Resultats de la cerca
Es mostren 45 resultats
Bloc Obrer i Camperol
Història
Organització política catalana, de caràcter marxista, fundada a Barcelona (1930) com a resultat de la fusió del Partit Comunista Català (independent) i la Federació Comunista Catalanobalear, oposada a la direcció del Partido Comunista de España.
Dissidents de la Tercera Internacional, els seus principals dirigents —Hilari Arlandis, Jordi Arquer, Pere Bonet, Víctor Colomer, Estartús, Estivill, Daniel DMontserrat, Jaume Miravitlles, Rebull David Rey , Sesé, Tona Nadalmai i Joaquim Maurín com a secretari general— propugnaven una federació de nacions socialistes dins l’Estat espanyol reivindicaven la lluita revolucionària, l’internacionalisme proletari, basat en l’autonomia dels partits nacionals i el dret d’autodeterminació de Catalunya S'oposaren a l’apoliticisme subversiu de la FAI i a la política social moderada de l’Esquerra…
montazgo
Història
A Castella, tribut que, des de l’edat mitjana, pagaven els ramaders per l’usdefruit dels boscs, monts i prats dels dominis de reialenc.
El 1343 la fusió de tots els montazgos locals amb el servicio de ganados donà lloc a un nou tribut, dit de servicio y montazgo , que fou suprimit al començament del s XVII amb la creació del servei dels millones
Llibert Estartús i Vilas
Història
Política
Polític.
Fou dirigent de l’Esquerra Universitària 1930 i fundador i primer secretari polític de les Joventuts del Bloc Obrer i Camperol Oposat a la fusió del BOC amb l’Esquerra Comunista, fou separat del POUM gener del 1936 i passà a militar de primer a la Federació Catalana del PSOE i després al PSUC Morí assassinat
Josep Vila i Cuenca
Història
Política
Dirigent socialista.
Membre de la Federació Catalana del PSOE, s’oposà el 1933 a la fusió amb la Unió Socialista de Catalunya i afavorí la constitució d’un Front Obrer amb el Bloc Obrer i Camperol Secretari general de la UGT de Catalunya des del 1931, fou reelegit per l’abril del 1934, i hi defensà posicions largocaballeristes Alhora, fou el representant de la UGT a l’Aliança Obrera de Catalunya en 1933-34
Unió de les Repúbliques Àrabs
Història
Organisme federatiu d’Egipte (aleshores RAU), Síria i Líbia (setembre del 1971) d’acord amb les conclusions de la conferència que tingueren a Bengasi els caps d’estat Sadat, Assad i Gaddafi (abril del 1971).
Regida pel consell presidencial dels tres caps d’estat, pretenia la fusió de tots tres països, i per això la seva competència s’havia d’estendre a decisions de guerra i de pau, defensa, economia, instrucció i informació De fet no reeixí Egipte i Síria trencaren les relacions després que aquesta intervingué al Líban 1976 També les relacions de Líbia i Egipte es deterioraren pels atacs mutus de llurs caps d’estat 1975
Walter Ulbricht
© Fototeca.cat
Història
Polític alemany.
Afiliat al partit socialdemòcrata 1912, fou un dels fundadors del partit comunista alemany 1919, del qual fou diputat 1928 S'exilià a l’URSS durant el nazisme En acabar la Segona Guerra Mundial aconseguí la fusió de la socialdemocràcia i el comunisme en el Sozialistische Einheitspartei Deutschlands 1946 del qual fou primer secretari 1950-71 Fou el gestor de la República Democràtica Alemanya 1949 i n'ocupà la presidència del Consell d’Estat 1960-73, seguint la línia dura de l’ortodòxia soviètica
South African Party
Història
Partit polític sud-africà.
Fou creat pel general Louis Botha, amb la fusió de diversos partits bòers i anglesos de tendència moderada Vencé àmpliament a les eleccions del 1910 sobre els seus rivals més forts, els unionistes de Jameson i els laboristes de Creswell El partit esclatà el 1913 quan Hertzog abandonà el govern i fundà el Partit Nacionalista El 1924 una aliança entre laboristes anglesos i nacionalistes bòers vencé el SAP, dirigit pel general Smuts, i aquest el desfeu, i originà més tard l’United Party
United Press International
Història
Agència de notícies nord-americana.
Sorgí el 1958 de la fusió entre la United Press, fundada el 1907 a Nova York, i la International News Service, fundada el 1909 també a Nova York En aquells moments l’UPI controlava uns 5 000 diaris i emissores de ràdio, sobretot nord-americanes Esdevingué una de les cinc grans agències d’informació mundials Actualment és una empresa privada comercial, i informa en exclusiva per a unes 2 000 empreses entre periòdics i emissores de radiotelevisió d’arreu del món 1997, amb preferència nord-americans
Nicolás Salmerón y Alonso
© Fototeca.cat
Història
Polític republicà.
Deixeble de Sanz del Río, fou catedràtic de filosofia a Oviedo i a Madrid Membre dirigent del Partit Democràtic, fou diputat 1871 i un dels defensors de la Primera Internacional a les Corts Ministre de Gràcia i Justícia en el govern republicà de Figueras 1873, fou president del congrés Elegit president del poder executiu 18 de juliol de 1873, formà un govern de tendència dretana que provocà l’extensió de la Insurrecció Cantonalista , la repressió de la qual encarregà als generals Pavía i Martínez de Campos Dimití el 6 de setembre de 1873 en negar-se a firmar algunes penes de mort En produir-…
Josep Recasens i Mercadé
Història
Política
Polític.
El 1905 ingressà al PSOE Fou secretari de la Federació Catalana del PSOE 1911-17 i aconseguí que en el IV Congrés Tarragona, 1916 hom adoptés una actitud més positiva envers el fet nacional català Collaborà en la fundació, el 1923, de Justicia Social i romangué relacionat amb la Unió Socialista de Catalunya i amb el mateix periòdic fins el 1931 Fou l’inspirador de l’intent frustrat de fusió de la USC amb la Federació Catalana del PSOE, que presidia en 1932-33 Escriví Què és el socialisme 1931, on es negà a identificar necessàriament afiliació al partit socialista i adscripció al…