Resultats de la cerca
Es mostren 11 resultats
urstromtal
Geomorfologia
Hidrografia
Vall ampla al peu d’un inlandsis en un procés negatiu de retirada per canvi climàtic; aquesta vall recull les aigües proglacials, és a dir, de fusió de la massa glacial, i les evacua.
A la plana nord d’Alemanya, certes valls actuals segueixen una direcció general NW que constituïa durant el Quaternari el camí d’evacuació de les aigües de fusió de l' inlandsis
ponor
Geomorfologia
Hidrografia
En un relleu càrstic, cavitat al peu d’un escarpament calcari, on es perden les aigües d’un riu que travessa un pòlie o plana càrstica.
Si, per causa de pluges o fusió de neus, el nivell de les aigües freàtiques augmenta notablement, un ponor pot cessar d’ésser un punt d’absorció i esdevenir fins i tot una font vauclusiana vauclusià
ventall al·luvial
Geomorfologia
Hidrografia
Dipòsit extens, relativament pla, amb superfície en forma de segment cònic, que s’escampa al lloc on un corrent torrencial surt del confinament d’una vall estreta fins a una plana o bé al peu d’una glacera, on aquest abandona els materials que transporta.
És format essencialment per material groller arenes i graves acumulat amb escassa selecció i pot contenir làmines aqüíferes notables El seu origen més freqüent és degut a una erosió intensa en cadenes muntanyoses, però pot estar relacionat amb canvis climàtics que provoquin la fusió d’una glacera situada a major altitud o bé a la desforestació de la muntanya Un ventall alluvial es pot formar també a partir d’un corrent torrencial que arribi a un llac o a la mar, on rep l’acció de les onades o de les marees, les quals causen un retreballament dels materials en aquests casos és…
solifluxió
Geomorfologia
Hidrografia
Moviment de descens, en un vessant, d’una massa de terreny que ha estat reblanit per l’aigua.
L’augment de la quantitat d’aigua que ho fa possible pot ésser degut al desglaç, fenomen característic de les zones periglacials gelifluxió , a la pluja, o a la fusió de les neus Si l’aigua continguda no supera uns certs límits límit de plasticitat, el moviment té unes característiques menys acusades en cas contrari, hi ha formació d’una colada de fang, així com d’una anfractuositat o amfiteatre en el lloc del despreniment Les colades de solifluxió poden tenir en certs casos efectes importants taponament d’una vall originant un llac més o menys durador, desplaçament del curs d’…
gel podrit
Hidrologia
Geomorfologia
Capa de gel que presenta alvèols a causa del seu avançat estat de fusió.
periglacial
Geomorfologia
Hidrografia
Dit del sistema d’erosió i formes de modelat, característiques de les regions fredes de la Terra, no recobertes pel glaç d’una manera contínua, i on les alternances de glaç i desglaç són el factor erosiu essencial.
El sistema periglacial es localitza en dues zones principals sectors d’alta muntanya, per damunt de l’estatge forestal, amb una temperatura mitjana durant uns quants mesos inferior als zero graus, i sectors de latituds molt elevades En aquesta darrera zona es distingeixen dos sectors diferents el polar continental Sibèria oriental, per exemple, i el polar oceànic Spitzberg, litoral W de Grenlàndia, amb hiverns relativament menys freds que l’anterior En els cims de les muntanyes l’exposició dels vessants facilita més S o menys N l’acció erosiva el mantell herbaci també actua, en general, com…
extrusió
Geomorfologia
Procés de sortida de les roques subjacents, en estat de fusió, a través dels aparells volcànics.
La solidificació d’aquests materials és molt ràpida en contacte amb l’aire i origina unes roques amb una estructura particular
circ
© Fototeca.cat
Geomorfologia
Hidrografia
Forma de relleu glacial, constituïda per una depressió semicircular dominada per parets abruptes.
Són de dimensions molt variables, des de les petites depressions d’unes desenes de metres d’amplària fins als extensos amfiteatres que alimenten les grans glaceres Hom distingeix els circs simples , en forma de petits nínxols excavats en els vessants d’una muntanya, i els circs complexos , on un conjunt de circs simples són units formant la part superior d’una vall glacial Els circs es presenten sovint agrupats, separats per crestes rocalloses i horns , de formes enèrgiques modelades pel glaç L’origen dels circs ha estat tema de discussió entre glacialistes i antiglacialistes Segons aquests,…
allau
© Fototeca.cat
Geomorfologia
Hidrografia
Massa de neu que es desprèn i es precipita muntanya avall amb violència, principalment en llocs de relleu pronunciat.
La seva formació depèn de la quantitat de neu com més neu acumulada més facilitat hi ha que l’allau es produeixi, del tipus de neu la neu compacta i mullada facilita el despreniment, de la inclinació o pendent de la muntanya, de la llisor de la superfície sobre la qual es diposita la neu o del clima i de l’època de l’any L' allau de pols o superficial es produeix a qualsevol època de l’any i afecta solament les capes superficials, mentre que l' allau de fons o mullada es produeix quan hi ha neu humida i l’aigua de fusió separa la neu de la roca desprenent-se tota la capa…
fiord
© B. Llebaria
Hidrografia
Geomorfologia
Antiga vall glacial envaïda per les aigües de la mar després de la fusió de les glaceres quaternàries.
Normalment es presenta com un profund entrant de la costa, i és limitat sovint per vores molt escarpades El fiords poden assolir grans dimensions per exemple, el de Sogne, a Noruega, s’endinsa més de 200 km a l’interior i supera, en alguns indrets, els 1100 m de profunditat Llur origen és semblant al de les glaceres alpines es tracta, en efecte, de grans valls fluvials ocupades posteriorment per una enorme massa de glaç En el cas dels fiords, el glaç ha excavat sovint per dessota del nivell de les aigües marines Són típics de les costes rocalloses de Noruega, però abunden també al llarg de…