Resultats de la cerca

Estudià música, literatura i història i el 1775 es traslladà a Madrid, on fou funcionari i, al mateix temps, es dedicà a la seva vocació de folklorista musical Escriví nombrosos articles i la sàtira Elementos de la ciencia contradanzarina para que los currutacos, pirracas y madamitas de nuevo cuño aprendan a bailar las contradanzas por sí solos o con las sillas de su casa 1796 La seva obra principal és Colección de las mejores coplas de seguidillas, tiranas y polos que se han compuesto para cantar a la guitarra en dos volums, 1799 i 1802 Fou un avançat del nacionalisme musical…

De família de petits propietaris rurals, es llicencià en filosofia i lletres i durant uns anys es dedicà a la docència S’inicià en la tradició romàntica, rebé la influència de la Folk-Lore Society de Londres 1882-83 —promogué la societat El Folk-Lore Català 1885— i s’esforçà per actualitzar-ne la teoria i els mètodes Destacà en els estudis folklòrics, sobretot pels treballs teòrics que inicià a La Illustració Catalana La filosofia de la filosa, 1884 i completà a Rondallística 1888, assaig que, premiat als Jocs Florals de Barcelona el 1888, incorporava els nous corrents europeus dels estudis…

Adoptà el nom de Francesc Pelai, malgrat haver-se-li imposat els de Francisco d’Assís, Pelàgio i Joan Obtingué el grau de batxiller en filosofia i lletres 1856 i feu estudis de dret, que abandonà el 1860 De ben jove manifestà una forta vocació literària, que complementà al llarg de la vida amb un intens activisme patriòtic i cultural En una primera època, en què usà el català i el castellà, feu collaboracions periodístiques i literàries a diverses revistes —per exemple, a  La Revista de Cataluña — i publicà, entre altres obres, el poema Lo fill dels hèroes 1860, la novella en castellà Norma,…

Autodidacte, s’interessà en l’estudi dels costums catalans, especialment per les rondalles, les cançons i les danses populars Fou un dels fundadors de l’Orfeó Català 1891 També participà activament en la creació de l’Esbart de Dansaires 1907 i dirigí l’Esbart Català 1909, les primeres entitats dedicades a la preservació i la divulgació de la dansa popular catalana Treballà a l’Arxiu Municipal de Barcelona, en la secció de folklore, i collaborà en les seves publicacions Ensenyà folklore en diverses institucions barcelonines i collaborà amb el Centro de Estudios de Etnología Peninsular i amb l’…

Autodidacte, fou un dels primers músics que investigaren el folklore del seu país i s’inspirà en les melodies i els ritmes autòctons a l’hora de compondre Exercí de mestre de capella a la catedral de Cochabamba entre els anys 1892 i 1938 En la seva producció destaquen l’obertura simfònica La Coronilla i les composicions religioses El nacimiento de Jesús , Oficio de Semana Santa , Réquiem i la missa Niño Dios L’any 1940 edità a Santiago de Xile una collecció d’aires nacionals de Bolívia, entre les quals són notables les cançons El Huérfano , Suspiros , Idilio i Ecos del litoral També…

Interessat en el folklore del seu país, és considerat un dels màxims exponents en la investigació del patrimoni musical indígena gràcies a la recerca i compilació que feu de més de 2000 melodies El 1921 fou el fundador del Círculo Artístico Infantil, creat per al conreu del cant, la plàstica i la declamació L’obra musical d’aquest compositor denota la influència de les seves investigacions Publicà unes trenta melodies en el seu treball Música, instrumentos y danzas indígenas , i un altre grup de peces musicals aparegueren com a suplement de l’obra d’O Poblete Mundo callawaya…

Inicià els estudis musicals amb A Máximo Soler i amb l’espanyol P Sanjuán a l’Havana, on fou clarinetista professional i arranjador per a l’editorial Carteles Tornà a la República Dominicana, i del 1928 al 1930 es dedicà a compondre Posteriorment passà tres anys als Estats Units durant els quals arranjà per a G Gershwin i E Rapee L’any 1933 es traslladà a Espanya per fer costat a la República, i ingressà en la Banda Militar de l’exèrcit republicà Emmalaltí al front de l’Ebre d’una pneumònia que li ocasionà la mort Al principi de la dècada dels anys vint havia començat a colleccionar la música…

Estudià música primer a Varsòvia i després a Berlín A banda de les seves composicions, principalment cançons i danses d’inspiració popular, Kolberg és conegut per la seva tasca d’etnògraf El 1861 inicià la publicació dcorpus molt important de melodies populars, en uns trenta-un volums, coneguts com a Quadres etnogràfics Aquesta obra fou el resultat d’una llarga tasca de recollida de material per terres poloneses iniciada el 1838 Els seus mètodes eren poc científics i molt influïts pel Romanticisme, però contribuïren decisivament a la divulgació de la música popular polonesa dins del mateix…

Rebé les primeres lliçons de música en una església catòlica de Kutaisi, on aprengué a tocar l’harmònium i el piano Quan la seva família es traslladà a Tbilisi 1887, estudià primer a l’Escola de Música d’aquesta ciutat i després al Conservatori de Moscou 1900-03 Havent tornat a Tbilisi 1903, exercí la docència a l’Escola de Música i collaborà en la fundació de la Societat Filharmònica de Geòrgia 1905, d’un cor i d’una orquestra Fou també membre de la junta directiva de l’Associació per a la Representació d’Òperes en Llengua Georgiana S’interessà pel folklore georgià, al qual dedicà molt temps…

Ingressà als franciscans d’Artà el 1913 i fou ordenat de sacerdot el 1924 Publicà poemes i un recull de prosa, i fou premiat als jocs florals Des dels anys vint fins als seixanta es dedicà a recollir nombrosos textos orals per tota l’illa de Mallorca N’aplegà més de 50000, especialment cançons curtes, però també cançons narratives com les balades i les codolades No n’elaborà, però, cap notació melòdica El resultat de la seva tasca són els quatre volums del Cançoner popular de Mallorca 1966-74 i el llibre El cançoner popular de Mallorca 1960, que és una interessant descripció del…