Resultats de la cerca
Es mostren 16 resultats
Gennaro Annese
Història
Cap insurrecte napolità.
Armer d’ofici, intervingué en les lluites populars napolitanes contra el domini hispànic 1647 Després de la mort de Masaniello, dirigí la revolta del poble napolità, que obligà el virrei a amagar-se al Castell Nou agost del 1647 Tingué discrepàncies amb Francesco Toraldo, successor de Masaniello, i el féu decapitar Sense capacitat militar, quan arribà la flota de Joan d’Àustria octubre del 1647 confià la resistència als francesos comandats pel duc de Guisa, el qual, sota el títol de duc de la República napolitana, començà a governar autoritàriament Annese, aleshores, inicià contactes amb els…
Gener
Cristianisme
Bisbe de Benevent i màrtir —amb Fest, Desideri, Sosi, Pròcul, Euriqui i Acuci— sota Dioclecià (~305).
És famosa la relíquia de la seva sang, conservada a Nàpols en dues ampolles, la qual, ordinàriament coagulada, hom creu que esdevé líquida diverses vegades l’any La seva festa se celebra el 19 de setembre
Sándor Márai
Literatura
Escriptor hongarès.
En 1919-28 visqué a Alemanya i a França Havent retornat a Hongria, aconseguí gran popularitat amb la seva prosa estilísticament treballada, influïda per Freud i per Thomas Mann Criticà el feixisme des d’un punt de vista burgès i aristocratitzant El 1948 s’exilià Des d’aleshores alternà estades a Itàlia i als EUA Amb els seus diaris Napló , 1958 i 1968 i com a publicista rebutjà categòricament l’Hongria socialista, però la seva obra expressà alhora el turment creixent del desarrelament De la seva obra cal destacar Egy polgár vallomásai ‘Les confessions d’un burgès’, memòries, 1934, A kassai…
Giovanni Lanfranco
Arts decoratives
Pintura
Pintor decorador barroc italià.
Deixeble dels Carracci Decorà a Roma el Palazzo Farnese 1602, el Palazzo Mattei 1615 i la cúpula de Sant'Adrea della Valle 1625-27 A la catedral de Nàpols féu el Paradís de la capella de San Gennaro 1643 La seva pintura té un gran domini de la perspectiva i dels escorços violents
Nino Manfredi
Cinematografia
Actor cinematogràfic italià.
Des del 1945 treballà com a actor teatral, i en el cinema des del 1949, on participà en nombrosos films, entre els quals hom pot destacar els realitzats per D Risi Operazione San Gennaro , 1966 Straziami ma di baci saziami , 1968 i E Scola C'eravamo tanto amati , 1974 Brutti, sporchi e cattivi , 1975 Intervingué també en pellícules d’altres realitzadors Italian Secret Service 1968, de L Comencini In nome del Papa Re 1977, de L Magni Il giocattolo 1979, de G Montaldo Testa o Croce 1983, de N Loy Helsinki - Napoli 1989, de M Kaurismaki, Mima 1990, de P Esposito, Colpo di luna…
Gagliano
Música
Família napolitana de constructors d’instruments de corda.
Alessandro Gagliano 1640-1730 fou el primer i més destacat membre d’una extensa família de lutiers activa fins a mitjan segle XIX i de la qual es coneixen quinze membres En les etiquetes s’anomena deixeble de Stradivari, però els seus violins no s’assemblen als d’aquest autor i són més propers als de Carlo Bergonzi, amb el qual, pel que sembla, és possible que coincidissin com a deixebles al taller de Stradivari El 1695 s’establí a Nàpols, la seva ciutat natal, on treballà fins el 1728 És considerat el més gran lutier de l’Escola Napolitana Alessandro donà als violins una personalitat…
Giacomo Insanguine
Música
Compositor italià.
Estudià a Nàpols, on fou alumne de F Feo al Conservatorio dei Poveri di Gesù, i més tard completà la seva formació al de San Onofrio El 1756 estrenà en aquesta ciutat la seva primera òpera, Lo funnaco revotato , que sembla que gaudí d’un notable èxit Durant els anys següents veié representades altres òperes seves a Nàpols, la majoria de caràcter còmic La seva producció comprèn també opere serie , com ara Medonte 1779 i Calipso , ambdues estrenades al Teatro San Carlo, però que no foren gaire ben rebudes pel públic A partir del 1767 fou professor al Conservatorio de San Onofrio, i el 1774…
Ennio De Concini
Guionista italià.
Començà a escriure guions a la postguerra, i aviat és convertí en un dels autors d’arguments del cinema italià més destacat La seva versatilitat li permeté, sol i en collaboració, construir històries en una gran varietat de gèneres, i collaborà sovint amb directorsen produccions de fora del seu país D’entre els títols que signà, hom pot esmentar Totò e i re di Roma 1951, de MMonicelli, Sensualità 1952, de CFracassi, War and Peace 1956, de KWVidor, Un maledetto imbroglio 1959, de PGermi, Divorzio all’italiana 1961, del mateix director, guió amb el qual aconseguí un Oscar el 1963, Madame Sans-…
Dennis Lehane
Literatura
Escriptor nord-americà de novel·la negra.
Fill d’immigrants irlandesos, féu feines molt diverses, entre les quals cal destacar la tasca com a assistent de nens amb deficiències o víctimes d’abusos, una experiència que posteriorment aprofità en part de la seva obra El 1994 publicà la primera novella, A Drink Before the War , amb la qual inicià la sèrie protagonitzada pels detectius Kenzie i Gennaro, que comprèn Darkness, Take My Hand 1996, Sacred 1998, Gone, Baby, Gone 1999, Prayers for Rain 2000 i Moonlight Mile 2010 També ha escrit Mystic River 2001, portat al cinema en una celebrada versió de Clint Eastwood, Shutter…