Resultats de la cerca
Es mostren 7 resultats
Jack Goody
Antropologia
Antropòleg anglès.
Estudià inicialment literatura, però la lectura de The Golden Bow , de James Frazer i de What Happened in History , de Vere Gordon Childe mentre era presoner dels alemanys durant la Segona Guerra Mundial el decidí per l’antropologia, disciplina en la qual es graduà a Cambridge 1946 i es doctorà a Oxford 1954 La seva carrera es desenvolupà a Cambridge, on fou director del departament d’antropologia i del Center for African Studies Dugué a terme treball de camp a Ghana, i s’especialitzà en estudis de parentiu i en la tradició oral dels pobles de l’Àfrica Occidental De la seva producció destaca…
Richard Mead Goody
Física
Físic atmosfèric anglès naturalitzat nord-americà.
Doctorat a Cambridge 1946, ha conduït la seva recerca vers la teoria i el mesurament de la funció de la radiació en l’atmosfera terrestre, l’emissió infraroja de la fotosfera solar, les atmosferes de Mart i Venus, l’espectroscòpia dels gasos atmosfèrics i la interacció de la radiació i dels fluids en moviment És autor de Physics of the Stratosphere 1954
Dona i família en la societat andalusina
Dona alimentant un nadó, pica de Xàtiva, segle XI MAX / GC El corrent historiogràfic anomenat tradicionalista o continuista ha intentat evidenciar la permanència de les estructures profundes de la civilització hispànica a través dels canvis polítics i religiosos que van afectar la Península de l’època romano-visigòtica en endavant Aquest corrent insisteix en la llibertat singular, difícil de relacionar amb els costums islàmics, de què gaudien les dones a la societat andalusina Segons Claudio Sánchez Albornoz, la dona andalusina va gaudir “d’una consideració i d’un respecte propis de la…
Pierre Guichard
Historiografia catalana
Medievalista.
Especialitzat en Al-Andalus i el Magrib Fill d’un notari al Delfinat, estudià història a la Universitat de Lió i, al final dels anys cinquanta, feu una estada a Algèria que, juntament amb l’impacte de la guerra d’alliberament d’aquest país, influí en la seva posterior orientació investigadora La seva primera recerca, a l’inici dels seixanta, fou un treball de llicenciatura, més aviat clàssic, fonamentat en la documentació dels segles XVI-XVII de l’arxiu notarial del seu poble A proposta de Roger Arnáldez, professor de civilització musulmana a Lió, es desplaçà a Madrid, on romangué 1966-69 com…
La població: creixement i oscil·lacions
En l’estudi de la població dels Països Catalans als segles XVI i XVII es planteja, com en el cas de bona part d’Europa, quines foren les possibilitats de recuperació de la crisi baixmedieval, quin fou el límit del creixement i quin caràcter tingué —d’estancament o de crisi— la darrera d’aquelles centúries Encara que els nivells d’informació dels quals es disposa per a cadascun dels territoris són diferents, la població del segle XVI difícilment va arribar al nombre d’habitants anterior a la crisi, i en conjunt, al segle XVII, no va tenir en cap cas una marcada tendència al descens com succeí…
Bibliografia
Els temps prehistòrics i antics fins al segle V Introducció Binford, LR En busca del pasado , ed Crítica, Barcelona 1988 Diversos Autors 10 anys d'Arqueologia a Catalunya 1981-1990 , "Cota Zero Revista d'Arqueologia i Ciència", núm 8, Vic 1992 Diversos Autors Mètodes científics aplicats a la reconstrucció paleoambiental de la prehistòria , "Cota ZeroRevista d'Arqueologia i Ciència", núm 4, Vic 1988 Hodder, I Interpretación en arqueología Corrientes actuales , ed Crítica, Barcelona 1988 Martínez Navarrete, Ma I Una revisión crítica de la prehistoria española la Edad del Bronce como paradigma…
Debat sobre la cultura popular al segle XXI
Elements per a un debat sobre la cultura popular al segle XXI Jaume Mascaró i Pons En els àmbits acadèmics hi ha una notable coincidència, des de fa uns anys, a evitar la qüestió de les definicions, com en canvi era costum en els manuals tradicionals Fins i tot, molt sovint es prefereix començar per una declaració explícita sobre la inutilitat de definir un concepte o un terme que serveix per a designar un camp d’estudi o de coneixement El motiu d’aquest rebuig a la definició o, si més no, de les reticències a posar-la com a encapçalament d’un text, és la convicció que les definicions solien…