Resultats de la cerca
Es mostren 140 resultats
Jean-Henri d’Anglebert
Música
Compositor i clavecinista francès, deixeble de Chambonnières (1689), succeí com a clavecinista de cambra de Lluís XIV (1662).
Publicà un llibre de Pièces de clavecin, Principes de l’accompagnement , cinc Fugues pour l’orgue i un Quatour sur le Kyrie pour l’orgue Més que per l’originalitat, la seva obra és interessant des del punt de vista tècnic
Nicolas de Grigny
Música
Compositor i organista francès.
De família de músics, fou organista a París, i des del 1696 a la catedral de Reims Publicà el seu Premier livre d’orgue , que comprèn una missa i himnes litúrgics Escriví fugues a cinc veus d’un gran rigor tècnic
tiento
Música
Peça contrapuntística vinculada amb el preludi i el ricercare, destinada a instruments de tecla, viola de mà o arpa, que tingué una gran difusió a la península Ibèrica del segle XVI al XVIII.
Aquest mot fou emprat per primera vegada per Lluís del Milà amb el nom de tento Sovint constitueixen una sèrie de fugues breus sobre diferents temes N'hi ha diferents modalitats de batalla, de falses, plens, de mà dreta, etc Els principals autors que l’han conreat són Ade Cabezón, PAVila, LVenegas de Henestrosa i JBCabanilles
Oskar Davičo
Literatura
Escriptor serbi.
Els seus primers reculls poètics, Anatomija 1930 i Pesme ‘Cants’, 1938, reflecteixen influències surrealistes, que abandonà després de la guerra per un major realisme D’aquesta etapa són els reculls poètics Čovekov čovek ‘L’home de l’home’, 1953, Flora 1955 i Snimci ‘Foto’, 1963, i les novelles Čutnje ‘Silencis’, 1963, Tajne ‘Misteris’, 1964 i Begstva ‘Fugues’, 1966
condensador electrolític
Electrònica i informàtica
Condensador constituït per dos elèctrodes d’alumini o de tàntal, un dels quals és recobert pel seu òxid, i per un electròlit.
Els condensadors electrolítics tenen una capacitat molt elevada, però presenten alguns inconvenients, com és ara el desgast amb el temps, corrent de fugues important, capacitat poc estable, etc, i, a més, són polaritzats, és a dir, han d’ésser connectats en circuits de corrent continu amb la polaritat correcta També n'hi ha, però, alguns tipus especials que funcionen amb corrent altern
Georg Muffat
Música
Compositor alsacià.
Fou organista de les catedrals d’Estrasburg i Salzburg i mestre de capella de la de Passau És autor d’obres per a instruments de teclat, d’una gran originalitat, com la collecció de sonates Armonico tributo El seu fill, Gottlieb Muffat Passau 1690 — Viena 1770, fou organista de cambra de l’emperador Carles VI d’Àustria Deixà fugues, tocates, etc
Georg Böhm
Música
Compositor, organista i clavecinista alemany.
Fou organista a Sant Joan de Lüneburg És considerat un dels precursors principals de Johann Sebastian Bach, sobre el qual influí Els seus preludis corals es caracteritzen per la riquesa de figures del cantus firmus i pels ornaments inspirats en la música francesa de clavecí Autor de preludis i fugues i d’un capritx orgue, de suites clavecí, d’una passió segons Lluc, etc
gran joc
Música
Registració originària de l’orgue francès (grand-jeu) que, en el seu període clàssic, consisteix en jocs de llengüeteria, bordons o flautes amb totes les seves mutacions, prestant de 4’ i els nasards.
De gran contrast amb el plein-jeu joc ple, era la registració preferida de molts compositors en les seves fugues En l’harmònium francès, és l’agrupament dels jocs 1 a 4 en les dues mans Cor respon generalment als jocs de flauta 8', clarinet 16', pifre 4’ i oboè 8’ de la mà dreta, i corn anglès 8', bordó 16', clarí 4’ i fagot 8’ de la mà esquerra
Rafael Palau i March
Música
Músic.
Escolà de Montserrat 1821-26 i monjo 1826, fou mestre de capella 1835 Emigrat a França, fou organista de la seu de Montpeller, on amb el seu talent d’improvisador atreia molta gent De retorn a Montserrat, fou mestre de l’escolania, primer com a ajudant de Jacint Boada S'establí a Granollers, on actuà com a organista, i també a Caldes de Montbui Escriví misses, motets, simfonies, sonates, fugues, etc
fuga
Música
Composició basada en la imitació, per part de totes les veus, d’un únic tema.
La fuga es caracteritza per un procés de creixement continuat i acumulatiu, aliè al seccionament, a les articulacions acusades o a l’ús del contrast, propis d’altres formes com ara la sonata S’ha dit que la fuga és una composició en expansió, que en el pla contrapuntístic té lloc gràcies a l’acumulació de les diferents veus i els posteriors artificis, com per exemple els stretti , i que en el pla tonal té lloc a través de les diferents tonalitats per les quals la fuga transita Aproximació teòrica La fuga, que gaudí d’un gran prestigi i fou considerada la pedra de toc per a mesurar l’ofici d’…