Resultats de la cerca

Segons la documentació conservada, entre el 1774 i els darrers mesos del 1777 estigué a Barcelona En aquesta ciutat estudià música i orgue sota el mestratge de Ramon Sunyer —mestre de capella de Santa Maria del Pi—, Joan Vila —organista a la mateixa església— i Anton Mestres —organista de la capella del Palau Reial Menor— Més tard treballà com a organista a l’església de la Mercè i al convent de les magdalenes El 1777 s’establí a Vic, on fou diaca i organista titular a la seu També fou mestre de capella interí de la catedral vigatana, del 1808 al 1818 El 1819 se sap que es veié involucrat en…

Format a Barcelona Pintà diversos retrats per a la galeria de castellterçolencs illustres Conreà també la pintura religiosa Fundà a Castellterçol el Museu Gallès, on reuní diverses peces arqueològiques i artístiques

Estudià als seminaris de Vic i de Barcelona i s’ordenà de sacerdot Estudià aleshores a l’Acadèmia de Belles Arts de Barcelona, i hi exercí la pintura fins el 1880, que ingressà a la Companyia de Jesús Residí a Anvers, a l’Havana, a El Puerto de Santa María, a Barcelona, a València, a Saragossa, a Manresa i, finalment, a Veruela, i arreu féu pintures, principalment de tipus religiós Estigué dos anys a Castellterçol, on pintà l’altar i l’interior de l’església parroquial Entre els retrats es destaquen el de Jaume Balmes i el de Lleó XIII Fou, a més, un eminent miniaturista

Després de completar estudis de comerç, als setze anys començà a treballar en el negoci familiar, fundat pel seu avi patern el 1862 A començament de la dècada dels anys seixanta es traslladà a Barcelona i el 1963 obrí una fleca a Badalona, que fou l’inici de l’expansió del seu negoci a partir de l’adquisició i reforma d’altres establiments de fleca, als quals posteriorment donà el nom de Molí Vell L’any 1980 conegué en un viatge a França les tècniques del pasta de farina ultracongelada i del pa precuinat, que amb algunes modificacions ideades per ell començà a fabricar i comercialitzar el…

Llicenciada en direcció escènica i dramatúrgia per l’Institut del Teatre, on impartí escriptura dramàtica, amplià estudis a Londres Royal Court, San Miniato i Pisa Sovint dirigides per ella mateixa, estrenà obres com El destí de les violetes Festival de Sitges 1995 El pensament per enemic 1996, presentada en anglès al Royal Court Theatre Upstairs de Londres El color del gos quan fuig 1996, presentada en versió castellana a Buenos Aires i Madrid Pullus , 2000, i en francès a París i Brusselles Entre chien et loup , 2000 Beats premi de Crèdit Andorrà 1999 Ciudadano qué , escrita en…

Limita, al S, amb el canal de Bristol, al N amb la mar d’Irlanda i a l’W amb el canal de Sant Jordi A l’E, una línia que marca pràcticament el final del sistema muntanyós de Galles, els monts Cambrians, assenyala també la frontera amb Anglaterra La capital és Cardiff Caerdydd La geografia física País muntanyós, amb una zona costanera plana i de rica cultura, la seva geografia, en general esquerpa i accidentada, explica la millenària resistència celta enfront de totes les invasions La formació geològica més antiga, precambriana o paleozoica, és a l’illa nòrdica de Môn Anglesey, al llarg del…

El substrat racial bàsic de l’individu gallès prové de la fusió dels pobles portadors de la cultura megalítica, petits d’estatura i bruns, amb els celtes, alts i rossos Històricament, la romanització no alterà substancialment els factors ètnics ni gairebé tampoc els culturals Les successives onades invasores sofertes pel poble gallès no han aconseguit, fins avui, de vèncer la resistència d’una nació que lluita per mantenir íntegra la seva essència

És parlada aproximadament per un milió de persones a Galles, on fou arraconada després de la caiguda de l’imperi Romà i de les invasions nòrdiques, saxona i normanda Té tradició literària des del s VI l’escola bàrdica, la codificació de les lleis en gallès s X i la traducció de la Bíblia s XVI fixaren i unificaren l’idioma La característica més destacada del gallès modern és la mutació al començament de les paraules segons el seu significat en la frase Els mots són “declinats” de manera inicial, i no terminal com en llatí Hi ha algunes diferències lèxiques i de pronunciació entre…

L’art desenvolupat a Galles, purament receptiu, és el d’una societat guerrera i pastoral A l’edat mitjana foren construïts els castells normands de Beau Maris, Caernarfon, Harlech, etc, i esglésies i abadies com Strata Florida o Sant David Els estils posteriors britànics —adaptacions dels continentals— foren adoptats per a la construcció de grans residències fins al segle XX La mateixa imitació europea, amb matís britànic, continuà en l’escultura i en la pintura, de les quals hi ha abundants exemples continentals al museu nacional de Cardiff L’art gallès autèntic es palesa en una…