Resultats de la cerca
Es mostren 37 resultats
glucèmia
Medicina
Presència de glucosa en la sang.
Normalment la sang en conté una xifra constant, que segons el mètode amb què és feta la determinació mètodes químics o enzimàtics oscilla entre 60 i 120 mg/100 ml de sang total Per damunt d’aquesta xifra hom parla d' hiperglucèmia , i per sota, d' hipoglucèmia La hiperglucèmia s’esdevé sobretot per manca d’insulina diabetis mellitus o per excés d’altres hormones com els corticoesteroides, el glucagó, l’hormona de creixement, l’aldosterona, etc La hipoglucèmia és deguda sobretot a un excés d’insulina i a deficiències dels antagònics de la insulina Per a la diagnosi de la diabetis no és…
índex glucèmic
Alimentació
Bioquímica
Capacitat que té un aliment d’augmentar la glucèmia, és a dir, la rapidesa amb què un hidrat de carboni es digereix, s’absorbeix i arriba a la sang.
Qualsevol aliment glucídic provoca un augment de la glucèmia postprandial, si bé la mateixa quantitat de glúcids continguda en diferents aliments té respostes hiperglucèmiques molt variables És aplicat en les dietes per a diabètics i esportistes
Diagnosi de la diabetis mellitus
Patologia humana
La diagnosi de la diabetis mellitus és relativament simple quan a l’interrogatori es detecta l’existència de les manifestacions típiques de la malaltia i es practiquen les anàlisis de sang que posin de manifest la hiperglucèmia persistent, l’indicador principal de la malaltia De fet, la diagnosi es realitza al cap de poc temps d’iniciada la malaltia gairebé en tots els casos de diabetis de tipus I, ja que l’evolució natural del trastorn comporta complicacions agudes que requereixen un tractament específic per a evitar la mort, però en molts casos de diabetis de tipus II no s’efectua fins a…
glicogen
Bioquímica
Polisacàrid que ocorre en el fetge, en els músculs i en diverses cèl·lules animals dels fongs com a substància de reserva.
L’estructura química correspon a un polímer de glucosa molt ramificat en el qual el C-1 de la glucosa en posició α s’uneix al C-4 de la següent, disposant-se en hèlix, i les ramificacions es donen amb petits intervals a base d’enllaços C-1 → C-6 Malgrat les grans dimensions de les molècules, és soluble en aigua Quan l’animal necessita glucosa, aquesta és obtinguda a partir del glicogen acumulat, l’activació del qual és deguda a l’adrenalina i al glucagó, responsables de l’augment de glucèmia La disminució de la glucèmia és provocada per la insulina, sobretot per l’…
glucèmic | glucèmica
Relatiu o pertanyent a la glucèmia.
diabetis
Patologia humana
Nom genèric per a designar un grup de malalties caracteritzades per un excés de diüresi, encara que, habitualment, p ext, el terme es refereix a la diabetis mellitus.
Actualment hom admet la diagnosi de diabetis quan la glucèmia en dejú és igual o superior a 140 mg/dl, almenys en dues determinacions, o bé quan la corba de glucèmia dóna valors iguals o superiors a 200 mg/dl al cap de dues hores i en qualsevol altre punt Els símptomes generals de la diabetis solen ésser la secreció excessiva d’orina poliúria, la set polidípsia, l’amagriment i un excés de gana polifàgia Les diferents manifestacions de la malaltia s’acompanyen també de símptomes característics En el decurs de la diabetis poden aparèixer complicacions diverses la…
sàlvia
Botànica
Farmàcia
Mata de la família de les labiades, de 30 a 60 cm d’alçada, aromàtica, de fulles oblongues o lanceolades, oposades i peciolades, i de flors generalment d’un blau violat, grosses i de corol·la bilabiada, disposades en verticil·lastres.
Creix en brolles, en algunes zones àrides de l’Europa meridional Té molta fama com a planta medicinal, i és emprada contra les suors febrils, per a disminuir la glucèmia, com a regulador menstrual, etc
microalbuminúria
Medicina
Excreció urinària d’albúmina de 30-300 mg/dia.
La mesura de mínimes concentracions d’albúmina a l’orina no està inclosa en les tècniques quotidianes d’un laboratori clínic, però la seva determinació amb tècniques més sensibles en pacients seleccionats té un gran valor predictor de la funció renal i del risc cardiovascular En els pacients diabètics pot preveure una proteïnúria d’aparició posterior que pot acabar en una insuficiència renal crònica també marca un factor de risc de mortalitat per patologia cardiovascular tant en pacients diabètics com en no diabètics S'ha postulat que un control deficient de la glucèmia, l’…
glucagó
Bioquímica
Hormona proteica formada en les cèl·lules A del pàncrees i que consta de 29 aminoàcids, dels quals hom coneix la seqüència.
Contràriament a l’acció de la insulina, fa augmentar la glucèmia Actua a través de l’augment de l’activitat fosforilàsica del fetge, la qual cosa fa que es mobilitzi la reserva de glucosa de glicogen hepàtic
cetoacidosi diabètica
Patologia humana
Complicació aguda de la diabetis insulinodependent caracteritzada per una acumulació de cossos cetònics a l’organisme.
Secundària a un trastorn del sistema hormonal que regula la glucèmia en què una deficiència d’insulina es combina amb un augment de glucagó i altres hormones d’acció contrària a la insulina, provoca una hiperglucèmia amb cetosi i acidosi metabòlica N'actuen com a factors desencadenants les infeccions, errors en la insulinoteràpia, els infarts aguts de miocardi i, en general, qualsevol altra situació patològica que indueixi una reacció hormonal glucagó, catecolamines i cortisona que incrementi la glucèmia tot provocant una mobilització de la glucosa hepàtica davant d’…