una base en la qual la matriu associada a l’endomorfisme diagonalitza els blocs de Jordan
autovalor
Matemàtiques
En un endomorfisme f d’un espai vectorial, valor numèric λ per al qual existeix un vector no nul v (autovector) tal que f(v) = λv.
En espais de dimensió finita, els autovalors coincideixen amb els zeros del polinomi característic, és a dir, amb els valors numèrics λ tals que det A - λI = 0, on A és la matriu de l’endomorfisme f i la I la matriu identitat
potencial electromagnètic
Física
En l’estudi de l’electromagnetisme, i quan hom no imposa condicions a les variacions temporals dels camps elèctric E
i magnètic B
, cadascuna de les funcions A
i V
tals que
.
Aquí A és l’anomenat potencial vector V és el potencial escalar del camp elèctric Aquests potencials verifiquen en el buit les equacions que un cop integrades donen fórmules similars a les dels potencials estàtics, però fent-hi intervenir la velocitat finita de propagació de les interaccions
axioma de Zermelo
Matemàtiques
Axioma segons el qual, donada una col·lecció de conjunts, existeix un ‘‘mètode’’ de designar un element particular de cada conjunt com un element ‘‘especial’’ d’aquest conjunt.
Aquest axioma, anomenat també axioma de l’elecció , és equivalent al teorema de Zermelo, segons el qual tot conjunt admet una relació d’ordre que en fa un conjunt ben ordenat Hi ha una versió més dèbil de l’axioma de l’elecció en el cas d’ésser finita la collecció de conjunts
obertura
Física
Magnitud que mesura la dimensió dels feixos de llum que, procedents de l’objecte, penetren en un instrument òptic.
En el cas de telescopis i de cambres fotogràfiques, té molt d’interès l’anomenada obertura relativa , que és definida com el quoficient d / f entre el diàmetre d de la pupilla d’entrada i la distància focal f En el cas dels microscopis i, en general, quan l’objecte és situat a distància finita, hom utilitza l’anomenada obertura numèrica microscopi
espai dual
Matemàtiques
Conjunt d’aplicacions lineals (formes o funcionals) d’un espai vectorial en el cos sobre el qual és definit.
El lligam entre l’espai E i el seu dual E * és força estret, puix que si E és de dimensió finita, dim E = dim E * , i E * * ≃ E , és a dir, el dual del dual és canònicament isomorf a E En el cas d’un espai vectorial topològic E , hom parla del dual topològic, constituït per les formes contínues de E en el cos base dual