Resultats de la cerca
Es mostren 436 resultats
Mancini
Família italiana, de la qual es destaquen Francesco Maria Mancini
(mort el 1672), cardenal, i la seva neboda Maria Mancini
(? 1639 — Pisa? 1715?).
Intentà de casar-se amb Lluís XIV de França, però hi hagué de renunciar 1659, i el 1661 es casà amb el virrei d’Aragó i de Nàpols, Lorenzo Onofrio Colonna Olimpia Mancicni Roma 1639 — Brusselles 1708, casada amb el príncep Eugenio de Carignano, tingué un càrrec a la cort francesa i fou una de les favorites de Lluís XIV, peró hagué de fugir del país 1680 a causa d’una calúmnia
guerra contra Napoleó
Història
Resistència armada i persistent del poble hispànic a les pretensions de Napoleó Bonaparte d’imposar-hi el seu germà Josep com a rei, en substitució dels Borbó.
Ferran VII, el monarca que fou encimbellat pel motí d’Aranjuez març del 1808, hagué de renunciar els seus drets a Baiona, on l’havia induït el propòsit que l’omnipotent emperador dels francesos el reconegués Poc abans el poble de Madrid, ajudat pels artillers Daoiz i Velarde, es rebellà contra les tropes napoleòniques, que es disposaven endur-se els darrers representants de la família reial, rebellió severament reprimida per Murat, nomenat lloctinent general del regne Pel juny la insurrecció s’estengué per tot el país, i els francesos no la pogueren sufocar El mariscal Bessières…
Zápolyav
Llinatge noble hongarès, el genearca conegut del qual és Benedek Zápolyav, que vivia a l’època dels reis angevins.
Fou pare de Tamás Zápolyav mort el 1375, que fou arquebisbe d’Esztergom el 1367, i de János Zápolyav mort el 1396, governador de Galítzia i Vladimir Uns altres membres destacats foren István Zápolyav mort el 1499, voivoda de Transsilvània, lloctinent del rei Maties I i cap del partit nobiliari que, en morir aquest 1490, donà el tron a Ladislau VII i el seu fill János Zápolyav , que el 1526 esdevingué rei Joan I d'Hongria i voivoda de Transsilvània des del 1510 i fou pare de Joan Segimon Buda 1540 — Alba Iulia 1571, que només regnà a l’Hongria oriental i a Transsilvània 1540-71 i hagué…
Frangipane
Llinatge noble romà que, amb títol marquesal, durà fins al s XVII.
N'hi hagué una línia a Nàpols
Exposició Regional Valenciana
© Fototeca.cat
Història
Exposició celebrada a València del 22 de maig al 22 de desembre del 1909.
Tingué seccions agrícola, comercial, industrial i una exposició d’art retrospectiu Hi concorregueren 110 localitats del País Valencià i 998 expositors valencians Fou installada a la Fàbrica de Tabacs i a diversos palaus adjacents, fets de nova planta En foren els arquitectes principals Vicent Rodríguez 1875-1933 i Carles Carbonell 1878-1933 Promogué el certamen Tomàs Trénor i Palavicino 1864-1913, president de l’Ateneu Mercantil Entre els actes celebrats hi hagué la coronació 14 de setembre de Teodor Llorente i Olivares com a poeta oficial de València L' Himne de l’exposició amb…
Peleu
Mitologia
Heroi grec, epònim del mont Peli i de l’homònima ciutat de la Tessàlia.
Rei de Ftia, fou pare d’Aquilles Casat amb Antígona, filla d’Eurició de Ftia, en un accident de caça matà el seu sogre i hagué d’exiliar-se Acudí a Acast, que el purificà, però, calumniat per la muller d’aquest, Astidàmia, fou abandonat sense armes enmig d’una cacera i aconseguí salvar-se amb l’ajut dels Diòscurs Es venjà d’Acast i la seva muller i tornà a Ftia, on esposà Tetis Aquestes noces, celebrades al mont Peli, foren cantades per les Muses Salvà el seu fill Aquilles quan Tetis, per fer-lo immortal, es disposava a llençar-lo a la foguera i, per això, la dea l’abandonà…
Catalònia
Editorial
Llibreria i editorial fundada a Barcelona el 1924 per Antoni López i Llausàs, Manuel Borràs de Quadras i Josep Maria Cruzet.
En els seus inicis l'editorial es féu càrrec de l'edició de la Biblioteca Literària d'Editorial Catalana i continuà les revistes D'Ací i d'Allà , Agricultura i Ramaderia i Economia i Finances El 1924 inicià la Biblioteca Catalònia , dedicada a prosistes catalans, i les biografies de Quaderns Blaus i la Biblioteca Univers , dedicada sobretot a novellistes estrangers Durant la Segona República augmentà el nombre de publicacions La llibreria s'establí al número 17 de la plaça Catalunya fins el 1931, any que canvia de local pel de la ronda de Sant Pere número 3, on continuà fins al seu tancament…
Guerra Civil
Història
Període de discòrdies entre Cèsar i Pompeu que s’iniciaren l’any 50 aC en travessar el primer els límits establerts (Rubicó).
Pompeu fugí a Roma, i Cèsar, després d’haver-se apoderat d’Itàlia, es dirigí a Massília i a la Hispània Citerior per atacar els pompeians concentrats a Ilerda Després d’obtenir una victòria incruenta, continuà el setge de Massília fins que aconseguí la rendició Sotmeté Varró, que s’havia revoltat a la Hispània Ulterior, i a Grècia combé el seu enemic La batalla decisiva tingué lloc a Farsàlia 48 aC Pompeu, derrotat, hagué de cercar refugi a Egipte, on morí assassinat Cèsar passà també a Egipte i intervingué en les disputes dinàstiques Amb tot, encara hagué de lluitar en diverses ocasions…
Cornèlia
Història
Gens
o orde gentilici de l’antiga Roma del qual sorgiren diverses branques (n’és una de les més conegudes i importants la dels Escipió).
Era d’origen patrici, però també hi hagué branques d’origen plebeu, com la dels Balb
Conservatori de Música de Badalona
Música
Institució nascuda d’un acord entre l’Ajuntament de la ciutat i una institució privada.
Agustí Salvans, que tenia una escola de música a Badalona, l’oferí a l’Ajuntament l’any 1894 amb l’esperança d’elevar el seu estatus i aconseguir la denominació d’escola municipal, que a l’època s’aplicava als centres de servei social dependents de l’administració local En canvi, Salvans hagué de reservar unes places per a alumnes sense mitjans econòmics i s’hagué de comprometre a no demanar cap mena de subvenció al consistori Després de la petició de Salvans, hi hagué un període de prova que es dilatà durant vint-i-un anys i no fou fins l’any 1915 que…
Paginació
- 1
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina