Resultats de la cerca
Es mostren 37 resultats
Rafael Benedito i Vives
Música
Compositor i director.
Dirigí nombroses orquestres i cors a Alemanya i quan tornà a Espanya, el 1916, fundà a Madrid l’orquestra que portava el seu nom i dos anys després el primer cor mixt de Madrid Fou un gran pedagog musical, professor de música a l’Institut Ramiro de Maeztu i autor d’alguns llibres pedagògics Destaquen La música en la escuela, Cómo se enseña el canto y la música i nombroses colleccions de cants folklòrics
,
Pau Bertran i Bros
© Fototeca.cat
Folklore
Literatura catalana
Folklorista i poeta.
De família de petits propietaris rurals, es llicencià en filosofia i lletres i durant uns anys es dedicà a la docència S’inicià en la tradició romàntica, rebé la influència de la Folk-Lore Society de Londres 1882-83 —promogué la societat El Folk-Lore Català 1885— i s’esforçà per actualitzar-ne la teoria i els mètodes Destacà en els estudis folklòrics, sobretot pels treballs teòrics que inicià a La Illustració Catalana La filosofia de la filosa, 1884 i completà a Rondallística 1888, assaig que, premiat als Jocs Florals de Barcelona el 1888, incorporava els nous corrents europeus dels estudis…
, ,
granadina
Música
Dansa i cançó de caràcter trist, variant regional del fandango, cantada amb acompanyament de guitarra.
És el fruit de l’aflamencament dels fandangos de Granada, en incorporar-los els gitanos del Sacromonte a les seves zambras , on es barrejaven balls i cançons purament folklòrics amb elements flamencs La granadina es pot catalogar dins del flamenc com a pertanyent al cante chico , tot i que hi ha autors que la situen dins d’un gènere intermedi, els cants del qual deriven principalment dels anomenats fandangos grandes , més guarnits i d’interpretació menys intensa que el cante jondo
Agustí Alaman i Rodrigo
Música
Pianista, compositor i director de cors.
Format al Conservatori Superior de Música de València, destacà ben aviat per la seva facilitat en l’aprenentatge del piano Fou deixeble del mestre Leopold Querol, i a disset anys realitzà el seu primer concert A partir d’aquí desenvolupà una doble carrera musical com a pianista i com a director de corals, per a les quals compongué la major part de la seva obra El 1942 fundà la Coral Polifònica Valenciana i fou director de l’Escola de Cants Folklòrics, un gènere molt present en la seva carrera El Virolai a la Mare de Déu de la Salut és una de les seves obres més populars dins el…
,
David John Munrow
Música
Flautista i musicòleg anglès.
Estudià a la Universitat de Birmingham, on interessà particularment per la música del segle XVII Fou professor del Markham College de Lima, on tingué oportunitat de conèixer instruments folklòrics sud-americans Completà la seva formació al Pembroke College de Cambridge Des del 1969 fou professor de flauta de bec de la Royal Academy of Music Dos anys abans havia fundat l’Early Music Consort of Players amb J Bowman, O Brookes i Ch Hogwood Aquest grup tingué gran ressonància a la Gran Bretanya interpretant música medieval i renaixentista amb criteris històrics, i la seva influència…
Eduardo Hernández Moncada
Música
Compositor i director d’orquestra mexicà.
Estudià al Conservatori de Ciutat de Mèxic amb J Beristain, R Tello i A Barrios El 1940 esdevingué segon director de l’Orquestra Simfònica de Mèxic, de la qual havia estat director assistent des del 1936, càrrec en el qual es mantingué fins el 1943 El mateix any 1940 ingressà com a professor al Conservatorio Nacional, institució de la qual fou sotsdirector des del 1945, i l’any 1948 es posà al capdavant de l’orquestra d’aquesta institució El 1958 abandonà tots els càrrecs que tenia per a dedicar-se a la composició Els seus treballs inclouen simfonies, ballets - Procesional 1940 i Itxapec 1945…
Pedro Núñez Navarrete
Música
Compositor xilè.
Ingressà al Conservatori Nacional de Música, on estudià piano amb Rosita Renard i harmonia i composició amb PH Allende Entre el 1924 i el 1934 fou professor de música, però abandonà la docència temporalment per concentrar-se en els seus estudis musicals El 1942 fundà la Sociedad Chilena de Música i reprengué la tasca docent, primer a la Universitat Austral i després a la Universitat de Xile Compongué obres orquestrals i música de cambra i en el conjunt de la seva producció destaca una forta influència romàntica, així com la presència d’elements folklòrics De tot el seu catàleg…
Stephen Collins Foster
Música
Compositor nord-americà.
Malgrat el talent per a la música que mostrà des de petit, no realitzà estudis formals i començà a compondre i publicar cançons mentre treballava com a comptable Les seves cançons, aproximadament unes dues-centes, s’inspiren en models folklòrics, especialment procedents d’Irlanda terra d’origen de la seva família, i també en la música negra americana Les composicions d’aquest darrer tipus foren integrades en els repertoris dels grups de minstrels L’èxit de la seva música feu que anés a viure a Nova York, ciutat on s’editaven les seves composicions Malgrat això morí en la pobresa…
Otmar Mácha
Música
Compositor txec.
Estudià música al Conservatori de Praga amb J Rídký 1945-48 Assumí la programació musical de Ràdio Praga entre el 1945 i el 1955, i fou secretari de la Unió de Compositors Txecs El 1961 obtingué un premi estatal amb el poema simfònic Noc a nadeje 'Nit i esperança', 1959 Des del 1971 es dedicà exclusivament a la composició La seva música es mou entre la fidelitat als models folklòrics i un ús més agosarat de l’harmonia en l’obra de cambra Rica en continguts extrets de la música popular, la producció orquestral inclou la Rapsòdia eslovaca 1949 i les Symfonietta 1971, 1980 Entre les…
Sulkhan Ivanovic Nasidze
Música
Compositor i pedagog soviètic.
Estudià al Conservatori de Tbilisi, on es graduà el 1955 amb el Concert per a piano núm 1 Del 1958 al 1968 collaborà activament amb la Unió de Compositors Georgians, i el 1969 ingressà com a professor al conservatori El 1974 fou nomenat director artístic de l’Orquestra Filharmònica de Geòrgia La seva música sintetitzà els nous mitjans expressius i els elements folklòrics Si bé les primeres obres estigueren marcades per la cerca d’una tradició nacional i l’expansió dels recursos expressius, no deixen de mostrar, però, una forta individualitat D’aquesta època són la Rapsòdia , el…