Resultats de la cerca

Estudià dret a la Universitat de Barcelona Publicà a Lo Geronés una sèrie d’articles sobre dret que després foren recollits en el volum Lo dret civil gironí 1899 Publicà també L’estudi general o universitat literària de Girona 1906, Memoria y catálogo de impresos del Archivo Provincial 1926 i La jueria de Banyoles 1928

És l’autor de la Vida portentosa, heroicas virtuts y estupendos miracles del molt insigne sicilià lo beato Benet de Palermo, dit vulgarment lo Santo Negro, fruyt molt preclar de la religió franciscana Girona 1757 Aquesta obra pretenia depurar la biografia de Benet de San Filadelfo, canonitzat per Pius VII, de les múltiples llegendes i anècdotes que l’ornamentaren, sobretot arran de l’èxit assolit per una extravagant comèdia del poeta setcentista Antonio Mira de Amescua titulada El negro de mejor amo, San Benito de Palermo Amb tal objectiu, el menoret se cenyí als annals del seu orde, i els…

Dirigí el diari gironí “La Lucha” 1903-05 A partir del 1907 fou redactor de “La Publicidad” posteriorment n’esdevingué director, creà l’edició bilingüe de la tarda 1919 i durant la Primera Guerra Mundial n’impulsà la campanya aliadòfila També dirigí “Vell i Nou” i collaborà a L’Esquella de la Torratxa , “La Avanzada”, “El Liberal”, “Iberia” i “Revista de l’Escola de Decoració” Exercí també com a crític d’art Publicà Visionarios Opúsculo con pretensiones quijotescas 1906, Voces de guerra 1916 —selecció de cròniques de caràcter antigermànic—, i la monografia Josep Clarà 1920 Traduí…

Vida i obra Es llicencià en filosofia i lletres, fou compositor, i, abans d’ordenar-se de sacerdot el 1882, fou membre de La Jove Catalunya i fundador de “La Vetllada” 1881, setmanari gironí de marcat to conservador Se significà a La Renaixença , on també publicà un elogi de la poesia popular i poemes costumistes, com a detractor del positivisme filosòfic i, de retruc, dels corrents literaris realistes Escriví poemes, especialment de tema patriòtic i costumista el 1880 i el 1881 obtingué sengles accèssits als Jocs Florals de Barcelona, i pòstumament se’n recolliren a Semprevives…

Descendent d’una família de mercaders originària de Barcelona, formà part de l’oligarquia municipal de Girona El seu pare, Pere Saconomina, fou oïdor de la Generalitat, i Jeroni, el seu hereu, fou diputat durant el trienni de 1587-90 Escriví unes memòries manuscrites dipositades a l’AHCB ms B-29 que abracen el període de 1572-1602 El text de Saconomina comença amb unes eixutes notes dels naixements, les noces i els traspassos dels membres de la seva nissaga però, a partir del 1580, les notes es diversifiquen, s’allarguen i guanyen força l’autor hi parla de la vida pública de les ciutats de…

Vida i obra Installat de petit a Girona 1884, fou autodidacte Formà part del grup modernista gironí Collaborà en un gran nombre de publicacions periòdiques, com “El Autonomista”, “L’Enderroc”, “Cultura”, “Lo Geronès”, “Lletres”, D’Ací i d’Allà , La Nova Revista , El Poble Català , La Publicitat , Revista de Catalunya , “Teatralia” i “L’Avi Munné”, entre d’altres En algunes ocasions emprà el pseudònim August d’Alzina Fou jurat de diversos certàmens literaris i un dels organitzadors dels primers Jocs Florals de Girona 1903 Presidí l’Ateneu de Girona 1922-39 i fou membre de l’ABLB…

Vida i obra Fou cofundador i director de les revistes gironines Armonia  1905-06, Cultura  1914-15 i Athenea  1919, dirigí les publicacions humorístiques Flirt  1915 i Les Voltes  1915, i collaborà a Scherzando , Lectura , La Revista , Catalanitat  i La Paraula Cristiana Participà i fou premiat en diversos jocs florals Formà part del grup modernista gironí i fou un gran admirador de Rubén Darío, Verlainei D’Annunzio La seva poesia, influïda pel parnassianisme, el prerafaelitisme i també per la imatgeria decadentista, presenta una elaboració formal molt acurada i arquitectònica,…

Fill de Pere de Palol i Poch Estudià el batxillerat a Girona, i, traslladat a Barcelona, inicià, sense acabar-los, els estudis de dret De retorn a Girona, collaborà amb el grup modernista gironí encapçalat per Xavier Montsalvatge, amb qui fundà la revista L’Enderroc  1902, i participà en la creació dels Jocs Florals de Girona el 1903 També collaborà a Vida  Dins del grup, donà la imatge del poeta bohemi i rebel Admirador de Verlaine, Mallarmé i D’Annunzio, incorporà les tècniques i la sensibilitat simbolista als seus poemes, com demostra a Roses 1905, el seu primer recull, i…

El tema de la novella són els processos inquisitorials que l’any 1691 se seguiren a Mallorca contra un grup de jueus que volien fugir de l’illa i no ho pogueren fer per culpa del mal temps A Dins del darrer blau , doncs, es narra la frustració d’un èxode cap a la llibertat i un pla de fugida aturat per la dissort d’una ventada El context històric de l’obra s’emmarca en el regne d’Espanya del final del s XVII, sota el desgovern del darrer rei de la casa d’Àustria —el vergonyant Carles II— i en una difícil conjuntura de crisi social i econòmica endèmiques barrejada amb l’actitud intolerant de l…

Vida i obra Fill d’un notari gironí, ingressà a l’orde dominicà i, després d’estudiar a Barcelona, Lleida i Tolosa, fou ordenat l’any 1378 Del 1378 al 1395 residí a València, on fou lector 1385-90 i mestre de la càtedra de teologia de la catedral El 1389 fou nomenat predicador general de l’orde Assolí aviat una gran fama com a conseller en totes les escales de la societat, malgrat l’oposició que li mostrà Nicolau Eimeric, gran inquisidor de Catalunya-Aragó El 1380 escriví el seu tractat De moderno Ecclesiae schismate , en defensa del papa d’Avinyó Climent VII, obra que dedicà a…