Resultats de la cerca

El conducte hepàtic dret recull la bilis formada en el lòbul dret del fetge i en part del lòbul caudal el conducte hepàtic esquerre rep la bilis elaborada en el lòbul esquerre del fetge, en el lòbul quadrat i en el lòbul caudal Ambdós conductes s’uneixen i formen el conducte hepàtic comú , que solca la cara inferior del fetge i es divideix en dues branques el conducte cístic i el colèdoc

Definició És anomenada abscés hepàtic la formació d’una cavitat anormal plena de pus a l’interior del fetge Aquesta alteració es presenta a causa d’una infecció del teixit hepàtic deguda a diversos tipus de bacteris que solen atènyer aquest òrgan a través de la circulació sanguínia o bé que procedeixen dels teixits adjacents Els abscessos hepàtics, que poden ésser únics o múltiples, se solen formar en uns quants dies o algunes setmanes, i en general es manifesten amb febre, esgarrifances, pèrdua de la gana i dolor a la part superior i dreta de l’abdomen Igualment, és habitual que més endavant…

Hom dóna també aquest nom a la cianocobalamina

El seu poder antianèmic és valorat segons el seu contingut en vitamina B 1 2 cianocobalamina, de composició molt complexa i no coneguda exactament És molt emprat en el tractament de l’anèmia perniciosa

És anomenada abscés hepàtic la formació d’una cavitat anormal plena de pus a l’interior del fetge, que es desenvolupa quan diversos tipus de bacteris, procedents de focus infecciosos més o menys allunyats d’aquest òrgan, s’introdueixen i es reprodueixen a l’interior Davant la presència de manifestacions com ara febre, esgarrifances, sudació profusa, malestar general, acompanyades de dolor a la part superior dreta de l’abdomen, cal adreçar-se al metge de seguida, ja que, si es tractés d’un abscés hepàtic, amb la instauració del tractament adequat es podrien prevenir algunes complicacions greus…

És conseqüència de l’existència d’una resistència al pas de sang, habitualment en l’àmbit hepàtic, en el sistema portal hepàtic L’augment de pressió provoca la hipertròfia de comunicacions venoses que en condicions normals són de poca entitat entre la vena porta i la vena cava, la qual cosa afavoreix el pas de sang que prové dels capiŀlars intestinals cap a la circulació sanguínia sistèmica sense passar pel filtre hepàtic Aquestes comunicacions venoses a la zona de l’esòfag i del càrdies poden evolucionar i formar varices que comportaran un risc d’hemorràgia greu L’afluència de substàncies…

Es restableix, així, el trànsit de bilis cap al tub digestiu en cas d’obstrucció, d’extirpació del colèdoc a causa d’un tumor o en cas de trasplantament hepàtic

Els conductes cístic i hepàtic s’uneixen i formen el conducte colèdoc, que va a parar al duodè

Són els conductes biliars intrahepàtics dret i esquerre, la reunió dels quals constitueix el canal hepàtic o conducte hepàtic comú el conducte cístic, que vessa al colèdoc la bilis emmagatzemada a la bufeta i el colèdoc, reunió del canal hepàtic i el conducte cístic, que desemboca en el duodè a través de l’esfínter d’Oddi després de rebre el conducte pancreàtic