Resultats de la cerca

Matrimoni de l’infant Ferran d’Aragó, fill de Joan II, amb Isabel, germanastra d’Enric IV

Ataülf, successor d’Alaric, es casa a Narbona amb Galla Placídia, filla de Teodosi i germanastra de l’emperador Honori

Fill d’una germanastra de Galeri, fou adoptat per aquest El 305 fou elegit cèsar, i li foren confiades les diòcesis d’Orient i d’Egipte Es féu proclamar august pels soldats 309, i, mort Galeri, s’enfrontà amb Licini per obtenir el govern de les províncies orientals Derrotat prop d’Adrianòpolis 313, morí poc després

Fou casada el 1553 amb lord Guilford Dudley, fill del duc de Northumberland, que convencé el rei Eduard VI perquè declarés Jane hereva seva al tron A la mort del rei 1553 fou proclamada reina contra la seva voluntat, però la germanastra del rei, que també fou proclamada reina Maria I , l’empresonà amb el seu marit i els feu executar

Fou proclamat rei a nou anys sota la regència del seu oncle Eduard Seymour , duc de Somerset S’interessà per les qüestions religioses que el regnat del seu pare havia plantejat, i afavorí la difusió de la Reforma En morir recomanà que el succeís Jane Grey però s’emparà del poder la seva germanastra Maria , filla d’Enric VIII i Caterina d’Aragó, que obrí, així un període de reacció catòlica

Fou cunyat, sembla, d’Amenhotep I, es casà amb Ahmose, filla d’Ahmosis Inicià la política expansionista, pròpia de la dinastia que rompé amb la política defensiva dels sobirans del Regne Antic i del Regne Mitjà, cap a Síria-Palestina el 1524 arribà fins a la frontera amb Mitanni i Núbia anà fins a l’illa d’Argos, uns 150 km al S de l’illa de Sai, on Amenhotep I havia establert la frontera Amplià el santuari d’Amon a Karnak El succeí el seu fill Tuthmosis II ~1512-1504 aC, que obtingué el dret de la corona gràcies al dot de la seva germanastra Hatšepsut , amb qui es casà

Filla d' Enric VIII d'Anglaterra i de Caterina d'Aragó , succeí el seu germanastre  Eduard VI Lleial a la religió catòlica, exercí una forta pressió perquè el parlament anullés la política religiosa del seu pare, Enric VIII, i aprovés la tornada a l’obediència a Roma La reina ressuscità les lleis contra l’heretgia, cosa que provocà la mort de gairebé 300 persones Es casà 1554 amb el futur Felip II de Castella , que el 1557 convencé el consell de la reina en la declaració de guerra a França, el resultat de la qual fou la pèrdua, per part d’Anglaterra, del port de Calais Del seu matrimoni no…

Estigué al servei del rei Robert de Nàpols Durant les lluites d’aquest contra el rei Frederic de Sicília fou enviat a l’illa de Gerba, però una contraordre el féu retornar a Trapani 1314 A la conquesta de Sardenya es distingí pels seus actes en defensa de l’infant Alfons Fou capità de la gent de guerra de Bonaire, collaborà amb el seu pare i, en morir Felip de Saluzzo, fou nomenat governador general 1324 Es mostrà particularment sever en la repressió de la revolta de Sàsser condemnà el rebel Doria i detingué el marquès Federico Malaspina 1326 Tingué extensos feus a Sardenya, entre els quals…

Fill de Guifré de Balsareny i d’Emma Ingilberga de Besora Fou canonge de Vic des del 1031, i ardiaca Habitava a Vic amb la seva tia Ingilberga, darrera abadessa de Sant Joan, germanastra del bisbe Oliba A la mort d’aquest 1046, fou elegit bisbe de Vic Heretà del seu germà Bernat el castell de Balsareny Fou un gran amic de la casa comtal, i en particular de la comtessa Ermessenda, de la qual fou conseller i almoiner Tingué algun temps els béns de la senescalia i, entre altres actuacions polítiques, formà part del tribunal que jutjà la rebellió de Mir Geribert el 1052 Anà a Roma,…

Aquest castell, avui desaparegut, era situat al poble de Soses La primera menció documental que es té del castell de Soses és d’època andalusina Concretament fou un dels castells que el 1120 l’alcaid de Lleida ibn Hilgl cedí al comte de Barcelona Ramon Berenguer III Sembla que, amb la conquesta feudal, el comte Ramon Berenguer IV atorgà el castell de Soses a la canònica de Lleida, que el tingué en feu fins a la desamortització L’any 1233, Jaume I concedí a la seva germanastra i vídua de Guillem Ramon de Montcada, Constança, el domini eminent dels llocs de Seròs, Soses i Aitona, d…