Resultats de la cerca
Es mostren 38 resultats
neodadaisme
Art
Nom amb què és conegut el moviment New Dada, iniciat als EUA el 1955 per artistes que participaven de l’actitud artística de M.Duchamp.
Els seus integrants tenien com a recurs principal l’alienació de l’objecte fora del seu context habitual, i incorporaven, mitjançant el collage fotogràfic —utilitzat per RRauschenberg i JJohns—, elements de la realitat com ho havien fet KSchwitters i Hausmann Ha estat denominat art pop i confós amb aquest moviment, bé que les intencions dels neodadaistes eren molt diferents de les dels artistes pop
pintura metafísica
Art
Moviment pictòric desenvolupat a Itàlia aproximadament entre els anys 1916 i 1919 com a reacció contra el futurisme.
Retorna als valors tradicionals de la pintura però donant als personatges i objectes una situació inhabitual Hom li donà el nom de pintura metafísica precisament alludint al significat diferent que té cada objecte o personatge fora del seu àmbit habitual G De Chirico fou el primer artista que practicà aquest tipus de pintura, i la seva obra és un precedent del dadaisme i del surrealisme Altres artistes d’aquest moviment són CCarrà, que en fou el teòric, G Morandi, M Tozzi i A Savinio
icona
© Corel Professional Photos
Art
Cristianisme
Representació pictòrica, sobre fusta, de Crist o d’algun dels seus misteris, de la Mare de Déu o dels sants.
Objecte litúrgic és venerada, encensada, portada processionalment durant les celebracions, és vista per la teologia ortodoxa dins la línia sacramental L’art de les icones tingué un gran desenvolupament després del triomf contra la iconoclàstia Constantinoble fou el centre més important d’art iconogràfic fins el 1453 després, la importància passà a d’altres escoles, com la de Creta i, fora de Grècia, la de Venècia i l’italobizantina Pel que fa a les icones en territori eslau, es destaquen les escoles de Kíev i de Novgorod, les més antigues, seguides per les de Suzdal, Pskov, Rostov, etc A…
enterrament de Crist
Art
Cristianisme
Cerimònia del Divendres Sant, molt popular a les Esglésies d’Orient, en la qual hom porta processionalment una representació iconogràfica de l’enterrament de Crist (una tela brodada, anomenada epitáfion en grec i plaščanica en eslavònic).
Una devoció semblant, bé que fora del marc litúrgic, ha estat coneguda en diversos llocs d’Occident, on la representació plàstica ha trobat sobretot forma estatuària sovint en un dels anomenats passos Com a tema iconogràfic general, no lligat a actes culturals, està estretament vinculat als del davallament, la deposició, la pietat i la resurrecció, bé que, en general, potser per la seva menor espectacularitat, ha estat menys representat L’han tractat artistes com ara Quentin Metsys, Cranach el Vell, Miquel Àngel, Ticià, Rembrandt o Van Dyck Als Països Catalans n'hi ha bones mostres de…
land art
Art
Nom donat a tota activitat artística desplegada fora de l’àmbit de les galeries d’art i de qualsevol àrea habitada, és a dir, en plena natura.
Consisteix a manipular les estructures preexistents mitjançant elements procedents de la civilització del consum És practicat per artistes conceptuals nord-americans com ara Christo, BFlanagan, RSmithson, DOppenheim des del final dels seixanta
realisme socialista
Art
Literatura
Mètode artístic basat en la descripció fidel de la realitat en un context històric concret, sota una tendència ideològica definida que educa la societat i la faculta per a la construcció del comunisme.
Afirma que una de les tasques més importants de l’art és de representar, des de tots els angles, l’activitat de les masses populars i considera la vida laboral, social i privada com un tot indivisible Pressuposa també l’anàlisi històrica de conceptes eterns, com el bé i el mal, la bellesa i la lletjor, etc Representa l’enfrontament dels termes avantguarda i popular , amb la sobrevaloració d’aquest La cultura esdevé, doncs, un fet tancat amb un mínim de recerca plasticoartística Hom pot parlar d’aquest art com d’un ens propagandístic del sistema polític Creat en el camp literari per MGor'kij…
Vicent Aguilera i Cerni
© Fototeca.cat
Art
Crític d’art.
Des de València es dedicà a la promoció de tendències artístiques d’avantguarda Grup Parpalló , Nou realisme Collaborà en publicacions del país i de fora i d’ençà del 1979 dirigí la revista “Cimal” Fou membre de l’AICA i també president de l’AECA Publicà una Introducción a la pintura norteamericana 1955, La aventura creadora 1956, Arte norteamericano del siglo XX 1957, Panorama del arte nuevo español 1966, Julio González 1971, Iniciación al arte español de la postguerra 1970, Porcar 1973 i Notes sobre Manuel Boix 1981, entre altres estudis Contribuí a introduir l’aplicació dels mètodes…
Lawrence Weiner
Art
Artista nord-americà.
Considerat un dels màxims representants de l’art conceptual, tot i la seva peculiaritat Treballà amb el llenguatge escrit, al principi, i també sonor, en diversos mitjans des de discs i pellícules feu bandes sonores per a pellícules i vídeos, pòsters, llibres i sobre els murs de les institucions artístiques on presentà la seva obra Inicialment presentà descripcions en temps passat que es referien a accions amb/sobre materials dins/fora del seu context habitual de presentació Més endavant aparegueren signes de puntuació i els espais i parèntesis assoliren una presència espacial El llenguatge…
art popular eivissenc
Art
Art espontani propi d’Eivissa, especialment centrat en la construcció.
Les cases rurals, escampades, formen conjunt amb les construccions accessòries forns, pous, sínies, portals i amb les parets de pedra de les tanques, camins, marjades i partions, cosa que dóna als camps un aspecte característic, accentuat per la influència de l’arquitectura eivissenca sobre les esglésies rurals i els seus annexos porxos, patis, cases parroquials L’ús dels materials illencs pedra, calç, l’atenció al terreny i al clima, les formes rectangulars i l’austeritat funcional, que permet la llibertat dins la tradició, són característics El casament casa o masia, amb porxo, cuina i…
rococó
© Fototeca.cat
Art
Dit de l’estil artístic de la primera meitat del segle XVIII caracteritzat pel fet de voler representar les formes de la natura (branques, fulles) i elements xinesos.
Afectà l’arquitectura, l’escultura i la pintura decoratives i les arts decoratives en llur totalitat És molt característica d’aquest estil la porcellana, que fou en aquest moment introduïda a Europa Per a molts tractadistes el rococó no fou res més que la darrera etapa del Barroc És a partir dels estudis dels germans Goncourt sobre el XVIII que el rococó fou considerat i estudiat com un estil amb una personalitat pròpia L’inici del rococó es donà a França amb els estils Regència i Lluís XV fou essencialment interiorista i existí total llibertat en la decoració, que fou d’una gran elegància,…