Resultats de la cerca

Les fulles consten de limbe , generalment llarg i estret, de beina , que envolta la tija, i de lígula petita expansió laminar situada a la zona d’unió del limbe amb la beina, de vegades absent o substituïda per un rengle de pèls Les flors són quasi sempre hermafrodites, constituïdes normalment per tres estams, un ovari unilocular amb un sol primordi seminal, dos estils amb estigmes plomosos i dues esquames diminutes, anomenades lodícules o glumèllules Les flors són protegides per dues bràctees, anomenades glumelles la glumella inferior o lemma és membranosa o coriàcia, i la glumella…

Aspecte general, tipus d’inflorescències i parts de l’espigueta i de la flor de les poàcies o gramínies 1a Aspecte general d’una gramínia on s’aprecien els nusos i els entrenusos de la tija i la inflorescència terminal en espiga d’espiguetes 1b detall d’una lígula en el punt de separació de la beina i el limbe foliars 2 Diverses inflorescències a espiga b espiga d’espigues c panícula d espigues en disposició digitada e dues espigues asimètriques de Paspalum paspalodes 3 Estructura de l’espigueta a espigueta multiflora b espigueta uniflora 4 Esquema de l’estructura d’una espigueta amb dues…

És aplicat especialment a les terres mediterrànies cobertes de gramínies xerofítiques i herbes anuals

És important la silicificació en les ciperàcies, en les equisetàcies i en les gramínies

Comprèn únicament la família de les gramínies, bé que alguns autors hi inclouen la de les ciperàcies

Es diferencia del raïm pel fet que les flors no hi tenen pedicels L’espiga de les gramínies és, de fet, una inflorescència composta

En les dicotiledònies, la beina sol anar unida a un pecíol, el qual manca en les monocotiledònies En algunes famílies gramínies, ciperàcies, la beina arriba a envoltar completament la tija

És caracteritzat per l’absència d’arbres i per l’abundància de gramínies i també de mates Hi tenen importància les compostes del gènere Espeletia , estipitades i de fulles en roseta apical