Resultats de la cerca
Es mostren 10 resultats
Manuel Balasch i Recort
Historiografia
Literatura
Lingüística i sociolingüística
Hel·lenista i historiador de la literatura.
Eclesiàstic i catedràtic de grec, collaborà en la segona Antologia poètica universitària 1950 Doctorat amb la tesi Contribución al estudio de la lengua de Juvenal 1958, publicà traduccions de clàssics llatins i grecs a la Fundació Bernat Metge Juvenal, Baquílides, Sòfocles, Aristòfanes, Plató, Polibi, Tucídides, Himnes homèrics, Tucídides etc A més de la traducció, centrà la seva activitat en la didàctica de la cultura grecollatina com a autor de diverses gramàtiques de llatí i grec, manuals com ara Introducció al pensament clàssic 1996, i antologies, entre les quals Lírica grega arcaica 1963…
Jaume Pòrtulas i Ambròs
Literatura
Hel·lenista.
Catedràtic de Filologia Grega a la Universitat de Barcelona 1992, de la qual és membre de l’Aula Carles Riba Ha fet estudis sobre el món grec arcaic Píndar , Arquíloc , Homer , tragèdia Eurípides i sobre temes de tradició clàssica a Catalunya Ha publicat Lectura de Píndar 1977 i Introducció a la Ilíada Homer, entre la història i la llegenda 2008, premi Nacional de Cultura 2009 i, amb Carles Miralles , Archilochus and the Iambic Poetry 1983 i The Poetry of Hipponax 1988 Amb Cristina Serra, és autor de traduccions d’autors grecs antics Corpus Hermeticum y Asclepio 2000, Corinna de Tànagra…
Calcidi
Història
Literatura
Hel·lenista hispanoromà.
Traduí al llatí i comentà parcialment el Timeu de Plató Fins al segle XII fou una de les fonts més importants de les doctrines platòniques en la tradició llatina
Joan Crexells i Vallhonrat
Filosofia
Literatura
Humanista i escriptor.
Estudià comerç, filosofia i dret a la Universitat de Barcelona i als Estudis Universitaris Catalans Interessat en la problemàtica del pensament, aprofundí els estudis de grec, de filosofia i de pedagogia, i fou deixeble d’Eugeni d’Ors a Barcelona, i de Rudolf Stammler, a Berlín, de filosofia del dret Milità a Acció Catalana Amplià estudis d’economia i de finances, pensionat per l’ajuntament de Barcelona, i fou nomenat cap d’estadística municipal 1924, càrrec que la dictadura del general Primo de Rivera li impedí d’ocupar Viatjà per Itàlia, Àustria, Alemanya, Polònia i Anglaterra, i a través…
Fernando Pessoa
Literatura
Poeta portuguès.
Establert amb la família a l’Àfrica del sud —el seu padrastre era cònsol a Durban—, estudià a la Universitat de Cape Town 1903-04 Dominà l’anglès tan bé com el portuguès i, en anglès, li foren publicats 35 Sonnets 1913, Antinous 1918, Inscriptions 1921 i Epithalamium 1921, aplegats després a Poemas Ingleses , amb traducció portuguesa de J de Sena El seu bilingüisme pot ésser una de les claus de la seva personalitat disgregada Tornà a Lisboa 1905, on llegí Schopenhauer i Nietzsche, els postsimbolistes i els portuguesos Antero de Quental i Cesário Verde Des del 1908 visqué obscurament, amb una…
Boeci
Filosofia
Literatura
Cristianisme
Filòsof, teòleg i escriptor llatí.
De l’antiga família dels Anicii, rebé una bona formació clàssica, estudià els autors grecs a Atenes i es proposà de fer-los conèixer a Roma Entrà després al servei del poder ostrogot, i arribà a ésser cònsol i magister palatii del rei Teodoric fins que, acusat de traïció, fou empresonat a Pavia i executat Bé que en les seves obres majors no intervé com a tema la fe cristiana, sembla definitivament confirmat el caràcter cristià de Boeci A l’alta Itàlia és venerat com a màrtir des del segle VIII Pensador eclèctic i bon hellenista, una mort prematura li impedí completar el projecte de traduir i…
humanisme
© Corel Professional Photos
Història
Literatura
Mot que, en sentit propi, designa el fet històric del renovellament dels estudis clàssics que arrelà en la literatura italiana del s. XIV i s’imposà per tot Europa els dos següents, contemporàniament a una nova valoració de l’home i del seu paper en el món: el Renaixement.
L’any 1428, el florentí Leonardo Bruni compongué una oració fúnebre per a Nanni degli Strozzi on apareix, en un context revelador, la paraula humanitas , la història i el sentit de la qual constitueixen una dada imprescindible per a la comprensió de l’humanisme renaixentista Humanitas és un mot llatí que tradueix el grec φιλανϕρωπια, que significa ‘amor a la condició humana’ i que fou usat per primera vegada per Èsquil, que l’aplicà a la benevolència de Prometeu envers els homes A l’època hellenística i romana era una qualitat desitjable en un monarca, i sant Pau l’atribuïa a Crist El llatí…
Literatura 2009
Literatura
Literatura catalana
literatura castellana
Literatura anglesa
Literatura francesa
Literatura italiana
Literatura alemanya
Literatura catalana Consell Nacional de la Cultura i de les Arts any u Els membres del CoNCA el dia que van prendre possessió del seu càrrec al Parlament de Catalunya, el 26 de gener © CONCA / Parlament de Catalunya Un dels protagonistes que estava previst que al llarg del 2009 donés força joc era el nounat Consell Nacional de la Cultura i de les Arts CoNCA, la composició del qual va ser aprovada pel Parlament de Catalunya al final de gener Davant dels onze membres designats s’obria un camí ple de feina en un entorn atapeït d’expectatives que s’havien generat en el sector cultural A l’hora de…
el Renaixement
CC0
Art del Renaixement
Literatura
Nom que designa el període històric europeu, tradicionalment fixat entre mitjan segle XV i mitjan segle XVI, en el qual hom assistí a un refloriment de la civilització, de les arts, dels estudis i també de qualsevol altra activitat humana.
Concepte i abast del Renaixement Tant els extrems cronològics com la mateixa essència històrica d’aquest període són, encara a l’actualitat, objectes de moltes discussions D’entrada, hom pot afirmar que el concepte de Renaixement és correlatiu al concepte d’edat mitjana neix com una oposició que es disposa a edificar una nova civilització, forta i poderosa, que pretén de substituir els segles de barbàrie transcorreguts des de la caiguda de l’imperi Romà Hom mira d’establir novament una ben determinada “classicitat'' que cal imitar i prendre com a model, per tal de fer sorgir, en la història…
Literatura 2015
Literatura
Literatura catalana
literatura castellana
Literatura anglesa
Literatura francesa
Literatura italiana
Literatura alemanya
Literatura catalana Un dels signes d'identitat de Catalunya és la consideració de la llengua com un element clau per al desenvolupament del país Tant és així que, cada any, una gran varietat d'autors esdevenen part de l'immens llegat literari del país gràcies a la seva voluntat d'expandir coneixements a tot el món Jordi Gispert va substituir el fundador de la Llibreria 22 de Girona, Guillem Terribas, que després de trenta-set anys al capdavant de l’establiment es va jubilar © Llibreria 22 El 2015 va ser l'any Ramon Llull, la figura més destacada de la cultura catalana de tots els segles arreu…