Resultats de la cerca

Militar incompetent, destacà per la liberalització del seu govern extensió dels conreus, millores en el sistema de regs, considerable reducció dels imposts i per la seva ortodòxia afavorí les conversions i perseguí xiïtes i hindús Fundà les ciutats de Fīrūzābād i Jaunpur i féu construir nombroses mesquites i escoles

Fou fundada per Ghiyāt al-Dīn Tughluq , que expandí considerablement el soldanat, repellí els atacs mongols i reorganitzà socialment i econòmicament el país Durant el govern del seu fill i successor, Muḥammad Tughluq, els desordres i la mala administració anorrearen els avenços assolits El succeí un cosí seu, Fīrūz, que promogué de nou una política expansionista expedicions a Bengala, Orissa i el Sind i de grans construccions urbanístiques Fīrūzābād, Jaunpur, Fathābād, etc i arquitectòniques trasllat a Delhi de dues columnes d’Aśoka A causa de les rivalitats internes i dels continus cops d’…

Fill de Bahrām V, combaté contra els kūshans, els huns i els bizantins, i perseguí cristians i jueus Hom no coneix gairebé res del seu regnat Fou succeït, successivament, pels seus fills Ōrmazd III i Fīrūz Peroz

D’origen turc, la dinastia Khaljī regnà del 1290 al 1320 i tingué tres soldans Jalāl al-Dīn Fīrūz 1290-96, ‘Alā’ al-Dīn Muḥammad 1296-1315, nebot i gendre del primer, que convertí el soldanat en la primera potència de l’Índia i repellí els mongols, i Quṭb al-Dīn Mubārak Shāh 1316-20, que fou assassinat i substituït en el poder per la dinastia tuglúquida

Succeí 1296 el seu oncle Jalāl al-Dīn Fīrūz , que ell féu assassinar Després de rebutjar al nord les escomeses dels mongols i de fortificar la frontera, atacà diversos reialmes hindús per tal de sotmetre'ls a la seva autoritat, la qual fou consolidada vers el 1311 Destacà com a constructor i protector de les arts, però instaurà un règim despòtic particularment dur envers els seus súbdits hindús

La geografia física El relleu L’Afganistan és accidentat al NE per la gran serralada alpina de l’Hindu Kush, que s’ajunta a l’altiplà del Pamir per la regió de Badakhxan a l’W de la conca del riu Kābul, la serralada s’abaixa i es divideix en diverses serres que s’estenen fins a l’Iran Al N, la depressió estepària del Turquestan és regada 500 km per l’Amudarja, que forma frontera amb el Turkmenistan, l’Uzbekistan i el Tadjikistan, i a l’E del Fīruz Kūh, vers el Pakistan, les muntanyes Sulaiman Ke Pahad, que van de nord a sud, formen una barrera que impedeix les influències climàtiques i…