Resultats de la cerca
Es mostren 16 resultats
globigerínids
Protistologia
Família de protozous foraminífers marins apareguts probablement durant el Juràssic, que han tingut una gran importància com a agents geològics.
Inclou les globigerines
sediments abissals
Mineralogia i petrografia
Sediments formats en els fons submarins a més de 2.000 m de profunditat.
Constituïts en general per dipòsits molt fins d’origen orgànic globigerines , radiolaris , etc Contenen pocs sediments netament continentals, i aquests són sempre de cràcter eòlic
globigerina
Protistologia
Gènere de protozous de l’ordre dels foraminífers de la família dels globigerínids, de forma globosa, amb una closca calcària constituïda per lòculs esfèrics distribuïts en espiral irregular.
Aquest gènere comprèn nombroses espècies planctòniques, moltes fòssils, la més corrent de les quals és la G bulloides , que habita a totes les mars Les closques de les globigerines formen part de diferents menes de fang abissal
sediment marí
Geologia
Sediment caracteritzat per la manca d’influències continentals o terrígenes i per la presència de restes fòssils planctòniques i nectòniques.
Els sediments pelàgics més destacables són el fang vermell o bru, el de globigerines, el de radiolaris, el de diatomees, el de pteròpodes i els nòduls de manganès El fang vermell o bru , compost per partícules de dimensions argiloses
paleotemperatura
Geologia
Temperatura mitjana del clima o del mar en un moment determinat de la història geològica.
Per a determinar-la, hom es basa en la relació dels isòtops de l’oxigen O 1 8 /O 1 6 , continguts dins determinats composts, com els carbonats Aquesta relació depèn de la temperatura de formació Així, hom ha estudiat els anells de creixement carbonatats de belemnits, ostres, globigerines, etc, i ha mesurat les temperatures tot observant que hi havia variacions estacionals de les aigües on vivien
foraminífers
Protistologia
Ordre de protozous de la classe dels rizòpodes, quasi exclusivament marins i generalment bentònics, bé que n’hi ha formes planctòniques.
Van proveïts d’una closca calcària, que pot ésser formada per una sola cambra o per unes quantes i pot presentar una sola obertura o nombrosos foradets, pels quals surten uns rizopodis molt delicats Presenten alternança entre generacions sexuades, amb isogàmia, i asexuades Els foraminífers eren molt nombrosos a l’era terciària, i una gran part dels fons oceànics és recoberta per llurs carcasses fang de globigerines En són exemples corrents el gènere fòssil Nummulites , d’unes grans dimensions, i l’actual Globigerina
rizòpodes
Protistologia
Classe de l’embrancament dels protozous integrada per dues menes d’espècies, les unes mancades de membrana rígida i les altres amb esquelet.
Tenen gairebé sempre un sol nucli i presenten vacúols digestius i contràctils, de nutrició heterotròfica i reproducció generalment per escissió, bé que han estat observats alguns estadis flagellats o sexuals en llurs cicles biològics presenten pedogènesi i, sovint, encistament Hi ha espècies marines pelàgiques, planctòniques i bentòniques, i també n’hi ha d’aigua dolça algunes són molt importants en els sediments pelàgics fang de radiolaris, de globigerines i en la identificació d’estrats formacions petrolíferes Els rizòpodes mancats de membrana rígida poden formar pseudopodis,…
fang de radiolaris
Mineralogia i petrografia
Dipòsit de creta, format al fons dels oceans fins a profunditats de més de 3 000 m i que conté restes de closques de globigerines, coralls, esponges, radiolaris, diatomees, etc.
Hom suposa que la creta que hi ha en masses de gran potència correspon a aquests dipòsits que actualment s’estan formant
Els radiolaris fòssils
Esquelet silici d’un radiolari vist al microscopi electrònic d’escandallatge × 150 Hom n’ha trobats en sediments marins molt antics, fins del Cambrià, on la seva acumulació dona lloc a la formació d’unes roques especials, les radiolarites El de la fotografia procedeix del Miocè inferior de Muro, Mallorca J Antoni Curto Són protozous amb pseudopodis rígids i esquelet axial, que ofereixen una gran uniformitat d’organització i una monòtona simplicitat morfològica, la qual cosa fa que siguin poc utilitzats en biostratigrafia La gran majoria dels radiolaris tenen un esquelet segregat pel mateix…
oceà Atlàntic
Oceà
Oceà que forma una franja en forma de S entre les costes d’Amèrica i les d’Europa i Àfrica, i resta limitat, a la part nord, per l’oceà Àrtic, mentre al sud s’obre totalment a l’Antàrtic.
La geografia És el segon en superfície amb 82880000 km 2 92111000 km 2 comptant les mars adjuntes L’Equador el divideix en dues parts la nord, de 36260000 km 2 i la sud, de 46620000 km 2 La profunditat mitjana és de 3322 m, amb un valor aproximat de 353000000 km 3 d’aigua El relleu submarí és format per una dorsal important que el travessa de nord a sud seguint bastant parallelament i equidistant les costes a l’altura de l’Equador pren una direcció est-oest, que és tallada per la fossa del Romanche 7728 m però continua de nord a sud fins a acabar enfonsant-se en la fossa de les illes…