Resultats de la cerca

La capella de Sant Silvestre és situada al nord del petit nucli de Fontjanina, a la capçalera de la vall de Castanesa És un edifici que, per la forma l la factura, pot semblar alt-medieval, però en tot cas molt reformat i transformat La seva estructura és d’una sola nau, coberta amb volta de canó i capçada a llevant per un absis semicircular L’aparell és molt irregular i al sector de ponent predomina el carreuó, en la part més genuïnament medieval, on s’obre la porta, feta en arc de mig punt Constructivament podria correspondre a una obra rústega de la fi del segle XI o del segle…

Tot i la influència que rebé de l’escola flamenca de construcció, emigrà aviat a París, on esdevingué deixeble i continuador de Blanchet, i adoptà l’estil francès, del qual fou el més alt representant del final del segle XVIII Transformà molts instruments flamencs antics segons el gust de la seva època, augmentant-ne les dimensions de la caixa i l’extensió del teclat, però la seva aportació més significativa fou la dels instruments genuïnament francesos, de gran refinament i tacte més lleuger i delicat El 1768 hi afegí el registre de peau de buffle , que pinçava les cordes amb…

Aparegué multicopiada i després impresa en català i editada a la ciutat de Mèxic entre els anys 1941 i 1942 En van sortir 15 números De línia netament nacionalista, contenia informacions de Catalunya, de tipus literari, articles sobre activitats polítiques de l’exili i la secció “Les armes” Reivindicava un esperit militar genuïnament català Hi collaboraven un bon grup d’intellectuals, entre els quals cal destacar Josep M Miquel i Vergés, Joaquim Xirau, Lluís Ferran de Pol, Pere Matalonga, Joan Roura-Parella, Joan Lluhí i Vallescà, Josep Carner, Eduard Nicol, J Ventura Sureda,…

Les representacions d’òpera a les quals assistí des de petit despertaren la seva fascinació per la música Estudià inicialment amb els mestres Ghideon Olivieri i Nazaro Serao El 1882 viatjà a Nàpols per estudiar amb Mario Scarano harmonia i contrapunt i Augusto Ross piano De Nàpols es traslladà a París 1885, on fou deixeble de J Massenet, L Delibes i C Franck Romangué a la capital francesa durant nou anys, al llarg dels quals retornà ocasionalment al seu país d’origen per dedicar-se a la direcció El 1894 s’establí definitivament a Grècia, on fou nomenat director de la Societat…

La demarcació, dins el camp dels fenòmens patològics, d’una psicosomàtica específica no deixa d’ésser tanmateix prou artificial no sols perquè tota malaltia inclou etiològicament elements psicològics, sinó també per la dificultat de determinar quines són les malalties genuïnament psicosomàtiques D’altra banda, bé que el nom és recent, la psicosomàtica respon a una pràctica tan antiga com la de la mateixa medicina Trets comuns dels que hom pot caracteritzar com a desordres psicosomàtics sovint denominats avui psicofisiològics són, entre altres, els següents manifestació clara d’un…

Estudià a les universitats de Londres i Cambridge El seu primer volum, Fighting Terms 1954, palesava una agressivitat, que amb el seu posterior trasllat als EUA —on s’installà definitivament l’any 1960 és considerat un poeta angloamericà—, es concretà en The Sense of Movement 1957, apologia de la joventut inconformista que li valgué el premi Somerset Maugham Els seus volums posteriors —on emprà una versificació genuïnament americana— My Sad Captains 1968 i Positives 1966, confirmaren el seu talent En Jack Straw’s Castle 1976 el seu to és ja molt més suau, sense perdre però, la…

De petita ingressà en el cor de l’església baptista de Mount Zion, a Newark, i a dotze anys n’esdevingué organista El 1943 entrà en l’orquestra d’E Hines, on també actuà de segon pianista, i durant l’any següent cantà en la de B Eckstine Després treballà sempre com a solista i obtingué molta popularitat Començà la seva carrera com a cantant de balades, però amb els anys es decantà cap al jazz , amb discos genuïnament jazzístics com Sarah Vaughan i Swingin’Easy Al llarg de les dècades següents feu gires amb el seu trio i enregistraments amb els millors solistes i formacions Entre…

Fill d’ Alfons III Es casà amb Elisabet , filla de Pere II de Catalunya-Aragó Intervingué en els conflictes castellans de la minoria de Ferran IV, i per la pau d’Alcañices 1297 li foren reconegudes les conquestes que havia fet El 1304, sota el seu arbitratge, se signà la pau entre Castella i Jaume II de Catalunya-Aragó, per la qual la frontera de la corona catalanoaragonesa s’estenia fins a Guardamar S'afrontà amb la noblesa i el clericat i recuperà molts feus arrabassats a la corona durant el regnat del seu pare Fou un gran repoblador, preocupat pel desenvolupament de les forces econòmiques…

Aquesta litúrgia havia heretat, primitivament, la litúrgia pròpia de Jerusalem, testimoniada per molts documents Geòrgia fou bizantinitzada gradualment, fins a esdevenir, com a Església Ortodoxa, plenament de ritu bizantí Com a tal, adoptà també l' okt-ekhos o sistema de vuit tons o modes, però la música litúrgica rebé una forta influència de l’antiga música popular georgiana El llibre principal, que conté les peces del cant litúrgic, és el iadgari , una mena d’himnari equivalent a un hirmológion o tropológion grec, obra de Mikhael Modrekili segle X, en notació georgiana, que actualment està…

Fitxa tècnica PRODUCCIÓ Prozesa Josep Anton Pérez i Giner, Barcelona ARGUMENT I GUIÓ Juanjo Puigcorbé, FBellmunt FOTOGRAFIA Tomàs Pladevall color, panoràmica AMBIENTACIÓ / DECORACIÓ Cesc Candini, Felipe G de Paco MUNTATGE Anastasi Rinos INTERPRETACIÓ Juanjo Puigcorbé Joan, Alícia Orozco Cristina, Francesc Albiol Pau, Ricard Borràs Torras, Mercè Molina Laura, Josep Maria Loperena el pare, Vicky Peña Helena, Lali Seogorb Neus, Joan Borràs, Carme Elias, Assumpta Serna, Sílvia Munt, Rosa Novell, Pep Fortuny ESTRENA Barcelona, 21051981, Madrid, 27111978 Sinopsi Uns alumnes de l’Institut del…