Resultats de la cerca
Es mostren 13 resultats
fora d’abast
Matemàtiques
Electrònica i informàtica
Situació característica d’un valor que no pertany a un abast o camp de variació donat.
extrapolació
Matemàtiques
Prolongació d’una llei o funció fora dels límits on ha estat determinada.
Hom l’empra amb dades experimentals per a arribar a la previsió d’un resultat que no pot ésser aconseguit en les condicions experimentals de treball
acnode
Matemàtiques
Punt situat fora d’una corba les coordenades del qual satisfan, però, l’equació d’aquesta corba.
teorema de Green
Matemàtiques
Teorema segons el qual, sota condicions força generals, si f i g són dues funcions definides en un recinte de l’espai i V és una regió interior a aquest recinte limitada per una superfície S, es compleix: .
on ∇ 2 = ∂ 2 /∂ x 2 + ∂ 2 /∂ y 2 + ∂ 2 /∂ z 2 és el laplacià, i ∂/∂ n és la derivada direccional segons la normal a la superfície dirigida cap a fora, és a dir, ∂ f /∂ n = ∇ f n
biaix d’ordenació
Matemàtiques
Electrònica i informàtica
Predisposició d’una distribució o seqüència a apartar-se de l’ordenació que fóra esperable si la distribució o seqüència es presentés realment a l’atzar.
Així, un inventari de documents que ha estat classificat per anys mostrarà un biaix a favor de l’ordenació cronològica és a dir, segons llur data
parèntesi
Matemàtiques
Cadascun dels signes ortogràfics ‘‘(‘’’ i ‘)’’, que són utilitzats per a indicar que les operacions algèbriques escrites entre ambdós signes tenen prioritat respecte a les altres operacions que hi pugui haver a fora o bé per a indicar quines són les variables d’una funció.
demostració
Lògica
Matemàtiques
Derivació d’un enunciat, mitjançant l’aplicació d’unes determinades regles lògiques, a partir d’uns altres enunciats, dits premisses de la demostració.
Qualsevol cadena de demostracions ha d’arrencar d’un conjunt finit de premisses no demostrables, els axiomes Aquest conjunt és anomenat el sistema dels axiomes de la teoria deductiva, i els enunciats que són demostrats a partir dels axiomes s’anomenen teoremes Identificada, en la teoria platònica, amb la definició, Aristòtil la considerà com un procés superior, adreçat a extreure, mitjançant el sillogisme, una conclusió a partir d’unes premisses certes L’escolàstica s’adherí a l’esquema aristotèlic i n'elaborà una classificació propter quid , ad intellectum , ad sensum , a priori , a…
Arquimedes
Física
Matemàtiques
Matemàtic i físic grec.
Fill d’un astrònom, hom el suposa parent del tirà de Siracusa, Hieró Fou mort per un soldat romà quan les tropes de Marcel saquejaren Siracusa en el curs de la segona guerra Púnica És difícil de destriar la veritat de la llegenda en els altres detalls de la seva biografia Es destacà en geometria pura Havia estudiat Euclides i tingué alguna relació amb Eratòstenes Hom li pot suposar, però, una certa oposició enfront de la ciència oficial de l’època detinguda pels professors que residien a Alexandria, atesos la profunda originalitat de la seva obra científica, el dialecte dòric en què fou…
estadística
Matemàtiques
Ciència, mètode, tècniques, operació d’anàlisi matemàtica, que permeten d’estudiar numèricament amb el màxim de precisió els fenòmens col·lectius incompletament coneguts.
Molt abans que les dades provinents d’observacions poguessin ésser estudiades rigorosament i científicament, els estats havien organitzat, amb més o menys cura, la recollecció pretesament exhaustiva de dades amb fins diversos, principalment per a les lleves militars i els imposts És ben conegut el cens ordenat pels romans l’any 0 hom coneix, també l’existència d’elaboració de censos fa uns 4 000 anys a la Xina, i la Bíblia n'esmenta diversos en el llibre dels Nombres L’estadística permet a l’administració de conèixer la situació de les persones i dels béns que hi ha sota llur jurisdicció…