Resultats de la cerca

Inicià estudis musicals al Conservatori de Westchester amb T Lishman i posteriorment estudià a la Juilliard School L’any 1966 fou guardonat al Concurs Busoni de Bolzano i al de Mont-real, concurs que guanyà en l’edició del 1970, any en què aconseguí també el primer premi del Concurs Chopin de Varsòvia Dotat d’una envergadura física notable, les seves enormes mans li afavoreixen una tècnica fàcil Ha actuat amb les orquestres més importants d’Europa i dels Estats Units, com les filharmòniques de Munic i Rotterdam, les principals de Londres, o les orquestres de Cleveland, Chicago, Filadèlfia,…

Seguí el corrent realista d’interpretació Del 1747 al 1776 dirigí el teatre de Drury Lane, on reformà la tècnica interpretativa i féu innovacions en l’escenificació Les seves obres teatrals unes quaranta són sobretot adaptacions Amb George Colman escriví The Clandestine Marriage 1766, que fou traduïda i adaptada per Giovanni Bertati i convertida en òpera per Cimarosa

Obres seves són The Jealous Wife 1761, adaptació de Tom Jones , de Henry Fielding, i The Clandestine Marriage 1764, en collaboració amb David Garrick Domenico Cimarosa posà música a la seva versió italiana Il matrimonio segreto , 1792

El 1778 estrenà la seva obra dramàtica més important, Percy , produïda per Garrick, mort el qual ella féu vida retirada Escriví més tard obres religioses The Shepherd of Salisbury Plain , 1820, més peces dramàtiques, assaigs, novelles i pamflets de caire religiós És interessant el panorama del món intellectual de l’època vist a través de la seva correspondència publicada el 1834

És autor de Life of Richard Savage 1774, d’un notable Dictionary of English Language 1755, de la novella The History of Scotland 1775 i de Lives of the most Eminent English Poets aparegudes en dues sèries 1779 i 1783, entre altres obres Des del decenni dels seixanta dominà la vida literària anglesa Conversador brillant i càustic, d’una personalíssima ideologia tory , fou amic de David Garrick, Reynolds, Goldsmith, Gibbon, Burke, etc Contribuí molt a la seva popularitat la biografia que n'escriví el seu deixeble i amic James Boswell

Realitzà un tipus de teatre basat en el mim, sense paraules, molt influït pels clàssics del cinema mut còmic americà Lloyd, Keaton, Chaplin, etc Amb un gran èxit de públic, portaren a terme els muntatges Manicòmic 1982, Exit 1984, Slàstic 1986, Terrrífic 1991, Entretrès 1996, Tricicle 20 , Sit 2002,  Garrick 2008,  Bits 2012 i Ticket 2012 L’any 2016 estrenaren Hits , una selecció dels gags de la companyia des dels seus inicis, que el 2020 tornaren a presentar com a comiat després de 40 anys d’actuacions, un comiat que fou definitiu al final del 2022 amb l’espectacle Hits-Chimpum…

Alumne de Louis Dupré, primer ballarí de l’Òpera de París, deixà de ballar el 1747 per dedicar-se a la coreografia El 1752 coreografià Les fêtes chinoises , a Lió, i el 1754 fou nomenat mestre de ball a l’Òpera Còmica de París L’any següent rebé la invitació del cèlebre actor anglès David Garrick per a dirigir una companyia de ballet al Drury Lane Theatre de Londres, on presentà Les fêtes chinoises El 1760 entrà a la cort del duc Carles Eugeni de Württemberg a Stuttgart, i hi escriví el seu tractat de reformes del ballet Lettres sur la danse et sur les ballets , publicat el…

És l’òpera italiana més antiga del repertori habitual Cimarosa s’hi mostra preromàntic i anunciador de Rossini A Barcelona fou estrenada el 1793, i hi ha estat representada sovint

La dansa és una de les arts més antigues i, probablement, una de les de més abast universal, tal com queda reflectit en aquest mapa, en el qual hi ha referències de gairebé tots els indrets Juntament amb la música, constitueix l’inici de les manifestacions artístiques humanes Ballaven els pobles primitius i ballen els pobles més evolucionats trobem danses tradicionals o folklòriques danses cerimonials, religioses o laiques danses sòbries o espectaculars, individuals o de conjunt Sobre els seus orígens hi ha diverses teories Per a uns, l’aparició de la dansa respon a…

Teatre En l’àmbit de les arts escèniques, el 2011 va ser un any marcat pel descens en la recaptació i les retallades en els ajuts públics, que van propiciar les coproduccions i les reposicions d’èxits d’anys anteriors Si bé el conjunt dels teatres va aconseguir atreure un nombre d’espectadors lleugerament superior al del 2010, les sales petites es van veure molt afectades per una important davallada d’assistents, així com els espectacles de dansa, que van patir un descens general considerable a causa de l’absència d’espectacles de gran format, alhora que guanyaven un gran seguiment…