Resultats de la cerca
Es mostren 30 resultats
hemostàsia
Medicina
Resposta fisiològica a una lesió vascular, la finalitat de la qual és de deturar l’hemorràgia.
Hi ha una fase parietovascular, desglossada en un període de vasoconstricció simpàtica i hormonal, i una fase d’obliteració mecànica, en les quals tenen una gran importància les plaquetes Després ve la coagulació, que condueix a precipitacions del fibrinogen en fibrina, a la retracció del coàgul i a la seva lisi fibrinolítica Hom parla també d’hemostàsia quan l’acció de deturar l’hemorràgia és intentada a través de maniobres manuals o instrumentals
Mètodes d’hemostàsia en les hemorràgies externes
En cas d’una hemorràgia externa, es poden aplicar diversos procediments per tal d’aturar la sortida de sang, els quals reben el nom de mètodes d’hemostàsia Algun d’aquests procediments, com ara el torniquet, pot ésser molt eficaç per a aturar l’hemorràgia, però pot produir diverses lesions, especialment si no es té experiència en la seva aplicació Per a evitar aquest risc, es recomana d’intentar aturar la pèrdua de sang amb els mètodes més simples i innocus, que són efectius en la gran majoria dels casos Els mètodes més complexos i arriscats s’han de reservar estrictament per…
pinça
Medicina
Instrument metàl·lic, generalment de dues branques, que hom utilitza en cirurgia per a subjectar o comprimir.
Les pinces tenen una forma determinada segons l’ús a què són destinades, que pot ésser molt variat dissecció, hemostàsia, extracció de càlculs, clampatge de budells, etc
disfibrinogenèmia
Medicina
Trombofília secundària a un defecte congènit de la molècula de fibrinogen.
En funció del defecte genètic, l’alteració molecular pot ésser diferent i, també, les complicacions poden ésser episodis tromboembòlics o diàtesi hemorràgica, i per tant cal suposar que el defecte molecular afecta tant la formació com la lisi de fibrina La majoria de disfibrinogenèmies cursen de manera asimptomàtica i el defecte es detecta en estudis rutinaris de l’hemostàsia, generalment motivats per una intervenció quirúrgica
Funció de les plaquetes. Coagulació de la sang
Anatomia humana
Les plaquetes tenen un paper fonamental en l’ he mostàsia , és a dir, el mecanisme que es desenvolupa per a interrompre l’hemorràgia consegüent a l’esquinçament d’un vas sanguini En aquest procés complex no solament intervenen les plaquetes, sinó també una sèrie de substàncies, moltes de naturalesa proteica, que circulen en el plasma o que es troben a l’interior de les plaquetes, anomenades factors de la coagulació , l’activitat dels quals és indispensable perquè s’aturi d’una manera eficaç la pèrdua sanguínia i es recuperi la indemninat del vas sanguini…
octreotida
Anàleg sintètic de la somatostatina.
Té les seves mateixes accions inhibidores de la secreció de l’hormona del creixement i diverses hormones gastrointestinals i pancreàtiques, però d’efecte més prolongat Està indicada en adenomes hipofisiaris secretors d’hormona del creixement acromegàlia que recidiven després de la cirurgia o no són subsidiaris d’intervenció quirúrgica Millora els símptomes provocats per tumors endocrins secretors d’hormones gastrointestinals o pancreàtiques vipomes, glucagonomes, gastrinomes, insulinomes i tumors carcinoides, en disminuir-ne la secreció hormonal Pel fet de reduir la secreció intestinal i…
Hemorràgia
Patologia humana
S’anomena hemorràgia la sortida de sang de l’interior de l’aparell càrdio-vascular deguda a la pèrdua d’indemnitat de les parets vasculars L’origen de les hemorràgies pot ésser molt divers, per bé que en una part important són degudes a traumatismes externs Segons la localització del vas lesionat, l’hemorràgia pot ésser externa, quan la sang surt a la superfície del cos, o bé pot ésser interna, quan la sang s’acumula a l’interior de l’organisme en aquest darrer cas és possible que s’origini una hemorràgia oculta, és a dir, una pèrdua de sang poc important que no es detecta fàcilment, perquè…
El que cal saber de la púrpura trombocitopènica idiopàtica
Patologia humana
La púrpura trombocitopènica idiopàtica constitueix una alteració d’origen desconegut que es caracteritza per una destrucció anormal de les plaquetes sanguínies i l’aparició consegüent d’hemorràgies, cosa que suposa el defecte de les cèllules que participen activament en l’hemostàsia Els símptomes de la malaltia, com també l’evolució que segueix, són molt variables Normalment, té una evolució aguda de poques setmanes de durada quan afecta infants, mentre que és crònica en els adults i causa hemorràgies de major o menor gravetat Aquesta malaltia es pot resoldre mitjançant l’…
Miquel Lluís Rutllant Bañeres
Medicina
Rem
Metge, remer i dirigent esportiu.
Estudià medicina a la Universitat de Barcelona, i s’especialitzà en hematologia Amplià estudis a París 1968 i a Oxford 1970 Desenvolupà la seva carrera mèdica a l’Hospital de la Santa Creu i Sant Pau, on l’any 1967 creà el Departament d’Hematologia, que integrava el laboratori, la clínica i l’hemoteràpia En el camp de l’hemofília, impulsà diverses associacions de pacients a Catalunya i a la resta de l’Estat Pel que fa a l’hemoteràpia, promogué l’acreditació dels bancs de sang, el germen del CAT, i fins a la seva mort fou conseller d’administració del Banc de Sang i Teixits de Catalunya Fou …
coagulació de la sang
Biologia
Procés de formació d’un coàgul sanguini.
És una fase de l'hemostàsia que consisteix en la transformació del fibrinogen en fibrina, gràcies a la trombina, que és un enzim proteolític format per l’activació de la protrombina En aquest procés intervenen, a més del fibrinogen, de la protrombina i de la trombina, una sèrie d’elements denominats factors de la coagulació En la formació del coàgul cal distingir dues fases En la primera es produeix la conversió de la protrombina en trombina, i es pot efectuar per dos sistemes intrínsec i extrínsec El sistema intrínsec o sanguini s’inicia per l’activació del factor XII, el qual…