Resultats de la cerca
Es mostren 13 resultats
xel
Malacologia
Mol·lusc lamel·libranqui de l’ordre dels filibranquis, de la família dels pectínids, molt semblant a la petxina variada, però amb els plecs més amples i arrodonits i la coloració més uniforme i més clara.
Té les dues valves bombades, i al costat de la xarnera hi ha dues expansions laminars com les de la petxina de pelegrí, però asimètriques D’uns 5-8 cm, habita els fons de sorra i de pedres petites per sota dels 10 m de fondària És relativament comú a les aigües dels Països Catalans, on és comercialitzat a causa de la seva carn gustosa
llamprea
Ictiologia
Nom donat als ciclòstoms de la família dels petromizòntids que pertanyen als gèneres Lampetra, Petromyzon i Eudontomoyzon
.
Tenen el cos allargat i cilíndric, amb la boca circular i suctora, proveïda de dents còrnies La pell és nua i viscosa, sense aletes i amb parelles les senars poc desenvolupades Presenten set obertures branquials a cada costat del cos, que comuniquen amb les cambres branquials Són ectoparàsites La larva rep el nom d'ammocet La llamprea de mar Petromyzon marinus ateny uns 60-80 cm de longitud i té el cos cilíndric, amb la cua comprimida lateralment i amb dues aletes dorsals separades És de color gris jaspiat de fosc al dors i blanquinós al ventre A l’embut bucal hi ha cercles de dents…
diaprea
Botànica
Agronomia
Varietat de pruna petita, rodona, gustosa, però agrenca en el tros de prop del pinyol.
tall de la culata
Alimentació
Tall de l’anca d’alguns animals; és una carn magra i gustosa, considerada de primera categoria.
llom
Alimentació
Peça de carn, magra i gustosa, molt apreciada de l’esquena del porc, sobretot de les parts davantera i mitjana.
Francolí
Gallinàcia pertanyent a la família dels fasiànids, amb 6 subspècies La que s’ha reportat aquí Francolinus francolinus , s’estén per Xipre, Síria, Israel, Jordània i des de la Turquia oriental a través d’Armènia i el N de l’Iraq fins al NE de l’Iran i les planúries de la mar Càspia meridional A Grècia era abans molt abundant, i va desaparèixer completament cap al segle XIX A Itàlia també nidificava a Sicília i, parcialment, a la península S’extingí a mitjan segle passat, i durant la dècada dels seixanta fou introduït amb èxit a la Toscana La història del francolí a casa nostra va lligada…
marinar
Gastronomia
Posar en remull (una menja, generalment carn de caça o de bou), en un líquid que conté bàsicament un àcid (vinagre, vi blanc sec, suc de llimona, etc) i, opcionalment, espècies, herbes, oli i, a voltes, verdures, per tal de fer-la més tendra, suau i gustosa abans de cuinar-la.
Tomàs Güell
Historiografia catalana
Historiador especialitzat en la història dels dominicans de València, autor de relacions de festes, i recopilador i copista de documents diversos, especialment sobre la història de València.
Vida i obra Prengué l’hàbit dominicà al convent de la capital del Túria el 1685, i entre el 1705 i el 1711 estigué de conventual a Catalunya L’any 1712 tornà al cenobi de València, i pràcticament des d’aquell moment començà les seves recerques i anotacions historiogràfiques, a pesar que no tenia encara el càrrec d’historiador del convent En el pròleg a la Historia del priorato del P M fra Miguel Gosalbo 1728-31, la primera que escriví com a historiador del convent de València, diu que començà a fer anotacions dels priorats des de l’any 1713 perquè sospitava que el religiós que aleshores tenia…
L’aprofitament dels recursos animals a la taigà
L’activitat cinegètica A la taigà, la caça no ha estat una activitat més dels humans, sinó que ha estat pràcticament la seva vida Tots els recursos veritablement importants per a l’alimentació i el vestit s’han obtingut capturant animals i, històricament, la relació dels pobles de la taigà amb el medi que els envoltava es basava sobretot en un profund coneixement dels costums dels animals i de les èpoques i els sistemes de caça El rol de la caça en els pobles de la taigà Entre els pobles de la taigà siberiana, la importància de la caça es reflectia en el nom d’alguns mesos de l’any per als…