Resultats de la cerca
Es mostren 34 resultats
potenciòmetre
© fototeca.cat
Electrònica i informàtica
Física
Dispositiu per a la mesura de tensions per comparació.
En principi, és format per una resistència que té un cursor desplaçable o rotatori i, per tant, la seva posició és regulable Aplicant tensió entre els extrems de la resistència, hom obté entre un extrem i el cursor una tensió proporcional al desplaçament del cursor Hom compara aquesta tensió amb la que vol mesurar, connectant-les en oposició i comprovant-ne la igualtat mitjançant un galvanòmetre Cal calibrar el potenciòmetre mitjançant una pila patró A la pràctica, els potenciòmetres són formats per resistències ben calibrades i regulables hom els empra com a divisors de tensió…
electrocardiògraf
Biologia
Electrònica i informàtica
Aparell emprat per a obtenir electrocardiogrames.
És constituït bàsicament per un galvanòmetre El primer electrocardiògraf que hom utilitzà fou el de corda , inventat el 1903 per Willem Einthoven i constituït per un fil finíssim corda de quars argentat o d’or o platí collocat entre els pols d’un electroimant potent quan el corrent d’acció del múscul cardíac travessa el fil, aquest experimenta desviacions dins el camp magnètic, les quals són registrades fotogràficament en un rotlle de pellícula en moviment Aquests aparells solen tenir un sistema d’inscripció directa amb tinta o agulla incandescent sobre paper termosensible, i en…
bolòmetre
Física
Instrument de precisió que permet de mesurar la intensitat de radiacions febles.
Inventat per Samuel Pierpont Langley el 1880, és constituït, esquemàticament, per dues llenques de platí molt primes, pràcticament iguals i ennegrides per a facilitar al màxim l’absorció de les radiacions Aquestes llenques constitueixen dos dels braços d’un pont de Wheatstone, de tal manera que resten paralleles i a molt poca distància perquè només una d’elles rebi el flux d’energia i l’altra serveixi per a compensar les variacions de temperatura alienes a la radiació en aquestes condicions, les variacions de temperatura sofertes per la llenca exposada a la radiació són traduïdes en…
mètode de compensació de Poggendorff
Química
Sistema més comunament emprat per a mesurar la força electromotriu de les piles electroquímiques.
Per portar-ho a terme, hom connecta una pila A, generalment un acumulador de força electromotriu constant i més gran que qualsevol de les que hom vulgui mesurar, a través d’un conductor uniforme BC, de gran resistència La pila X, la força electromotriu de la qual hom desitja mesurar, és connectada a B amb els pols ordenats en la mateixa direcció de la pila A i, a través d’un galvanòmetre G, a un contacte mòbil D, el qual és desplaçable al llarg de BC Hom regula la posició de D per tal que no passi corrent per G, en el qual cas la caiguda de potencial al llarg de BD serà…
William Thomson
© Fototeca.cat
Física
Físic britànic, conegut també com a lord Kelvin.
Estudià les propietats de la matèria, de la calor i de l’electricitat i es féu famós per les seves recerques sobre termodinàmica, electrodinàmica i termoelectricitat El 1848 proposà la coneguda escala absoluta de temperatures, que duu el seu nom Formulà les lleis de la termodinàmica primer i segon principis i estudià, juntament amb JP Joule, les expansions dels gasos efecte Joule-Thomson Féu recerques sobre l’edat de la Terra, on tingué controvèrsies amb TH Huxley Contribuí a l’estudi teòric de l’electroestàtica i inventà un tipus de galvanòmetre També són destacables les…
André-Marie Ampère
Física
Físic francès.
Autodidacte, s’interessà per totes les branques del coneixement D’ençà del 1801 fou professor de física i química a l’École Centrale de Bourg-en-Bresse, on escriví la seva primera memòria científica, sobre teoria del joc 1802 Això li valgué una plaça de professor assistent de matemàtiques a l’École Polytechnique de París 1805, on fou nomenat titular el 1809 Napoleó, impressionat pel seu talent, el nomenà inspector general d’instrucció pública 1808 Fou escollit per l’Académie de Sciences el 1814, ensenyà filosofia a la facultat de lletres, i física a la de ciències i, des del 1824, al Collège…
termogalvanòmetre
Física
Galvanòmetre basat en la dilatació d’un fil conductor que s’escalfa pel pas del corrent elèctric.
cronoscopi
Electrònica i informàtica
Aparell emprat per a mesurar el temps en certs fenòmens físics, en general de curta durada, consistent en un galvanòmetre graduat en mil·lisegons.
Exploració del pols arterial i esfigmografia
Patologia humana
Quan hom palpa una artèria perifèrica, com per exemple l’artèria radial a la part anterior dels canells, o l’artèria caròtide al coll, es pot veure que les seves parets bateguen coincidint amb les contraccions del ventricle esquerre Aquests batecs, anomenats pols arterial , són deguts a la propagació, al llarg de l’arbre arterial, dels impulsos que rep la paret de l’aorta cada vegada que aquest vas es dilata per tal de rebre la sang del ventricle esquerre És a dir, el pols arterial és una onada de pressió que es propaga rítmicament tot al llarg de l’arbre arterial des de l’aorta cap a les…
brúixola
Instituto San Isidoro
Física
Tipus de galvanòmetre que té per òrgan mòbil una brúixola col·locada al centre d’una bobina disposada en el pla del meridià magnètic, i en el qual és emprat com a parell antagonista el creat pel camp magnètic terrestre sobre l’agulla.
La més emprada és la brúixola de tangents , en la qual la tangent de l’angle de desviació és proporcional al corrent de mesurar Hom empra també la brúixola de sinus , en la qual el sinus de l’angle de desviació és el que determina el corrent a mesurar