Resultats de la cerca
Es mostren 19 resultats
fluoresceïna
Química
Indicador d’adsorció obtingut per escalfament de l’anhídrid ftàlic amb resorcinol.
És soluble en medi bàsic, amb una brillant fluorescència d’un verd groguenc És emprada per a la valoració de clorurs amb nitrat d’argent, per a l’obtenció d’eosina i d’eritrosina i, en medicina, per a detectar lesions a la còrnia
uranina
Química
Sal sòdica de la fluoresceïna.
És un sòlid cristallí, groc, soluble en alcohol i aigua És emprada per a tenyir de groc la llana i la seda, però els colors que se n'obtenen són fugaços
colorant àcid
Biologia
Compost, generalment orgànic, emprat per a tenyir els components bàsics de les cèl·lules d’un tall histològic.
Els principals colorants àcids són les anilines àcides, com l’eosina, l’eritrosina, la fluoresceïna i el roig Congo
angiofluoroscòpia
Mètode emprat per a estudiar l’estat dels vasos de l’organisme.
Actualment només s’utilitza per a avaluar l’arbre vascular de la retina Es basa en l’observació de la fluorescència del fons de l’ull, després de la injecció intravenosa de fluoresceïna, mitjançant un microscopi sota llum de Wood
indicadors de Fajans
Química
Cadascun dels indicadors del grup introduït en anàlisi volumètrica per K. Fajans el 1923 per a la detecció del punt final de les volumetries de precipitació, caracteritzats pel fet de tenir diferent color quan es troben lliures en solució i quan es troben adsorbits sobre la superfície del precipitat format en la volumetria, també anomenats indicadors d’adsorció.
Aquests indicadors són àcids febles com la fluoresceïna, la diclorofluoresceïna o l’eosina o bases febles com la rodamina 6 G i l’etoxicrisoïdina, i poden ésser emprats només en un camp de pH limitat segons la valor de llur constant d’ionització
substància de contrast
Medi de diferenciació visual en el diagnòstic clínic, emprat generalment per a l’anàlisi d’estructures cavitàries radiotransparents.
Per a l’exploració visual simple hom utilitza colorants blau de metilè, iode, fluoresceïna, els quals permeten de visualitzar els trajectes fistulosos, la circulació limfàtica, l’eliminació renal, etc Per a les exploracions radiològiques hom empra contrasts radioopacs a base de iode bufeta i vies biliars, bronquis, urèters, vasos, conducte raquidi i bari, bismut tub digestiu
ftaleïna
Química
Cadascun dels composts resultants de la reacció de condensació de l’anhídrid ftàlic amb fenols.
Amb el pirogallol dóna una substància vermella, la galleïna Amb la resorcina dóna una substància groga, que en dissolució presenta una gran fluorescència del mateix color, la fluoresceïna La substància mare del grup és la fenolftaleïna, que hom obté en condensar l’anhídrid ftàlic amb fenol en presència de deshidratants és incolora, però en presència d’àlcalis es torna rosada Són emprats com a colorants i mesuradors de pH
colorants de xanté
Química
Família de colorants sintètics consistents en un nucli de xantè substituït amb grups auxocroms, especialment amino, hidroxiamino i hidroxi, en les posicions 3 i 6.
D’acord amb el fet de si presenten o no un sistema fenílic com a substituent en la posició 9, hom els sol subdividir en triarilmetànics i diarilmetànics Entre els primers són importants la fluoresceïna Baeyer, 1871, l’eosina Caro, 1874 i les rodamines Cérésole, 1887 Entre els segons cal esmentar les pironines Bender, 1889 Molts colorants del grup del xantè tenen aplicació en la indústria dels plàstics, però llur ús en la tintura de la llana i la seda en bany àcid o del cotó mordentat amb taní és limitat, a causa de la seva lenta velocitat de tintura sobre aquests teixits
Exàmens visuals del sistema endocrí
Patologia humana
Els exàmens visuals , és a dir, les exploracions de l’ull i les vies visuals, són útils en la diagnosi d’algunes complicacions pròpies de determinades alteracions endocrines Si bé hi ha diverses exploracions útils en aquest sentit, de fet les més emprades són l’oftalmoscòpia, l’angiofluoroscòpia i l’examen del camp visual L’ oftalmoscòpia o fons de l’ull consisteix en la visualització, amb l’ajut d’uns aparells especials, de les estructures intraoculars Aquesta prova és d’importància fonamental per a l’estudi d’una de les principals complicacions de la diabetis mellitus , la retinopatia…
el Llierca
© Fototeca.cat
Riu
Riu de la Garrotxa, afluent al Fluvià per l’esquerra, format per l’aiguabarreig dels rius d’ riera d’Oix
i de riu de Beget
, dins el terme de Montagut, al peu de la serra de Bestracà.
Pren la direcció E-SE, fins que, aigua amunt de Sardenes, rep la riera deSant Aniol, de la qual adopta la direcció N-S Passa pels municipis de Sales deLlierca, Montagut, Tortellà i Argelaguer i, passat SantJaumedeLlierca, reforça i regularitza el cabal del Fluvià La gran regularitat del seu cabal s’explica per una circulació subterrània d’origen càrstic Ha estat provat, després del 1950, amb coloració per fluoresceïna, que el Llierca…