Resultats de la cerca
Es mostren 13 resultats
Grailly
Llinatge francès originari de la senyoria de Grailly (avui Grilli), que posseïa des del sXII.
Al final del s XIII adquirí el vescomtat de Benauges Gascunya Joan I de Grailly , senyor de Grailly, vescomte de Benauges i Castilhon, que era senescal de Guiena pel rei EduardI d’Anglaterra al moment del desafiament entre Pere II de Catalunya-Aragó i Carles d’Anjou 1283, tenia ordres del rei anglès de no permetre l’encontre i de lliurar la ciutat al rei de França Malgrat tot, Pere II es presentà al camp disfressat i al final es donà a conèixer al de Grailly El seu fill i successor Joan II de Grailly es casà amb Blanca de Foix Llur fill Pere…
Elisabet I de Foix
Història
Comtessa de Foix i de Bearn i vescomtessa de Castellbò (1339-1412), filla de Roger BernatIV de Castellbò i de Geralda de Navalhas.
Es casà 1381 amb Arquimbald de Grailly En morir el seu germà Mateu I de Foix sense fills 1398, heretà els seus dominis i els catalans, que li havien estat confiscats en gran part des de la seva revolta A partir d’aleshores, el vescomtat català de Castellbò restà minimitzat dins dels dominis dels Foix
Pere de Foix
Cristianisme
Cardenal.
Conegut per el Vell Fill de la comtessa Elisabet I de Foix i d’Arquimbald de Grailly Bisbe de Comenge, Tarbas, Lescars i Albano i arquebisbe d’Arle 1450-63, fou creat cardenal per Benet XIII el 1409 Disputà sobre el bisbat d’Urgell amb Arnau Roger de Pallars, patriarca d’Alexandria Prengué part en el concili de Constança 1414-18, i malgrat haver estat partidari del papa Luna, contribuí a la seva deposició En ésser elegit papa Martí V, aquest l’envià com a legat als regnes hispànics el 1425, el 1427 i el 1429 Amb Alfons de Borja després papa Calixt III obtingué la renúncia a la…
Arquimbald I de Foix
Història
Cabdal de Buch i vescomte de Benauges, del llinatge dels Grailly.
Fou comte de Foix, vescomte de Bearn i de Castellbò 1399-1412, pel seu casament 1381 amb la comtessa Elisabet de Foix
el País de Foix
Història
Territori del Llenguadoc, Occitània, que actualment constitueix el departament francès de l’Arièja.
La capital és Foix Limita al N amb Tolosa, a l’E amb el Carcassès, al segle i al SE amb Andorra i el Capcir i a l’W amb el Coserans Cal distingir-hi tres àrees diferents la meridional, que s’estén sobre la zona axial del Pirineu Central esquists, gresos i granits, la septentrional, formada per la vall baixa del riu Arièja i les petites muntanyes que l’envolten, i la intermèdia, constituïda per les capes sedimentàries fortament plegades dels Petits Pirineus És drenat pels afluents de la dreta de la Garona, el més important dels quals és l’Arièja El clima i la vegetació són de tipus atlàntic És…
Bigorra
©
Regió de Gascunya, Occitània, que ocupa part del departament dels Alts Pirineus, França.
S'estén des de l’àrea axial pirinenca fins a la plana de Tarba La part pirinenca és drenada per la conca alta de l’Ador Més avall s’alternen els conreus amb els prats de regadiu El mercat agrícola és Tarba El territori prengué el nom d’un antic castell El primer titular del comtat de Bigorra degué ésser Donat I Llop, investit per l’emperador Lluís I el Piadós amb caràcter hereditari 819 Possiblement un dels seus fills fou Ramon I, comte de Pallars El 840 una invasió normanda assolà el comtat i incendià Tarba, la capital Segueix una etapa confusa, de lenta reconstrucció, en què apareixen el…
vescomtat de Castellbò
© Fototeca.cat
Geografia històrica
Jurisdicció feudal que comprenia originàriament les valls de Castellbò (dita de Castell-lleó fins a mitjan segle XI), d’Aguilar i de Pallerols.
El 988 el comte Borrell II de Barcelona-Urgell cedí les propietats que posseïa a la vall de Castellbò al vescomte Guillem d’Urgell Però no fou fins ben entrat el segle XII, després de l’entroncament amb la casa vescomtal de Cerdanya pel matrimoni del vescomte Pere I de Castellbò ~1126-50, besnet de Guillem, amb la vescomtessa Sibilla de Cerdanya, i de l’aparició al sud del comtat d’Urgell d’un nou vescomte, titular del Baix Urgell després dit d’Àger , que els primitius vescomtes urgellesos adoptaren la denominació de Castellbò , després d’haver emprat la de vescomtes de l’Alt Urgell vescomtat…
comtat de Foix
Geografia històrica
Territori entorn de Foix, al Llenguadoc pirinenc, regit per un comte, que correspon a l’actual País de Foix.
Durant l’època romana, el País de Foix formà part de la Civitas Conseranorum Coserans , i sota el domini dels visigots i dels francs, del ducat d’Aquitània, del comtat de Tolosa i finalment del comtat de Carcassona Al principi del segle XI, el comte Roger I de Carcassona mort vers el 1012 el llegà al seu segon fill, Bernat I de Carcassona mort entre 1035/38 el fill d’aquest darrer, Roger II de Carcassona, en fou el primer comte independent Roger I de Foix i l’iniciador de la primera dinastia comtal de Foix El succeïren el seu germà Pere I de Foix mort el 1071 i el fill d’aquest, Roger II…
Foix
Llinatge feudal sortit de les dues primeres dinasties de la casa comtal de Foix, l’estirp del qual és el primer comte de Foix, Roger I.
De la línia primogènita, comtal, sorgiren diferents línies secundàries La línia dels comtes de Rabat fou originada per Llop de Foix mort després del 1259, segurament senyor de Saverdun, fill illegítim del comte Ramon Roger I Els seus descendents foren també marquesos de Foix, i s’extingiren el 1698 La línia dels vescomtes d’Ossau fou fundada per Garcia de Foix o de Bearn mort el 1399, primer vescomte de la vall d’Ossau, fill illegítim del comte Gastó III Els seus descendents es cognomenaren d’Ossau El vescomtat d’Ossau fou confiscat el 1463 al seu net Corberan d’Ossau mort el 1463 i fou…
cabdal
Història
Títol singular amb el qual són designats els senyors de Buch (Gascunya) de la família Grailly, que, per aliança, esdevingueren comtes de Foix i vescomtes de Bearn i de Castellbò.