Resultats de la cerca
Es mostren 12 resultats
sincàrides
Carcinologia
Superordre de crustacis de la subclasse dels malacostracis caracteritzats pel fet de tenir el cos allargat i sense closca calcària, amb el primer somita toràcic soldat al cap, amb els ulls —si en tenen— sèssils o pedunculats, i antenes i antènules bífides.
Comprèn un sol ordre, el dels anaspidacis, amb organismes propis d’aigua dolça, com l'anàspid, que habita a Tasmània, i cavernícoles, com Bathynella sp i Parabathynella fagei , que habita a Mallorca
gla de mar
Carcinologia
Nom donat a diversos crustacis de la subclasse dels cirrípedes que pertanyen als gèneres Balanus i Chthamalus, de closca troncopiramidal i composta de diverses peces calcàries, que habiten fixos a les roques dures de la costa o bé sobre closques de mol·luscs.
Balanus improvisus , d’uns 10-15 mm de diàmetre, habita fixa sobre closques de molluscs i crustacis Chthamalus stellatus , d’uns 5-10 mm de diàmetre, forma grans masses sobre roques de la zona dels esquitxos Aquestes dues espècies són comunes a les costes dels Països Catalans
galera
© C.I.C-Moià
Carcinologia
Crustaci de l’ordre dels estomatòpodes, de la família dels esquíl·lids, que ateny uns 20 cm de longitud, d’un color groguenc i de cos deprimit.
Caracteritzat pel fet de presentar el segon parell de maxillípedes molt desenvolupat i acabat amb un artell en forma d’ungla prensora i dentada, semblant al primer parell de potes del pregadeu Habita en els fons arenosos del litoral, on captura les seves preses Comestible i força apreciat, és comú a les mars dels Països Catalans
escamarlà
Carcinologia
Crustaci de l’ordre dels decàpodes, de la família dels nefròpids, de 12 a 20 cm de llargada, amb la closca espessa i carenada a les pinces i al cos per rengleres d’espines atapeïdes i agudes.
El color és rosa pàllid, més intens al dors i a la base de les pinces Habita als fons fangosos de 40 a 200 m, on s’alimenta de cucs i molluscs Les seves larves són freqüents en el plàncton És molt corrent a la Mediterrània Als Països Catalans és objecte d’una intensa explotació pesquera perquè és molt apreciat culinàriament
llamàntol
Carcinologia
Crustaci de l’ordre dels decàpodes, de la família de nefròpids, el més gros dels crustacis europeus, de 50 cm de llargada màxima.
Es caracteritza per la grandària considerable que assoleixen les pinces del primer parell de potes i pel seu color blau fosc Habita a les costes rocalloses, a partir dels 10 m de profunditat, i s’alimenta de cucs, molluscs i peixos N'hi ha per totes les costes europees, llevat de la costa bàltica, i hom el pesca amb nanses En gastronomia, és gairebé tan apreciat com la llagosta
cabrella
Daderot (CC0 1.0)
Carcinologia
Crustaci decàpode marí, de la secció dels braquiürs, el cefalotòrax del qual fa de 5 a 6 cm de longitud.
La morfologia recorda la de la cabra, i el cos és bru, recobert de cerres ganxudes, a les quals el mateix animal enganxa algues, hidraris, sorra, per tal de dissimular-se i confondre's amb el medi ambient Habita, solitària, excepte a l’època de reproducció, a la zona costanera entre 1 i 40 m de profunditat És estesa per l’Atlàntic, des de la mar del Nord fins al golf de Guinea, i per la Mediterrània
sastre
Carcinologia
Gènere de crustacis decàpodes, de la família dels galatèids, de la secció dels notòpodes, d’aspecte semblant al dels macrurs, però amb l’abdomen replegat i de vegades introduït en la conquilla buida d’un mol·lusc gastròpode.
Les potes del cinquè parell són reduïdes, i el rostre i les pinces, dentats Els individus de l’espècie Galathea strigosa són vermells, amb bandes transversals i taques blaves, i el segon artell de l’endopodi de l’últim apèndix mandibular és més curt que el primer i portador de dues grans dents a la seva vora interna Habita als fons sorrencs, des de 40 m fins a 600 m de profunditat, a l’Atlàntic i a la Mediterrània
llagostí
© C.I.C-Moià
Carcinologia
Crustaci de l’ordre dels decàpodes
, de la família dels penèids, de 20 cm de llargada màxima, que es caracteritza per les primeres antenes, molt curtes i juntes, i per les branques internes de les segones antenes, molt amples i planes.
És una forma mediterrània pròpia de la zona costanera, que habita sobre el fons fins a uns 40 m de profunditat, i és especialment freqüent a les desembocadures dels rius Als Països Catalans, la pesca de llagostins 84 tones el 1971, molt apreciats, se centra al sud de la desembocadura de l’Ebre Sant Carles de la Ràpita, les Cases d’Alcanar, Vinaròs i, en menor escala, Benicarló i Peníscola també se'n pesca a Tarragona i el golf de Sant Jordi Cambrils, l’Ametlla, l’Ampolla i a la costa meridional Bellreguard, Santa Pola
cabra
Whodden (cc-by-nc-4.0)
Carcinologia
Crustaci decàpode marí, de la secció dels braquiürs, el cefalotòrax del qual fa de 13 a 18 cm.
És cordiforme, verrucós i ple de punxes, dues de les quals les situades entre els ulls són llargues i aparents Les potes ambulatòries són llargues i les pinces, primes i fortes És de moviments lents, de vida sedentària, solitària, llevat a l’època de reproducció, que forma agrupacions nombroses es nodreix principalment de briozous i d’hidraris Habita en els fons tous sorrencs, fangosos i de grava amb algues, a una profunditat de 20 a 50 metres És àmpliament estès per les costes europees, per la mar del Nord, per tot l’Atlàntic i per la Mediterrània, on és pescat abundantment com a espècie…
llagosta
© Fototeca.cat-Corel
Carcinologia
Crustaci de l’ordre dels decàpodes
, de la família dels palinúrids, que assoleix 50 cm de llargada; té les antenes del segon parell llargues i fortes, i les potes del primer parell són marxadores i no tenen pinces, sinó que acaben en una ungla robusta.
Habita a les cavernes de les costes rocalloses, a partir dels 15 m de profunditat, i s’alimenta d’invertebrats marins És pescat amb nanses, i constitueix un dels productes marins més apreciats en gastronomia Molt semblants són la llagosta salamenya Pmauritanicus i la llagosta verda Pregius , de les costes del nord d’Àfrica Als Països Catalans, la pesca de llagostes és gairebé exclusivament illenca, bé que la llagosta obtinguda al continent 9 tones el 1971 assoleix més pes per unitat Els ports que més s’hi dediquen són els menorquins de Fornells i Ciutadella i els mallorquins d’Alcúdia,…